=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.281 subscriptors]===================
Una nova etapa per al valencianisme del món de la RACV
-Àngel Calpe és membre de l'AVL
Les recents eleccions autonòmiques i municipals del 27 de maig tindran,
sens dubte, moltes repercussions, però en este article voldria
centrar-me en l’impacte que, previsiblement, tindran en el valencianisme
que es mou al voltant de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Les Normes de la RACV foren una proposta lingüística per a codificar el
valencià necessària en el seu moment i que ens ha ajudat a arribar on
estem: amb un Estatut d’Autonomia que consagra l’idioma valencià i una
institució normativa específicament valenciana, l’Acadèmia Valenciana de
la Llengua (AVL). Però, com a tal projecte, les també conegudes com a
Normes del Puig no han pogut concertar consens ni guanyar un suport
suficient en la societat valenciana per a ser una alternativa viable. De
fet, han anat perdent progressivament el favor popular fins a tocar fons
en l’actualitat, amb l’afonament dels partits que tradicionalment les
han defés i amb una davallada constant del seu ritme de producció
editorial. Arribats a este punt, cal plantejar-se quin sentit té
continuar apostant per una normativa que ha esdevingut marginal i que
s’enfronta clarament al marc de consens estatutari seguit
majoritàriament pels valencians.
Per desgràcia, durant molts anys els defensors d’estes normes han fet
una interpretació molt restrictiva del valencianisme, limitant-lo en la
pràctica a la defensa a ultrança del particularisme idiomàtic valencià.
Esta restricció té efectes molt negatius perquè deixa fora d’este
valencianisme, entre altres coses, una enorme quantitat de valencians i,
pitjor encara, d’il·lustríssims antecedents sense els quals no es pot
entendre de cap manera el valencianisme històric. Suposa deixar de banda
noms tan reeixits com Constantí Llombart, Lluís Revest o Nicolau
Primitiu. El mateix Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença
valenciana i preclar fundador de Las Provincias, era un ferm defensor de
la germanor lingüística de valencians, catalans i balears sense
renunciar per això a una actitud de valencianitat incontestable. La
llista es llarga i, en tot cas, ens permet descartar fàcilment la
fal·làcia que no es pot fer valencianisme fora del particularisme
lingüístic ni fora de les normes de la RACV. Ara bé, si haguérem d’haver
fet cas a les soflames entre messiàniques i catastrofistes que en els
últims mesos han anat proferint contra l’AVL, algú podria pensar que
València està farcideta de “traïdors” i que la llengua i la cultura
valencianes estan irremissiblement perdudes. Però si una cosa han deixat
clara les recents eleccions municipals i autonòmiques és que esta gent
carix de tota legitimitat per a dir-li a ningú qui és o com s’ha de ser
valencianiste, què és o com ha de ser el valencianisme.
Partint del màxim respecte que em mereixen les persones que opten per
mantindre la seua visió del món encara que sàpien que és minoritària,
voldria fer el següent raonament. Les Normes de la RACV han complit el
seu paper però el seu temps històric ha passat. Una volta assumida esta
realitat, els seus seguidors s’han de plantejar què fer. Han de parar-se
un moment i tractar de recordar perquè començaren esta batalla. Alguns
saben que la començaren per pur anticatalanisme. A estos, poca cosa els
he de dir perquè els sentiments són refractaris als arguments. Però
molts estan (o hem estat) en eixe barco per un sincer desig de defendre
la llengua valenciana. Perquè sabem que una llengua normativa
artificialment separada de la llengua del poble l’única cosa que
aconseguix és desafecció i rebuig. L’arribada de l’AVL ve a tancar eixa
separació. Potser encara siga prompte per a valorar el seu impacte atés
que és una institució jove que encara necessita un cert rodatge, però
les línies bàsiques que marca estan ahí i han de donar cabuda a totes
les sensibilitats valencianistes. El marc general determinat per
l’Estatut i l’AVL obri un espai, encara per cobrir, on les entitats i
associacions que fins ara han fet costat a les normes del Puig poden
continuar amb la seua tasca valencianista. De fet, podrien fer moltes
més coses si abandonaren la seua actitud testimonial (en el sentit
estricte de donar testimoni d’alguna cosa, i poc més). I així podrien, a
més, superar la indesitjable situació de desencontre institucional que
patixen actualment.
Per exemple, a Lo Rat Penat li permetria retrobar-se amb la seua
tradició. No oblidem que ha estat més anys ensenyant les Normes de
Castelló que les del Puig. I això no fon ni és de cap manera
incompatible amb totes les activitats culturals que manté
tradicionalment esta entitat: el Cor Popular, les Danses, la celebració
dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València o la implicació en
les Falles, en la festa de les Creus de maig, en els certàmens poètics a
la Mare de Déu i en tantes i tantes activitats.
La pròpia RACV fon en el seu moment signatària de les Normes del 32 i a
elles es mantingué fidel per més de quaranta anys. Ara, no ha de
sentir-se presonera de la seua criatura. Esta institució seguix tenint
un paper cabdal en l’estudi de la cultura valenciana. És més, assumir la
competència normativa de l’AVL per al valencià no implica que haja de
deixar, necessàriament, de preocupar-se per la llengua. Seria ben
factible que exercira com a orientadora respecte a les preferències d’ús
lingüístic, a imatge del que fan altres institucions com l’IIFV, sempre
que respectara el marc normatiu de l’AVL.
El grup Lletraferit/l’Oronella, principal editor i actor cultural d’eixe
món en l’actualitat, té també el seu lloc. El ninxo ecològic de l’edició
en llengua valenciana dins de la norma oficial però seguint les
recomanacions d’ús més genuïnament valencià està encara per cobrir, atés
que quasi totes les altres editorials estan més preocupades per la
convergència que per connectar amb el públic valencià. És un espai que
més prompte o més tard s’haurà d’omplir en atenció a la demanda social i
institucional, i l’Oronella podria funcionar en ell molt còmodament.
Inclús l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana podria tindre el
seu paper primordial en este marc general. Podria optar per la
professionalització i convertir-se en eixa entitat d’àmbit estrictament
valencià que vetlara pels interessos dels nostres escriptors i que tant
necessitem.
Enumerar totes les associacions i entitats valencianistes seria allargar
innecessàriament este article; el fons argumental crec que ha quedat
clar. La falta de recolzament popular, cruament evidenciada en les
darreres eleccions, junt a un marc institucional propici plantegen d’una
manera ineludible al món de la RACV la necessitat de canvi i d’adopció
de la normativa de l’AVL. Aquells que encara seguixen les normes del
Puig s’han de pensar honestament si la seua posició numantina no és
pitjor per al valencià que fer tot el valencianisme cultural que
vullguen dins del marc normatiu oficial. Tot açò dit, això sí, amb
extrema consideració per qui preferisca seguir defenent postures que ja
hem vist que han acabat per ser marginals o per qui, totalment
desesperançat, opte per “morir con las normas puestas”.
Font: diari Las Provincias (02/06/2007) [Infomigjorn]
Enllaços: <http://www.shortlink.org/6904> <http://www.shortlink.org/6905>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
