=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.274 subscriptors]===================
Article sobre Joseph Gulsoy
-Vicent Garcia Perales
Tocat pel valencià
-El professor Gulsoy, turcocanadenc i deixeble de Coromines, ha dedicat les
seues investigacions a la llengua dels valencians
Joseph Gulsoy (Ordu, 1925), turc d'origen i de nacionalitat canadenca, ha
dedicat part de la seua vida a la investigació en el camp de la filologia
catalana, i més en concret a la variant valenciana. El motiu, encara que tòpic
per a l'autor, és fruit de l'atzar, ja que, quan tenia 24 anys, es va
traslladar al Canadà per estudiar lingüística romànica a les Universitats de
Vancouver i de Toronto i posteriorment va conéixer Joan Coromines (Barcelona
1905 - Pineda de Mar 1997) a la Universitat de Chicago. Va ser ell qui li va
proposar de fer la tesi doctoral sobre M. J. Sanelo, un valencià del segle
XVIII-XIX, raó per la qual va passar llargues temporades a València i Barcelona
aprenent la llengua en primera fila, amb els venedors del Mercat de Colom.
El reconeixement de la llarga trajectòria, sobretot com a redactor del
Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana (DECat) i
l'Onomasticon Cataloniae de Coromines, l'han situat en la titulació
universitària de més rang: el 1997 i el 1999 era investit doctor honoris causa
per les Universitats de Barcelona i de València respectivament.
Professor (1958) i catedràtic (1970) del departament d'espanyol i portugués de
la Universitat de Toronto, es jubilava l'any 1991. Actualment viu també a
Toronto amb la dona, una persona que va conéixer precisament a València el
1957. Tot i els seus vuitanta anys, té encara molts projectes en curs i
participa en diferents conferències i actes públics. Aquest és el cas de la
recent visita a València el passat mes de desembre de 2005, amb motiu d'una
Jornada en honor de Joan Coromines en commemoració dels 100 anys del seu
naixement.
Gulsoy, tot i ser modest en el tractament, posseeix altres reconeixements:
Premi Internacional Ramon Llull de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
(1982), Premi Catalònia de l'IEC (1988), membre corresponent de l'IEC (1994) i
la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1998).
------------
"Si tenim unitat, la llengua es defensarà millor"
-El català oriental no és més que un valencià molt evolucionat
Si Coromines visquera, ara tindria 100 anys. El 2005 ha estat declarat l'Any
Coromines i les activitats culturals s'estenen al 2006 tant a Catalunya,
València i Balears com arreu del món. Dins d'aquests actes cal emmarcar la
Jornada d'Estudi en Honor de Joan Coromines que es celebrar el passat 14 i 15
de desembre a València, en la qual Joseph Gulsoy va participar pronunciant la
conferència inaugural després d'haver passat uns dies a Barcelona en actes
semblants. "Si a Barcelona em va tocar de parlar de Joan Coromines com a
lingüista, ací a València ho faré com a mestre". I efectivament així va ser, un
Gulsoy ple d'emoció i de records. Des que fóra investit doctor honoris causa
per la UV el 1999, no havia tornat a trepitjar sòl valencià.
Però la història es remunta una mica més enllà, quan el professor Gulsoy em
concedia una entrevista a Toronto. Amb un accent inconfusible, entre anglés i
turc, una veu greu i madura, una conversa pausada i tranquil·la, en un ambient
elegant i confortable de la Universitat, Joseph Gulsoy es recreava en les
experiències viscudes a València i reportava el mestratge de John Coromines,
com ell l'anomenava.
Com a valencià, estranger doncs al Canadà, em vaig trobar amb no poques
sorpreses, la primera de les quals va ser la cervesa. Dinant amb el professor
Gulsoy em vaig poder prendre la primera cervesa des que vaig arribar al Canadà,
després que me'n negaren la venda en un supermercat de la ciutat i també em
rebutjaren, de matí, la petició al restaurant elevat de la CN Tower de Toronto.
El professor Gulsoy (que sempre firma amb les inicials JG) arribava puntual a
la cita. Era una espècie de club social universitari molt conegut. Comencem
l'entrevista després d'haver dinat allí. "Ric molt amb l'anècdota de la
cervesa", em diu amb to alegre i irònic. "El Canadà té unes lleis de l'alcohol
molt més estrictes, no és com Espanya".
La pregunta obligada era per què havia triat el català per als seus estudis.
"El cas és que aquesta pregunta me l'han feta nombroses vegades, tota la vida.
Per a mi, no és gens estrany. Ha estat el resultat de l'evolució de la meua
carrera universitària". I atribueix aquesta tria a la fortuna i que, segons
ell, havia estat una "evolució natural". Ho explica tot citant A. Machado amb
aquell vers de "No podemos escoger nuestro amor".
