=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.281 subscriptors]===================
*Galauda*
El coneixement mutu sembla que pot ser un bon antídot contra la
intolerància i a favor de la solidaritat. En el cas de la llengua hi ha
una experiència, compartida per alguns centres de secundària de Galícia
i de Catalunya, que crec que pot presentar-se com a exemplar. Es tracta
de la iniciativa Galauda, que a Barcelona és dirigida per Sabela
Labraña, professora del Departament de Gallec i Portuguès de la UB.
Aquesta experiència, iniciada el 1998, consisteix en l'oferta de classes
de gallec a alumnes catalans i de català a alumnes de Galícia (segons el
lloc, com a assignatura optativa, crèdit de lliure elecció...). Una
manera de fer, dèiem abans, coneixença mútua: tots estudien la llengua
dels altres i, a partir d'aquí, s'estableixen contactes entre els qui
participen en l'experiència.
No deu ser casualitat que siguin centres escolars de Galícia i de
Catalunya, dos països en què els ciutadans estan habituats al contacte
quotidià amb diverses llengües. En el conjunt de l'Estat, en canvi, una
part dels alumnes estudien obligatòriament la llengua del territori en
què viuen i el castellà, en canvi la resta (els que viuen en territori
de parla castellana) no tenen cap compromís lingüístic amb relació a cap
altra llengua, ni deuen tenir l'oportunitat d'assumir-lo si n'hi ha que
ho volen fer. Situacions com aquesta expliquen la incomprensió
col·lectiva entre les comunitats i, alhora, a nivell individual poden, a
la llarga, perjudicar una part dels qui només aprenen castellà.
És molt il·lustratiu un article publicat per Carme Bellver al número 32
de la revista Llengua i ús. S'hi pot veure la diferent percepció que
tenen del català els estudiants de Salamanca i els de Santiago. Els
segons manifesten una alta comprensió de la realitat lingüística
catalana i, en conseqüència, d'acceptació de la diversitat. En canvi els
de Salamanca majoritàriament mostren una actitud de rebuig de la
diversitat (l'enquesta és del 2000-2001, anterior a la tensió dels
Papers de Salamanca). En aquest article, entre altres dades, podem veure
que, per exemple, el 80% dels estudiants de Santiago consideren que el
català és una llengua, mentre que només són el 46% de Salamanca (el 50%
consideren que és un dialecte); el 90% dels de Santiago consideren que
és normal que a l'Estat hi hagi distintes llengües, mentre que només són
la meitat dels de Salamanca (46%); el 84% dels gallecs diuen que el
català, el gallec i l'euskera s'han d'impulsar i protegir i, dels
salmantins, només ho creuen així el 33%.
El desequilibri entre els col·lectius i les persones que consagra la
Constitució en l'aspecte cultural i lingüístic i el gruix de
documentació legal i de comportaments que en deriven, no poden ser mai
una base de la convivència, sinó del conflicte.
Aquestes diferències, però, es donen també a altres nivells. Per
exemple, al País Valencià els alumnes que viuen en territoris
catalanoparlants han d'estudiar dues llengües (castellà i, com diuen,
valencià), en canvi els que viuen en territori castellanoparlant, només
han d'estudiar castellà (tot i que en aquest cas, tenen l'opció
d'estudiar voluntàriament el valencià). No podem dir que sigui una
manera de consolidar el sentiment solidari en una mateixa comunitat
autònoma. Un poc més amunt, els catalanoparlants aragonesos no poden
estudiar català. El model lingüístic de l'Estat espanyol, a part de ser
totalment desigualitari, és, per tant, ple de contradiccions. O potser
no, si parteix del principi que si hi ha d'haver cap avantatge sempre ha
de ser per als castellanoparlants.
A l'altra banda, una contundent mostra de seny i de compromís personal.
Madiop Diagne, quan recollia el premi 31 de desembre, va dir que estava
molt content que l'hi donassin, d'una banda, i molt trist, de l'altra,
perquè era una mostra de la anormalitat en què vivim si consideram que
era necessari donar un premi per fer allò que hauria de ser normal:
aprendre a parlar la llengua del lloc on has nascut o, en el seu cas,
del lloc on has triat per viure.
Joan Melià. filòleg.
Versió per imprimir
Adreça: www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3379+6+194755
Diari de Balears, 18 de desembre de 2007
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
