=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.281 subscriptors]===================
Immigració i llengua
Antoni Milian i Massana
La primera cosa a constatar és la xifra enorme de persones nouvingudes
aquests darrers anys. A partir de les dades de l'Institut d'Estadística de
Catalunya, podem concloure que del 2000 al 2006 s'han instal·lat al nostre
país gairebé 700.000 estrangers. La majoria opten per utilitzar i aprendre
la llengua castellana -si no és que ja és la seva llengua-, i el català
queda desplaçat. Aquesta elecció és una realitat diàriament viscuda pels
catalanoparlants, cada cop més empesos a haver de renunciar a la llengua
catalana per relacionar-se amb la població immigrant, cosa que genera una
inquietud justificada. Des de les instàncies públiques s'ha fet poc per
integrar lingüísticament la població arribada. Comptat i debatut, una
campanya dubtosa per donar corda a la nostra llengua pròpia i un increment
considerable dels cursos per aprendre-la. Tanmateix, aquest augment de
cursos constitueix una iniciativa del tot insuficient. L'any 2005 van
empadronar-se a Catalunya 157.375 estrangers, xifra molt allunyada dels
3.440 certificats homologats de nivell bàsic que, segons la memòria 2006 del
Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), es van atorgar durant el
curs 2005-2006, i no tots corresponen a estrangers. Ras i curt: un fracàs
estrepitós.
TINC LA CONVICCIÓ QUE CALDRIA ESTABLIR el requisit d'haver d'aprendre el
català, en els termes que precisaré de seguida, en el moment en què
l'estranger obté per primer cop, a través de l'empadronament, la condició de
veí en un municipi de Catalunya. Entre les raons que fan recomanable aquest
moment: 1) la connexió entre llengua i territori de residència, conseqüència
del fet que cal inscriure's en el padró del municipi en el qual es resideix
habitualment; 2) que la llei obliga a empadronar-se a tota persona que viu a
Espanya, o sigui, no només els espanyols, sinó també tots els estrangers,
tant els que hi resideixen de manera legal com els irregulars; 3) la
coincidència que transcorreria entre l'establiment del deure lingüístic i
l'adquisició de drets que reporten millores considerables en les condicions
de vida, drets que l'estatut de veí confereix automàticament, com el dret a
l'assistència sanitària; 4) la cooperació entre municipis en les altes i
baixes en el padró, que en facilitaria el control del compliment; i 5) que
la Generalitat podria substituir els municipis quan incomplissin la
competència de fer respectar el requisit lingüístic. La inscripció dels
estrangers en el padró hauria de generar el deure d'haver de cursar un
determinat nombre d'hores de classes de català. Quantes? Per exemple 135,
que és la suma de les hores corresponents als tres cursos bàsics que ofereix
actualment el CPNL. Aquestes hores caldria fer-les al llarg dels dos anys
següents a l'empadronament, temps que permetria a la persona nouvinguda
compatibilitzar l'assistència als cursos amb la feina, normalment d'horari
intens, alhora que evitaria destorbar desproporcionadament la seva situació,
freqüentment menys afavorida. L'incompliment hauria de ser sancionat, per
exemple, amb el pagament del cost real dels cursos (que en els nivells
bàsics solen ser gratuïts), sanció que no alliberaria l'infractor d'haver de
complir el deure els dos anys següents.
DEL RÈGIM GENERAL CALDRIA EXCEPTUAR els estrangers nacionals d'un Estat
membre de la Unió Europea o d'Estats firmants de l'Acord sobre l'Espai
Econòmic Europeu, que, com a efecte de la lliure circulació, es regeixen per
un règim particular. A més, n'haurien de quedar dispensats els estrangers
que estiguessin empadronats en un municipi de Catalunya en entrar en vigor
la mesura, els qui acreditessin el coneixement bàsic del català, els qui
estiguessin matriculats en centres escolars de Catalunya, els d'edat
avançada (per exemple, majors de 60 anys), els estrangers amb dificultats
greus per a l'aprenentatge i aquells que es trobessin en una situació social
precària que ho justifiqués. El govern de la Generalitat hauria de fer-se
càrrec, a través del CPNL, de garantir els mitjans personals i econòmics que
fossin necessaris. Malament aniríem si resultava que, per manca de mitjans,
tancàvem després la porta a la demanda voluntària.
EN SUMA, ES TRACTARIA DE FER OBLIGATORI allò que alguns municipis amb llarga
experiència en immigració, com per exemple Manlleu, ofereixen des de fa
temps en el moment de l'empadronament amb caràcter voluntari. Per què fer-ho
ara obligatori? No per caprici, sinó perquè amb les dades a la mà la
voluntarietat ha estat un fiasco. I és que ¿com podem bastir seriosament la
cohesió social si no garantim la comprensió lingüística entre les parts que
han de conviure, i això sense que els originaris del país hagin de renunciar
cada cop més sovint a utilitzar la seva llengua?
Font: Avui (19-10-2007)
http://paper.avui.cat/article/dialeg/102898/immigracio/llengua.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