Efectivament, fruit d'una casualitat Gulsoy va conéixer Joan Coromines a la
Universitat de Chicago, on volia continuar els estudis de filologia. Va ser
Coromines qui el va instruir i li va aconsellar de fer la tesi doctoral sobre
el xativí M. J. Sanelo. El mateix Gulsoy confessa: "Vaig haver d'identificar-me
amb Sanelo, ja que ell volia fer un diccionari i no tenia els mitjans ni la
preparació suficients". Era com l'aplicació del mite de Pigmalió i de la
síndrome d'Estocolm conjuntament.
-----
Records del valencià i de València
La tardor del 1957, Joseph Gulsoy trepitja per primera vegada terres
valencianes. I ho feia amb un objectiu clar: aprendre valencià i tenir els
primers contactes amb erudits valencians per a poder acabar les investigacions
sobre Sanelo. "Les dones del mercat em miraven estranyades. No entenien per què
un estranger preguntava com pronunciaven o com deien aquesta o aquella paraula.
Pensaven que jo estava tocat del cap".
A València va conéixer, a més de Joan Fuster, Josep Giner, de qui destaca que
tenia un coneixement molt pregon del valencià, ja que s'havia format amb
Coromines. Giner, coneixedor del valencià general i del valencià particular de
cada poble, completava algunes fitxes de J. Gulsoy. "Apareix Gulsoy i aleshores
Josep Giner, amb to entusiasta, vol orientar-me i posar un granet d'arena més
en aquest jove que es diu canadenc i que, a més, ve recomanat per Coromines".
Precisament, aquest escriptor valencià moria en l'oblit, tot i que podria
considerar-se un erudit de l'altura d'Enric Valor o de Joan Fuster. "Els
escriptors valencians d'aleshores estaven barallats. En tot cas, Josep Giner
era una persona que havia d'estar ensenyant en una universitat, però no, ell
estava arraconat en l'oficina de telègrafs".
El professor Gulsoy trobava que la llengua estava negligida i descuidada. "Una
llengua que ha creat obres clàssiques de l'altura de Llull, Martorell, Maragall
o Verdaguer no pot desaparéixer, no hi ha dret". I continua amb un to més
emotiu: "Una llengua que ha sigut capaç de produir un diccionari com el de
Coromines, de deu volums, és una gran llengua. Coromines ha fet un gran servei
al país, a la cultura del país, i és bo de potenciar-la".
A València, més tard, també entraria en contacte amb diferents investigadors
amb qui encara manté lligams professionals i d'amistat. Precisament els primers
reconeixements de Joseph Gulsoy en l'àmbit valencià vingueren de la mà de
l'Institut de Filologia Valenciana, creat per Sanchis Guarner el 1978 i
convertit l'any 1994 en Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
[algun dels components del qual apareixen a la fotografia], nomenant-lo membre
del Comité científic de la revista Caplletra, i publicant-li, el 1993, un
compendi de treballs sota el títol Estudis de gramàtica històrica. Igualment,
València va ser l'escenari de contactes amb autors com Xavier Casp i Miquel
Adlert. Fou tanta l'afecció que els valencians sentiren per aquest
turcocanadenc que l'any 1958 va ser nomenat faller d'honor del barri de Patraix.
-----
En record del mestre Joan Coromines
Quan el 1954 el professor Joseph Gulsoy es va desplaçar a Chicago a conéixer
Joan Coromines, el rumb de la seua vida i el de la Filologia Catalana van
canviar prodigiosament. Gulsoy evoca el record de Coromines en forma
d'episodis: com a mestre, com a lingüista, com a investigador. Però de tots
aquests, el millor record és que Coromines va ser un pare que va guiar-lo, que
va marcar-li el camí que havia de seguir la resta de la vida. No debades, l'any
1975 li va demanar que col·laborara en la redacció del DECat.
El professor Gulsoy pensa que Coromines havia estudiat moltíssim i havia fet
aportacions essencials en la història de les paraules, però amb algunes
conjectures. Ara, de la mateixa manera que J. Gulsoy es va sentir empés a
acabar la tasca que un dia Sanelo va començar, nosaltres hem de completar la
tasca de Coromines. "Coromines ens ha deixat el fonament. Ell escrivia
'potser', 'probablement', 'és possible', 'necessitem més dades'... Ara ja podem
matisar, completar i resoldre".
Com a mestre, Coromines destacava per la claredat d'exposició. Aquesta
perspicuïtat no era fruit de l'atzar: "En les seues classes, presentava la
matèria amb tota claredat, i això es devia al fet que es coneixia bé el
material. Per presentar amb claredat hem de conéixer tota la problemàtica".
