=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.281 subscriptors]===================
Entrevista a Manuel Pérez Saldanya (vicepresident de l'AVL)
El nou vicepresident de l'Acadèmia és el que més vots va rebre entre els
seus companys en la votació per a la renovació de la junta de l'ens
normatiu, una elecció marcada per la
continuïtat de Figueres en la presidència i el lament de Casanova per la
pèrdua d'una «oportunitat històrica» de despolititzar l'entitat.
Manuel Pérez Saldanya és professor titular del Departament de Filologia
Catalana. Membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis
Catalans i de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Va
ingressar en l'Acadèmia cap a la darreria de 2003.
- En acabar la votació, Casanova va dir que s'havia perdut «una
oportunitat històrica» per a reduir el perfil polític de la l'Acadèmia i
particularment de la presidència. Què n'opina?
- «Certament hi havia l'oportunitat de desvincular la presidència d'un
perfil polític i vincular-la a un perfil acadèmic, que és l'essència de
qualsevol institució acadèmica del món. Si s'ha perdut o no una
oportunitat històrica és difícil saber-ho, sobretot si tenim en compte
que aquest no era l'únic factor a considerar en uns comicis com els que
s'acaben de celebrar.»
- Vosté va recalcar en la roda de premsa posterior que calia recordar
que no només s'havia votat una presidenta sinó tota una junta. Creu que
la composició d'aquesta última
és equilibrada?
- «Encara falta per fer l'elecció d'un vocal, però contestant la
pregunta, considere que les
propostes de junta que es van presentar eren equilibrades quant als
perfils i les visions de la realitat lingüística.»
- A Alemany i a vosté se'ls assenyala com a responsables d'haver trencat
el bloc procedent de la universitat en la votació. Altres blocs, com ara
el secessionista o el de la
resta d'acadèmics nomenats a proposta del PP sí que han mantingut la
unitat a l'hora
de votar. Podem parlar de divisió entra la gent que prové de la universitat?
- «En primer lloc, crec que no és encertat parlar a hores d'ara d'un
bloc secessionista. L'AVL va fer un pas important quan va aprovar per
unanimitat el Dictamen sobre el nom i l'entitat de la llengua i aquesta
aprovació implica un compromís clar en una línia d'actuació concreta.
Evidentment, sempre hi ha matisos i cadascú pot posar èmfasi en el matís
que considere més adequat, però la base és clara. Per altra banda, jo no
asseguraria que en les votacions es mantinguera tan nítidament la
divisió de vots que es pressuposa en la pregunta. No crec que a hores
d'ara es puga parlar de blocs, universitaris o no universitaris, i això
és important pensant sobretot en el futur.»
- Quines conseqüències pot tindre en el futur la divisió manifestada pel
conjunt d'acadèmics en la votació, atesa sobretot la contundent reacció
de Casanova al resultat?
- «La reacció d'Emili Casanova naix de l'estima més gran per la llengua
i de la il·lusió en el seu futur. Emili és un treballador infatigable i
estic convençut que continuarà treballant per totes les coses en les
quals creu apassionadament. Per altra banda, el fet que no hi haja hagut
unanimitat en aquest procés electoral no s'ha de dramatitzar i estic
convençut que tots, a partir d'ara, farem el màxim esforç per assolir
els objectius de la institució.»
- Per què no va quallar la idea apuntada per Colomina fa un mes, després
de la primera
votació, de pactar una junta en què no estigueren ni Figueres i
Palomero, els dos candidats que havien empatat?
- «El Ple va nomenar una comissió no oficial perquè elaborara una
proposta de junta de govern i la sotmetera al conjunt de l'AVL. La
proposta que es va elaborar partia de l'exclusió dels dos candidats que
s'havien presentat en la primera votació, i plantejava una junta de
govern equilibrada al parer dels membres de la comissió. La proposta,
tanmateix, no va ser acceptada quasi per ningú.»
- Palomero i Figueres van dir en setembre que els seus programes
coincidien en un 90
per cent. Llavors, per què va ser tan difícil una candidatura de consens?
