=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.095 subscriptors]===================
�Red herring�
-Article de Francesc J. Hern�ndez, professor de Sociologia de la
Universitat de Val�ncia
Havia pensat el t�tol �pol�tica ling��stica�, que seria m�s adient,
per� aquest principi potser baixaria el nombre de persones que
continuarien amb la lectura. En la seua teoria sobre les noves formes
de retrobament d�all� pol�tic, el prestigi�s soci�leg alemany Ulrich
Beck cita una assenyada sent�ncia de l�extraordinari intel�lectual
Hans Magnus Enzensberger: �La gent busca la pol�tica a les planes
equivocades dels diaris�.
Certament, molts dels fen�mens pol�tics, en el sentit d�all� que
constitueix les societats, no s�hi troben a les planes que els diaris
dediquen a la pol�tica, i potser ni tan sols es troben als diaris. I
si aix� �s cert per a la pol�tica en general, ho �s tamb� per a la
pol�tica ling��stica en particular. Les societats es constitueixen en
un moviment real que freq�entment no troba el seu reflex en els
mitjans de comunicaci�. Aportar� algunes dades (i s� que deixar-les
en una plana de diari no deixa de ser un paradoxal tribut a
Enzensberger i Beck). Entre el recompte censal de 1991 i el de 2001,
m�s de dues-centes mil persones han apr�s a escriure en valenci� al
nostre Pa�s.
Bona part d�aquest efecte es deu a la dedicaci� i const�ncia del
professorat de valenci�. En 1991, nom�s un 24% de les persones que
tenien entre 20 i 24 anys, i que potser havien tingut l�oportunitat
de rebre alguns anys d�ensenyament del valenci�, declaraven saber
escriure en aquesta llengua. Deu anys despr�s i amb l�ensenyament del
valenci� al segment obligatori m�s normalitzat, el percentatge de
persones que tenien entre 20 i 24 anys i que declaren saber escriure
�s del 50%. Aplicant un m�tode habitual d�estimaci� de l�aprenentatge
segons la superaci� de la incompet�ncia es pot preveure f�cilment que
en l�any 2011, arribar� la compet�ncia escrita activa al 67%.
A m�s de l�acci� docent, es poden fer estimacions sobre la voluntat
col�lectiva de recuperaci� de la nostra llengua m�s enll� de l�escola
i que es concreta en formes d�aprenentatge al marge de l�ensenyament
reglat (all� que se sol anomenar l�aprenentatge no formal o
informal). Veja�m algunes dades m�s. Un 13% de les persones nascudes
entre 1957 i 1966 (i que, per tant, havien finalitzat la seua
escolaritzaci� obligat�ria abans que la Llei d��s i Promoci� del
Valenci� hi establira l�ensenyament en valenci�), declaraven en 1991
que podien escriure en valenci�.
Deu anys despr�s, el percentatge de persones d�aquest mateix grup de
poblaci� (que ja compta entre 35 i 44 anys) que sap escriure ja
s�eleva al 18%. El mateix podr�em dir d�altres grups d�edat. Per
aix�, amb el m�tode d�estimaci� citat, es pot preveure que en el cens
de 2011 m�s d�un mili� de persones declararan que tenen compet�ncia
per escriure en valenci�. I ja no parlem de compet�ncies m�s esteses
entre la poblaci�, com ara entendre, parlar o llegir.
Ho haur� fet possible un esfor� constant, quasi imperceptible, de
centenars de professors i professores de valenci� i la voluntat
decidida de moltes persones. De segur que quan m�s d�un mili� de
persones al nostre Pa�s, per primera vegada en la hist�ria, puguen
escriure com March o Estell�s, no hi haur� ni una ratlleta als
diaris.
Beck parla d�infrapol�tica o subpol�tica (�s a dir, la pol�tica que
hi ha per baix de la pol�tica), per referir-se a aquest fen�mens
col�lectius de retrobament d�all� que �s propi de la pol�tica:
l�autoorganitzaci� per resoldre problemes de la nostra configuraci�
social. Una autoorganitzaci� que moltes vegades es realitza en
oposici�, a contrap�l o simplement a banda de la pol�tica dels
partits.
Aquest aprenentatge del valenci� descrit o les Trobades de l�Escoles
en valenci� s�n exemples molt semblants a aquells amb qu� Beck
il�lustra les seues tesis. Per qu� es mant� aquesta voluntat
col�lectiva, c�vica? Podr�em recordar els versos de Benedetti
(�Seguro que los diarios / no lo preguntar�n�) o apel�lar a la
sociologia alemanya. Tant se val. Ja sabem qu� trobarem a les planes
dels diaris quan, als propers anys, parlen de pol�tica ling��stica...
Font: diari Levante (24/03/2005)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l4640>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
El joc de la Queta
http://www.3xl.net/jocs/pacman/queta.htm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
