=========================================================
    INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
  _________________________________________________________
  ==================[1.116 subscriptors]===================


Sobre l´accent del nom de la capital del Regne
-Article de Jordi Colomina, catedràtic de Filologia de la Universitat
d´Alacant i membre de l´AVL


Preliminars: Els dos principis bàsics a l´hora de fixar la grafia i
l´accentuació d´un nom de lloc són la tradició gràfica i la pronunciació
local. En el cas de la ciutat del Túria, la grafia al llarg de la
història ha sigut unànimement Valencia (fora d´algun cas esporàdic
medieval de Valença i de Valensia, la grafia espúria moderna dels
escriptors populistes dels segles XIX-XX). Pel que fa al timbre de la
vocal tònica és a l´hora d´ara unànimement tancat en tot el territori
valencià.

Però d´ençà de l´adopció per part dels valencians de les normes de l´IEC
de l´any 1913, és a dir, d´ençà que s´han accentuat les paraules
acabades en -encia, el nostre topònim major s´ha grafiat pràcticament
sempre amb l´accent greu (è).

Sanchis Guarner, en la Gramàtica valenciana (1950), dóna com a
excepcions a la regla d´obertura de les ee tòniques seguides d´una i en
la síl·laba següent, les paraules església, sépia, sénia, séquia, Dénia
i València. I afig en nota: «Encara que la paraula València es pronuncia
amb e tancada, convé escriure-la amb è i pot rimar amb les paraules
cultes terminades en -ència».

No diu per quin motiu convé fer-ho així: donar com a possible benefici
poder rimar amb les paraules acabades en -ència no sembla massa
convincent, almenys vist amb ulls prosaics actuals. Al meu parer eixa
accentuació pretenia afavorir la convergència amb les altres varietats
del valencià-català, que escrivien i pronunciaven amb e oberta el nostre
topònim. Un motiu important, a gosades, però que no justificava la
renúncia a accentuar-lo seguint la pronunciació general regnícola.

Dénia -a pesar de pronunciar-se amb è en català oriental- s´ha escrit
sempre així. Pel que fa a sénia, és bo de recordar que en la Gran
Enciclopèdia Catalana la localitat del Montsià apareix com a la Sénia i
el nom comú com a sènia. S´ha perdut així la possibilitat de rimar estos
noms amb paraules com ara Armènia, vènia, gardènia o neurastènia, però
triomfava sortosament la pronunciació local.

D´ençà del 1977, en què Miquel Adlert publica el seu emblemàtic En
defensa de la llengua valenciana, amb peu d´impremta en Valéncia, no ha
parat la polèmica entre els partidaris d´una o altra accentuació, als
quals s´uniren després els qui, llavant-se les mans, s´han estimat més
no accentuar el topònim, com féu l´Ajuntament de Valencia.

***

L´explicació d´una divergència enutjosa: Ja fa una dècada (1995) que es
donaren a conéixer els dos treballs més extensos sobre el problema de
que tractem. Es publicaren dos anys després en les actes del IV
Col·loqui d´Onomàstica Valenciana (Ontinyent, 1997). Josep Garcia i Illa
hi presentà uns Apunts sobre el nom de València (pàgs. 485-492, escrits
simptomàticament en estàndard barceloní), en els quals arriba a la
sorprenent conclusió que «el mot València va ser portat ací, com el
conjunt de la llengua, pels catalans conqueridors al segle XIII» (p.
491) i proposa «explicar» la divergència en la pronúncia del topònim
entre els valencians i la resta de l´àmbit lingüístic «de la mateixa
manera que se sol explicar la pronúncia apitxada de la capital i de la
zona central del País: per influència dels repobladors aragonesos i
castellans i del procés de castellanització, especialment a partir del
segle XVI» (pàgs. 490-491).

Abelard Saragossà, en les mateixes actes, publicà un treball molt valuós
Sobre les causes de les pronúncies del nom de la capital valenciana
(pàgs. 1025-1039), on, al meu parer, establix de manera correcta
-aprofitant la teoria de Joseph Gulsoy sobre l´evolució del nostre
vocalisme- l´explicació històrica de la divergència de que tractem.
Reprenc ací les idees bàsiques de Saragossà per a formular la meua visió
del tema. En el valencià-català primitiu, la e oberta (provinent de la e
breu llatina) es va tancar quan anava travada per m o n. Així: TEMPUS >
tèmps > témps, BENE > bèn > bén > bé, VALENTE > valènt > valént,
VALENTIA > València > Valéncia, PATIENTIA > paciència > paciéncia. Este
tancament, compartit amb tot l´occità antic, es va estendre en
valencià-català a la major part de les ee obertes (només es van
conservar obertes les que es trobaven en contextos obridors: cel, terra,
cert, infern, divendres, preu). Amb posterioritat a este tancament, les
ee tancades tòniques seguides d´una i o una u postònica (context que es
donava bàsicament en els cultismes), experimentaren una obertura, i així
paraules com ara paciéncia, doléncia o poténcia, tornaren a
pronunciar-se paciència, dolència o potència. Esta reobertura comportà
també la de la e del sufix -ença (com ara creènça, corrènça o volènça),
ja que en el moment de l´obertura convivien nombroses parelles de les
variants cultes en -ència i les variants populars en -ença (com ara
abstinencia/abstinença, dolencia/dolença o paciencia/paciença).

