=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.038 subscriptors]===================
Una 'gramÃtica' catalana per als missatges SMS
Dues joves filÃlogues de la Universitat de les Illes Balears, Caterina
Canyelles i Margalida Cunill, van presentar fa uns dies a la
Universitat Catalana d'Estiu una proposta normativa sobre l'Ãs del
català en els missatges entre mÃbils (SMS, sigla anglesa que es podria
traduir al català com "servei de missatges succints"). La van
presentar a l'UCE de Prada precisament perquà "acà hi ha persones de
tots els PaÃsos Catalans i aÃà ens ha permÃs posar en comà la nostra
proposta i debatre les principals regles per economitzar les lletres
en tots els dialectes del catalÃ". L'editorial Ara Llibres s'ha
interessat per publicar el projecte.
Per Cunill i Canyelles, el llenguatge SMS Ãs "un llenguatge
colÂloquial i innovador, amb recursos propis, encara en procÃs de
creaciÃ, que porta la llengua catalana a estar present en les noves
tecnologies. Hi ha moltÃssima gent que utilitza aquest tipus de
missatges per comunicar-se, perà el fet que la majoria de vegades no
s'utilitzi cap criteri per abreujar les paraules d'una manera o d'una
altra fa molt difÃcil la intercomunicacià fora del grup".
Als missatges de mÃbils âuna forma de comunicacià telefÃnica que admet
un mÃxim de 160 carÃcters per missatgeâ es tendeix a suprimir lletres
no sols per encabir-hi tot el que es vol dir, sinà sobretot per
guanyar velocitat en la produccià del missatge i evitar el cansament
fÃsic que produeix la pulsacià en un teclat alfanumÃric. Aquestes
filÃlogues ofereixen una pauta per sistematizar aquesta nova
ortografia a fi que s'abreugin els missatges sense desvirtuar la
identitat del català i les seves normes bÃsiques i sense entorpir la
comprensià entre usuaris.
Per a aixÃ, han creat una mena de GramÃtica del Català per al MÃbil.
El projecte de les dues filÃlogues Ãs inÃdit: "Pel que hem pogut saber
no hi ha cap proposta d'aquest tipus", ha explicat Margalida Cunill,
"i nomÃs s'han publicat una mena de diccionaris molt mediocres en
diversos idiomes, que recullen el que fa la gent, perà sense oferir
pautes". El sistema de les investigadores Ãs el contrari: oferir unes
normes als usuaris perquà sÃpiguen com abreujar. ÂSegons les seves
dades, "els joves no abreugen sense normes ni sense sentit, ni volen
corrompre la llengua. Busquen el que vol tothom: estalviar temps".
Canyelles afegeix que la proposta, a mÃs a mÃs, "Ãs mÃs prÃctica que
fer un diccionari", perquÃ, en la seva opiniÃ, la gent no pot estar
cercant contÃnuament en un llibre com s'escriu cada terme. En aquest
sentit, Ãs molt millor donar unes regles generals que tothom pugui
conÃixer i fer-se seves.
De les regles y propostes que anuncien destaca, per la seva
originalitat, l'Ãs dels nÃmeros com a part fonamental d'algunes
paraules: os3 (ostres), al3 (altres), 6plau (sisplau), d1 (adÃu),
spcta2 (espectadors), cur7 (curset), 9 pen6 (no ho pensis)... En
aquest sistema alfanumÃric hi han inclÃs paraules i exemples de tots
els PaÃsos Catalans: per exemple, gra6 (grÃcies a les Balears), b7 (el
beset valenciÃ) o qz (coseta per als catalans del mig). En la
proposta, hi ha una norma que trenca la regla de l'economia de
lletres, que Ãs que es poden allargar paraules si Ãs a favor de
l'expressivitat. Per exemple: tstimo moooolt.
Les filÃlogues balears han volgut aclarir explÃcitament que la
proposta no vol anar mÃs enllà dels missatges SMS i que les seves
regles no han de ser sempre aplicables als correus electrÃnics, fÃrums
d'internet, etc.
Hi ha normes recomanades, normes que es podrien utilitzar en casos
excepcionals de falta d'espai i un tercer bloc d'abreviacions
"prohibides".
Per exemple:
Regles sobre el so /k/:
Per al so de l'oclusiva velar sorda /k/, les filÃlogues proposen les
segÃents substitucions:
-ca per k: stic mlt knsat (estic molt cansat)
-que per q: com qdm? (com quedem?)
-qui per qi: qi hh? (qui hi ha?)
-cu per q: hh 1 qa + llarg! (hi ha una cua mÃs llarga!)
-qua per qa: qan vns? (quan vÃns?)
-qÃe per qe: s 1 qestio dficil (Ãs una qÃestià difÃcil)
Altres regles:
-S'eliminen guions i apÃstrofs: lstimo + q a tu / vnc a buskrt ja
(l'estimo mÃs que a tu / vinc a buscar-te ja)
-Els pronoms febles perden la vocal e: t pnses q 9 se? / no m knso
dstimart (et penses que no ho sÃ? / no em canso d'estimar-te)
-Cau la e inicial seguida de dues consonants: stic fart no mmprnyis +
(estic fart, no m'emprenyis mÃs)
-La vocal neutra (a/e Ãtona) cau sempre
-Es conserva la doble ss i rr i la r a final de paraula. AixÃ, mass
per massa, krro per carro i kntar per cantar (encara que la r final
del verbs es pot obviar "en cas de necessitat, per falta d'espai")
-Es mantà sempre la h, "i per aixà no abreugem hi ha per ia sinà per
hh, ja que a mÃs s'usa el mateix nombre de carÃcters": q hh lgu mb tu?
(que hi ha algà amb tu?)
-S'eliminen els accents (tambà pel fet que cal prÃmer molts cops els
botons perquà surtin). NomÃs es posen quan hi ha perill de confusiÃ.
Prohibicions:
-la ll sempre ll, no y ni l.
-la ny sempre ny, mai Ã.
Â
Font: NÃria FabrÃs i Bis
A travÃs de la llista ATD
http://www.alrasa.com/atd/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Organització pel Multilingüisme
http://www.om-plural.org/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
