=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
� ==================[1.038 subscriptors]===================
Si el valenci� �s catal� no �s perqu� ho diguin els cient�fics
http://www.contrastant.net/llengua/valencia.htm
Contrastant
Cada vegada que una instituci� pol�tica valenciana o espanyola adopta alguna
mesura orientada a segregar el valenci� del catal�, al Principat de Catalunya
es produeixen reaccions de rebuig que provenen d'institucions de tota mena
com sindicats, associacions culturals i partits pol�tics. En aquest article
ens proposem identificar i analitzar els arguments sobre els quals es
construeixen aquestes reaccions. Volem demostrar la feblesa dels arguments
utilitzats i denunciar el fet que els �nics arguments v�lids no s�n
utilitzats perqu� fer-ho suposaria acceptar la necessitat de prendre
determinades mesures pol�tiques que, a hores d'ara, queden fora de l'ideari
pol�tic compartit per les institucions catalanes.
Sense pretendre ser exhaustius, hem localitzat tres arguments recurrents.
D'aquests tres arguments, dos els podr�em qualificar d'arguments d'autoritat.
El m�s utilitzat, amb molta difer�ncia, �s el que podr�em anomenar
l'"argument cient�fic". Es tracta d'un argument d'autoritat segons el qual el
catal� i el valenci� s�n la mateixa llengua perqu� aix� �s el que diuen arreu
els ling�istes i els fil�legs, �s a dir, la ci�ncia i la instituci� que la
impulsa i la regula, la universitat.
El segon argument m�s utilitzat comparteix amb el primer el seu car�cter
d'autoritat, per� en aquest cas l'autoritat no �s la ci�ncia en abstracte
sin� una instituci� concreta, la Reial Acad�mia Espanyola. Es tracta d'un
argument ben pintoresc que resulta altament significatiu de la situaci� de
subordinaci� i de depend�ncia de la societat catalana. Diem que �s pintoresc
perqu� concedeix autoritat sobre la llengua catalana no a la instituci� que
la t� reconeguda, l'Institut d'Estudis Catalans, sin� a la instituci� que la
t� sobre la llengua espanyola, la RAE. En efecte, mentre que tot sovint se'ns
recorda que la RAE reconeix la filiaci� catalana del valenci�, mai no s'ha
sentit ning� dir que el valenci� �s catal� perqu� aix� ho diu l'Institut
d'Estudis Catalans
El tercer argument que volem comentar �s el de la intercomprensi�: el valenci�
�s catal� perqu� s'ent�n.
Tornem, per�, al primer argument, l'argument cient�fic. El caracteritza
Gabriel Bibiloni:
"Una visi� ing�nua -i molt estesa- dels fets ling��stics consisteix a creure
que les lleng�es del m�n s�n les que s�n i que estan constitu�des per uns
determinats dialectes geogr�fics en funci� de la seva realitat
"ling��stica"... D'aquesta manera, el fet que una varietat geogr�fica
pertanyi a una llengua determinada o a la llengua ve�na -o el fet que formi
llengua independent- vindria donat per factors d'ordre exclusivament
ling��stic.
Fins i tot persones del m�n de les ci�ncies del llenguatge s'han afanyat a
trobar una justificaci� ling��stica de la configuraci� de lleng�es i
dialectes que es d�na normalment per establerta."
Dins d'aquest marc conceptual, quan els pol�tics valencians i espanyols
afirmen de fet o de paraula que el valenci� �s una llengua diferent del
catal� s'equivoquen, �s a dir, van contra la veritat cient�ficament
establerta. La veritat en q�estions ling��stiques la determina la filologia i
tots els fil�legs solvents diuen que el valenci� �s una variant de la llengua
catalana. Aquest argument �s d'una debilitat extrema i es pot criticar des de
diversos punts de vista.
D'entrada, no �s cert que la definici� de llengua s'hagi de fer exclusivament
amb criteris ling��stics o estructurals. �s evident que a ning� se li acudir�
pretendre convertir en una mateixa llengua variants ling��stiques pertanyents
a grups ling��stics diferents, per� dins d'una mateixa fam�lia ling��stica
les fronteres entre les lleng�es depenen m�s de factors de tipus hist�ric i
pol�tic que no pas ling��stics. Sentim-ho, de bell nou, en paraules de G.
Bibiloni:
"Una llengua �s abans que res una noci� cultural producte de la hist�ria; el
resultat d'una hist�ria que ha anat d'una manera i b� hauria pogut anar d'una
altra, tot partint d'una mateixa realitat ling��stica inicial."
Per tant, de la mateixa manera que la hist�ria explica la pres�ncia del catal�
al territori que avui coneixem com a Pa�s Valenci�, la hist�ria tamb� pot dur
a la formaci� d'una llengua valenciana diferent de la llengua catalana.
El tercer argument, molt est�s a nivell popular, �s el que mant� que el catal�
i el valenci� s�n la mateixa llengua perqu� si un catal� i un valenci� parlen
les seves variants respectives no tenen cap problema per entendre's. �s un
argument, aquest tamb�, f�cilment rebatible. D'una banda, hi ha variants
intercomprensibles que es consideren lleng�es diferents, com, per exemple,
les lleng�es escandinaves, en l'�mbit germ�nic, o el catal� i l'occit� en el
de les rom�niques. D'altra banda, hi ha variants ling��stiques que s'agrupen
dins d'una mateixa llengua que no s�n intercomprensibles, com per exemple
diverses variants de l'alemany o alguns dialectes italians. Aix� demostra que
del fet que un valenci� i un mallorqu� es puguin entendre sense parlar un
est�ndard com� no es despr�n que parlin la mateixa llengua.