Però esta reobertura de les ee travades per nasal i seguides de i
postònica no es va donar en Occitània, en la Catalunya-nord, en el
Bisbat de Girona ni en el valencià meridional, llocs tots a on encara es
pronuncien amb e tancada paraules com ciéncia, paciéncia, preséncia o
resisténcia, i també les variants amb el sufix popular -ença (naixénça,
creénça). Confirmen este mateix caràcter conservador del valencià
meridional altres casos de pronunciacions coincidents amb el bisbat de
Girona, com ara cóbra i sóbra (i altres formes rizotòniques dels verbs
cobrar i sobrar) que es mantenen amb la o tancada etimològica, enfront
de les pronúncies innovadores amb o oberta (còbra, sòbra) promogudes i
consolidades des de la capital valenciana i des de Barcelona.

A partir d´estes fets, cal interpretar que el valencià meridional
conserva la situació que devia ser general en tot el Regne en l´època
fundacional: pronunciació amb e tancada de totes les paraules acabades
en -encia i en -ença: Valéncia, preséncia, senténcia, creénça, naixénça.
El procés d´obertura d´estes paraules triomfà en el centre i en el nord
valencià, però el triomf no fon absolut. Només ho va ser en els
substantius abstractes acabats en -encia (presència, sentència); en els
substantius acabats en -ença l´obertura només s´imposà en les comarques
centrals (creènça, naixènça); i en el nom la Ciutat i del Regne
l´obertura no triomfà en cap banda del País Valencià. Els motius pels
quals no es va produir eixa obertura degueren ser tant lingüístics com
socials.

El principal motiu lingüístic degué ser sens dubte la no percepció per
part dels parlants del segment -encia de Valencia com a un sufix. La
prudencia, la resistencia o la violencia es relacionaven clarament amb
la persona prudent, resistent o violenta; però Valencia no es podia
relacionar amb la persona valenta, que tenia el seu substantiu abstracte
en valentía. Esta falta de transparència semàntica del topònim degué
afavorir el manteniment de la pronunciació antiga. A més, totes les
paraules en -encia eren cultismes poc usuals en la parla comuna, mentres
que el topònim era d´ús vivíssim i habitual.

Les causes socials cal buscar-les en la diversitat demolingüística dels
habitants -indígenes o nouvinguts- del Regne. Els indígenes, més o menys
arabitzats, devien pronunciar saniya, sakiya, Balansiya i Daniya. I així
com de les dos primeres paraules resultaren en el nou romanç els noms
comuns sénia i séquia, dels dos darrers sorgiren els topònims Valéncia i
Dénia. Els repobladors occitans i aragonesos i la major part dels
catalans devien pronunciar el nom de la capital amb e tancada. Per tant,
la majoria dels habitants del Regne dels segles XIII i XIV pronunciaven
Valéncia. Esta fixació del nom de la Ciutat i del Regne en els primers
segles forals degué ser un factor decisiu de resistència a un eventual
canvi de timbre.



***

L´accentuació que caldria adoptar: L´adopció, d´ençà del segon terç del
segle passat, de l´accent greu sobre la vocal tònica del nostre topònim
més emblemàtic, feta amb la millor bona fe i pensant retornar-lo a una
suposada puresa original, no ha aconseguit ser admesa per la majoria
dels valencians. La divergència entre la realitat lingüística i la norma
proposada ha afavorit l´aparició d´actituds contràries a una normativa
suposadament i erròniament considerada per alguns submisa a un poder
exogen.

Convindria que els defensors de la unitat de la llengua confiaren més en
eixa unitat i no tingueren tanta por que la puga desfer el caràcter
obert o tancat d´un simple accent. Els nostres germans de llengua de
Catalunya i de les illes Balears poden continuar pronunciant i, si volen
escrivint, el nostre topònim amb e oberta, com nosaltres podem continuar
pronunciant i, si volem escrivint, amb e tancada el seus i nostres
(perque són també llinatges valencians) Solsonés, Penedés o Vallés.

Si l´Acadèmia Valenciana de la Llengua adoptara la grafia Valéncia,
coherent amb la pronunciació unànime regnícola, lluny d´afavorir
tendències segregacionistes, enfortiria l´autoestima dels nostres
conciutadans envers la pròpia varietat i contribuiria a reforçar el seu
prestigi com a institució representativa i garant de la sobirania
lingüística dels valencians en procés de desitjable federació amb les
altres institucions normatives de la resta de l´àmbit
valencià-català-balear.


Font: diari Levante (10/06/2005)
Més informació en: <http://breu.bulma.net/?l5032>



~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
          Diccionari anglès-català de codi obert
             http://www.catalandictionary.org/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>

-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------

Responder a