Gulsoy, amb Coromines, havia aprés a resoldre dubtes. "Abans, quan vaig estar a
les universitats de Vancouver i Toronto, s'ensenyaven problemes insolubles;
ara, sota el mestratge de Coromines, feia goig, perquè els grans problemes els
veia resolts".
En aquest sentit, el sistema de Coromines conduïa més aviat a fer
investigadors. I no és solament que Coromines era el director de tesi de J.
Gulsoy i impartia cursos de doctorat. "Jo havia anat a Chicago per estudiar amb
ell, el lingüista més important de la hispanística en aquell període. Apreníem
a aprendre, amb un mètode que conduïa a l'autocrítica i a la recerca. Coromines
tenia uns apunts, tot d'aportacions seues, que jo em sabia de memòria".
Però Joan Coromines, més que filòleg, lingüista, ensenyant... també era humà.
Sabut és que Coromines era aficionat a l'alpinisme, i no tenia cap problema a
recórrer-se comarques senceres. "Havia recorregut mig país, de dalt a baix,
buscant persones que pogueren aportar llum a les indagacions etimològiques del
mestre. El seu caràcter afable contrastava amb el mètode rigorós de treball".
El professor Gulsoy recorda, amb molt d'afecte, aquell 1957 quan va acompanyar
Coromines a l'Alta Ribagorça a fer-hi enquestes de camp: "El tracte amb els
subjectes era impecable. Els seleccionava i es posava a la seua altura per tal
que hi haguera confiança, feia com si l'informador era qui ensenyava realment.
Coromines tenia una genialitat quan tractava amb els pagesos, tenia un gran
respecte per aquella gent, de qui aprenia".
I és que l'home de poble, el pagés inculte o, per què no, la venedora del
mercat de Colom, eren "la llengua personificada en estat pur", segons reporta
el professor Gulsoy les paraules de Coromines.
-----
La unitat lingüística
"És millor caminar junts. Si tenim unitat, la llengua es defensa millor".
Joseph Gulsoy es mostrava així conciliador de diverses sensibilitats, però
sempre partint de la unitat lingüística. Tot i que valora positivament la
creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, és partidari de defensar la
llengua conjuntament valencians, catalans i balears, ja que d'aquesta manera el
futur el tenim assegurat.
El professor Gulsoy declara que és el vocalisme àton el que els separa, és
l'existència de l'anomenada e neutra oriental que distancia el valencià del
català. I d'això ell en sap molt, ja que hi va dedicar tot un estudi el 1981.
Les particularitats són o bé innovacions (el cas del català oriental, que té el
centre a Barcelona) o bé elements conservats del català pur medieval. "El
valencià manté el sistema antic; el català oriental no és més que un valencià
molt evolucionat, com és l'exemple de la -i del present de subjuntiu i la -o
del present".
Cal buscar un equilibri. Joseph Gulsoy planteja diverses fórmules en la solució
del conflicte en la dimensió social: "La clau està en la manera de convéncer la
venedora del mercat que el valencià es va escriure i va ser universal fa
sis-cents anys". I més encara: "La fórmula, tant de valencians i catalans, és
acceptar la unitat, perquè no hi ha cap metodologia lingüística que prove que
són dues llengües diferents".
-----
El futur i la llengua, incansables
Gulsoy és dels deixebles més avantatjats en qui confiava el mestre Coromines.
Però al mateix temps, la figura del professor Gulsoy emmarca les qualitats del
defensor de la nostra llengua, una llengua menystinguda socialment i que ell va
aprendre a parlar, i també a escriure, davant l'expectació del valencians del
segle passat. "La llengua s'ha de recuperar. Trobem situacions semblants com la
del Quebec, on el francés reculava enfront de l'anglés. El que s'ha fet, davant
els gegantíns EUA, és crear una política que a les escoles s'havia d'aprendre
en una primera etapa. Hem de considerar una riquesa conéixer dues llengües".
D'altra banda, tot i que dissentia de M. Sanchis Guarner en l'origen dels
parlars d'Énguera i de la Canal de Navarrés, considerats de base aragonesa o
valenciana, al professor Gulsoy encara li queda alé: "Mai vaig tenir temps per
a acabar el meu estudi dels parlars d'Énguera i la Canal de Navarrés, i sempre
surten uns compromisos. Però hi tornaré abans d'aclucar els ulls". Esperem
tenir prompte aquestes aportacions i d'altres d'un dels estrangers que menys
estrany se sent quan ve a València.
Font: Quadern d'El País - edició valenciana (16/02/2006)
Enllaç: <http://breu.bulma.net/?l6079> (PDF)
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