- «Segurament, per la mateixa raó que no va ser acceptada la proposta de
junta que acabe d'explicar. Un factor important probablement és el que
ha comentat en algun moment el mateix Josep Palomero. Em referisc al fet
que el sistema d'elecció càrrec per càrrec, i no per candidatura
completa, dificulta enormement la possibilitat de plantejar
equips de govern cohesionats amb programes conjunts. Segurament, aquest
procediment
d'elecció és una de les coses que caldrà revisar en el futur.»
- Figueres i un grup d'acadèmics es van reunir amb el vicepresident del
Consell, Víctor Campos, 24 hores abans del ple. No li pareix una nova
intromissió de l'executiu de Camps?
- «Certament es tracta d'intromissions que s'han d'evitar si es creu en
la institució i es vol que funcione amb un mínim de credibilitat.
- Creu que s'hauria de convidar Casanova a entrar en la junta a través
de la vocalia que encara està en joc?
- «És una decisió que ha de prendre Emili i cal ser respectuosos amb
aquesta opció.»
- El director de l'IIFV, Joan Ponsoda, ha dit que no li causa estranyesa
l'elecció de Figueres perquè ella presideix una «acadèmia política».
Creu que una de les assignatures
pendents de l'Acadèmia és que la reconega l'IIFV i de l'IEC?
- «L'Acadèmia és una institució jove, molt jove encara, que té un origen
polític evident i que ha de fer un camí necessari de desvinculació total
de la política: un camí que per força ha de dur aparellada la
despolitització definitiva de la llengua. Aquest és el punt realment
important: que les essències de la llengua deixen de ser definitivament
un tema de debat polític i que l'única política lingüística siga la de
promoció i difusió. Més que el reconeixement, el que caldria aconseguir
és el treball i la col·laboració de les tres institucions, ja que les
tres tenen competències, en àmbits i nivells diferents, sobre la mateixa
llengua. Això, però, requereix temps i sobretot treball rigorós.»
- Opina que aquestes dues institucions no van ser suficientment
generoses en els
seus pronunciaments quan l'AVL va tirar avant el Dictamen sobre
denominació i entitat
del valencià, en què es reconeixia expressament la unitat de la llengua?
- «Aquestes institucions van dir el que consideraven adequat. Les
crítiques fetes des del rigor i la seriositat, i no des d'interessos
partidistes, s'han de valorar positivament i han de ser un esperó per a
la institució.»
- Per cert, què li va paréixer la reacció de censura de president Camps
a aquell dictamen?
- «El que més recorde de tot aquell procés no van ser les reaccions
posteriors sinó les prèvies. En tot cas, crec que era una falta de visió
de futur absoluta i un voler mantenir els fantasmes del passat.»
- No pensa que l'Acadèmia hauria de ser més contundent davant la
politització que
determinats càrrecs públics i partits fan de la qüestió de la llengua?
- «És clar que ho pense. L'AVL només té raó de ser si s'accepta la
premissa que la llengua ha de quedar exclosa de la lluita política. En
cas contrari, es converteix en una institució supèrflua.»
- Es parla que l'AVL entra ara en una etapa de consolidació. En què
consistirà aquest nou període?
- «La consolidació, només la pot donar el treball seriós i continuat,
així com la valoració permanent de les crítiques rigoroses de la nostra
producció i de la nostra activitat a fi de millorar-les de manera
continuada.»
- Quin paper pensa que haurà de jugar vosté des de la vicepresidència?
Potser es
considera portaveu de la posició de les universitats dins de la junta?
- «Puc aportar el meu coneixement lingüístic, les ganes de treballar, la
solidaritat amb tots els col·lectius socials i cívics que aposten pel
futur de la llengua i la creença en una normativa que ha permés generar
una cultura i una literatura tan importants com les
que tenim a hores d'ara. En qualsevol cas, cap membre acadèmic
representa en l'AVL cap institució o entitat, de manera que les
universitats, com a tals, no tenen cap representant en la nostra
institució.»
Font: número 412 d'El Punt (Edició del País Valencià) [d'Infomigjorn]
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
