=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
� ==================[1.111 subscriptors]===================
Us informo que tamb� eliminen el grau en Ling��stica. Hem fet un
manifest al qual us hi podeu adherir i que us adjunto per tal que en feu
difusi�. Gr�cies!!!
===============================================
Manifest per defensar i justificar que els estudis de Ling��stica han de
tenir, a Espanya, la forma i duraci� d'un GRAU, en el marc de les noves
titulacions universit�ries de la Uni� Europea
Primer: als estats de la Uni� Europea, la Ling��stica t� actualment la
consideraci� de Llicenciatura, a tots els efectes, en les institucions
universit�ries, i gaudeix del prestigi que s'atorga a les �rees b�siques de
doc�ncia i d'investigaci�. A Espanya, en canvi, la llicenciatura de
Ling��stica es va aprovar l'any 1994, comparativament tard, i nom�s es va
implantar en la modalitat de segon cicle, cosa que ha limitat molt el
desplegament d'una disciplina que, com ens demostra tant la nostra
experi�ncia d'aquests deu anys com el tracte que rep a Europa, necessita un
itinerari m�s llarg, donada la complexitat i abast del seu objecte d'estudi.
Segon: les connexions interdisciplin�ries de la Ling��stica s�n m�ltiples
perqu� el llenguatge �s segurament la facultat humana que m�s facetes
presenta ja que �s alhora un fenomen f�sic, un fenomen psicobiol�gic i un
fenomen sociocultural i hist�ric, a m�s d'objecte i tamb� recurs clau en les
TIC (tecnologies de la informaci� i comunicaci�). �s per aquesta ra� que hi
ha moltes sortides professionals que tenen en la Ling��stica la seva
fonamentaci� natural i inalienable: Psicoling��stica, Neuroling��stica,
Logop�dia, Socioling��stica, Ling��stica computacional, Ling��stica te�rica i
tipol�gica, Antropologia ling��stica, etc. A m�s, un bon nivell en
ling��stica �s avui imprescindible en les titulacions que formen
especialistes en les diverses lleng�es particulars.
Tercer: en estreta connexi� amb el punt anterior, afirmem que �s
indispensable una formaci� ling��stica s�lida, i doncs, un GRAU, que permeti
que els interessats en les sortides professionals lligades a la ling��stica
i/o a les lleng�es particulars puguin concentrar-se en els estudis adients
sense haver de cursar for�osament estudis literaris. En aquest sentit,
exigim que s'aprofiti el proc�s de converg�ncia europea per posar fi a la
situaci� excepcional espanyola que fa que siguem l'�nic estat en qu� no �s
possible comen�ar a la Universitat per fer estudis exclusivament
ling��stics, sense necessitat de fer literatura. El contingut,
convenientment revisat, de la llicenciatura actual de segon cicle de
Ling��stica hauria de ser el punt de partida d'un grau d'estudis ling��stics
que seguirien els estudiants interessats en les diverses especialitats de la
ling��stica pr�piament dita i/o en les lleng�es particulars (una o m�s, que
no caldria que fossin afins geneal�gicament, a difer�ncia del que ocorre amb
les actuals filologies).
Quart: per portar a terme aquest canvi caldr� superar el comportament
corporativista a qu� porten les actuals �rees de coneixement. Es tracta de
dissenyar uns estudis a l'al�ada de la demanda dels nous temps i no pas de
dissenyar-los al servei dels interessos d'una �rea de coneixement. Aix�
doncs, en el canvi que propugnem hi haur� de participar tant el professorat
de l'�rea de Ling��stica General com professorat de llengua de les diverses
filologies. Complement�riament, s'haur� d'emprendre una tasca de divulgaci�
sobre la naturalesa i sortides professionals d'aquests estudis al
Batxillerat.
Cinqu�: si la Ling��stica pass�s a configurar-se nom�s com a postgrau, ens
trobar�em que, en comptes de la converg�ncia europea perseguida, l'anomalia
espanyola s'agreujaria encara m�s. Tindr�em un postgrau dedicat, de manera
irracional i antiacad�mica, a uns continguts b�sics, imprescindibles per a
qualsevol especialitzaci�, que, paradoxalment, no deixarien prou espai per a
l'especialitzaci�. A m�s, esdevindria impossible fer postgraus conjuntament
amb altres universitats europees, pel fet que all� els coneixements b�sics ja
s'haurien assolit en el grau. Naturalment, tamb� deixar�em de ser
competitius: quin estudiant estranger amb un grau de ling��stica podria
sentir-se atret per un postgrau en qu� els estudiants locals haguessin
d'assolir encara la formaci� que el primer ja tindria?
En definitiva, impulsats per la racionalitat i per l'objectiu de convergir
amb Europa, demanem que en el nou organigrama de titulacions hi hagi un grau
en Ling��stica (sense que aix� tregui que puguin establir-se els postgraus
corresponents a dominis disciplinaris m�s especialitzats). D'aquesta manera,
els estudis de Ling��stica a la Universitat espanyola es trobaran finalment
al nivell en qu� es troben arreu d'Europa i es far� just�cia a la
centralitat i transversalitat d'una disciplina que presenta tantes i tan
riques
connexions interdisciplin�ries.
S'adhereix a aquest manifest:
Nom i cognoms:
DNI:
Universitat:
Vinculaci�:
�rea de coneixement/ llicenciatura:
Font: Toni Mart� <[EMAIL PROTECTED]>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
� � � � � El Con Jugador
� � � http://k.1asphost.com/verbs/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