Vol dir aix� que no hi ha arguments per defensar la unitat de la llengua
catalana? En absolut, per� els arguments han de ser d'una altra �ndole.
Les lleng�es estan fetes per uns processos d'integraci� que tenen com a
element b�sic la construcci� de varietats model, les lleng�es est�ndard, a
les quals se subordinen les varietats no est�ndards o dialectes. L'�s dels
est�ndards en un espai geogr�fic, pol�tic i administratiu determinat, fa la
funci� d'unificar i cohesionar grups de variants ling��stiques i
diferenciar-les d'altres grups de lleng�es. S�n els est�ndards, doncs, el que
defineixen les lleng�es i les comunitats ling��stiques. La llengua est�ndard
�s una varietat que s'utilitza en �mbits formals -des de la universitat fins
als mitjans de comunicaci�- si b� �s cert que en els temps actuals, i gr�cies
a l'escola i els mitjans de comunicaci� de masses, la varietat est�ndard
tendeix fins i tot a influir sobre els usos no formals de la llengua. Es
tracta d'una varietat ling��stica amb un grau elevat de convencionalitat i
per tant implica que perqu� tingui �xit ha de comptar amb la voluntat de la
societat d'impulsar-lo des d'�mbits com l'escola i els mitjans de
comunicaci�. Si els valencians no utilitzen l'est�ndard catal�, la seva
llengua deixa de ser catal�.
La defensa de la unitat de la llengua catalana va �ntimament lligada a la
defensa de l'exist�ncia de l'est�ndard catal�. I aix� �s el que no assumeixen
els sindicats, els partits pol�tics i les entitats culturals del Principat,
perqu� pensen que aix� seria considerat per determinats sectors de la
societat valenciana com una inger�ncia inacceptable. A partir d'aqu� recorren
a una autoritat externa, la ci�ncia, que els eximeix de responsabilitats i de
l'acusaci� d'inger�ncia.
Al Pa�s Valenci�, i a la resta dels Pa�sos Catalans, els ciutadans tenen a la
seva disposici� dos est�ndards, un de perfectament definit, l'espanyol, i un
altre de defectu�s, el catal�. Quan els ciutadans valencians han de passar
d'un �mbit no formal a un de formal, hi ha una s�rie de factors que els porta
a utilitzar l'est�ndard espanyol:
1. Saben que en aquests �mbits han d'utilitzar una varietat ling��stica m�s
prestigiosa que la llengua col�loquial i aix� exclou l'�s del valenci�.
2. La llengua espanyola t� molt m�s prestigi que la catalana. De fet, al Pa�s
Valenci�, el catal� tan sols t� prestigi a la universitat.
3. La llengua espanyola ha ocupat aquests �mbits des de fa segles i, en
conseq��ncia, �s la llengua que hi apareix per defecte, �s a dir, quan no es
fa un �s intencional de la llengua.
4. L'est�ndard catal� no �s vist com a propi. Per tant, canviar l'espanyol
pel catal� est�ndard �s canviar una forma que era forana per� que ja no ho �s
per una que s� que ho �s.
5. L'est�ndard espanyol est� m�s ben definit, per la qual cosa proporciona
m�s seguretat al parlant.
6. L'est�ndard espanyol �s m�s conegut, perqu� �s m�s present a tot arreu.
Si volem que les parles no espanyoles dels Pa�sos Catalans pervisquin, hem
d'aconseguir crear uns mecanismes de lleialtat ling��stica i de consci�ncia
ling��stica que passen inevitablement per la promoci� d'una varietat
est�ndard que substitueixi l'espanyola. Aquest no �s l'objectiu dels
secessionistes valencians. Sense excepci� tots els defensors de la segregaci�
del valenci� mantenen posicions biling�istes, que, com �s sabut a bastament,
s�n posicions que no pretenen impugnar la situaci� hegem�nica de l'espanyol.
Els secessionistes valencians no volen que l'est�ndard catal� substitueixi
les varietats valencianes en els �mbits no formals i l'espanyol en els
formals. Els secessionistes valencians veuen l'est�ndard referencial catal�
com una amena�a per a la posici� hegem�nica de l'espanyol al Pa�s Valenci� i
per aix� no l'accepten. El seu model socioling��stic passa per l'�s
majoritari de l'est�ndard espanyol en l'�mbit formal i per l'�s de les
varietats valencianes i espanyoles en l'�mbit no formal. Aix� no vol dir que
no sigui possible crear un est�ndard valenci� diferent del catal�, per� en el
moment actual el conflicte ling��stic no va per aqu�, sin� que est� establert
en termes d'oposici� catal�-espanyol. �s a dir, els que pretenen impugnar
l'hegemonia de l'espanyol al Pa�s Valenci� s�n partidaris de defensar la
substituci� de l'est�ndard espanyol per l'est�ndard catal�. Podrien postular
la creaci� d'un est�ndard valenci� independent del catal�, per� no ho fan.
Per contra, l'estrat�gia dels secessionistes valencians consisteix a ocultar
el veritable conflicte ling��stic entre el catal� i l'espanyol i
substituir-lo pel conflicte entre el catal� i el valenci�. Per tant, a hores
d'ara, la defensa de la unitat de la llengua catalana �s la defensa del
valenci�. �s una tria dels valencians, no dels altres catalans, i, per tant,
defensar la catalanitat del valenci� no �s una forma d'inger�ncia, sin� de
respecte a la voluntat dels valencians que volen la perviv�ncia de les seves
varietats ling��stiques.
Font: http://www.contrastant.net
1 de juny de 2004
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
� � � � � � �Organitzaci� pel Multiling�isme
� � � � � � � � http://www.om-plural.org/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
