=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.281 subscriptors]===================
Una escola africana
Albert Sánchez Piñol
Avui, 2008.II.21
dj, supl. Cultura, pàg. 4, «La taràntula cega»
La llei d’immersió lingüística és una farsa, perquè no s’aplica.
Només és útil perquè tot de col·lectius es pengin les medalles d’uns
mèrits
inexistents, com va passar amb l’escola que es va construir en un
llogarret
africà
Fa uns quants anys em trobava a l’Àfrica, en una capital de província més
aviat remota, inspeccionant hospitals. Una feina encantadora. Alguns
hospitals podies olorar-los mig quilòmetre abans d’arribar-hi.
Els departaments de cremats, sobretot, eren estampes de postal. Dic que
d’això fa anys, però hi ha una parella de cremats que encara ara no em puc
treure del cap. Ella estava desesperada, així que es va ruixar amb un bidó
de deu litres de querosè i es va calar foc. Just en aquell moment, ell va
entrar-hi. Ella, feta una torxa humana, va abraçar-lo i no el va deixar
anar. Quan jo els vaig conèixer els tenien en llits paral·lels. Van trigar
deu dies d’agonia a morir-se, que van ocupar a omplir bolquers, beure sucs
amb una canyeta, patir uns dolors inimaginables i maleir-se mútuament. Ai,
l’amor.
Com es pot entendre, tenia ganes de canviar d’aires. Així que quan vaig
acabar amb les inspeccions em vaig dirigir a un llogarret que anomenarem
Malango. Mentre feia la ronda dels hospitals n’havia sentit a parlar molt,
de l’escola de Malango. Tenia molt bona fama i tothom, cosa curiosa, es
disputava el mèrit d’haver-la construïda. Segons el representant
d’una ONG,
l’escola havia estat possible gràcies al seu finançament. Però si parlàveu
amb algun autòcton de Malango, el mèrit era seu, perquè després de tot la mà
d’obra la hi havia
posada la gent del poble. Els missioners assentien a aquest argument, però
en privat et deien que tot aquell esforç no hauria servit de res sense la
supervisió tècnica d’ells. El govern no volia ni sentir-ne a parlar, dels
missioners. Aquella era una obra pública feta per l’administració
pública, i
punt final. Argument que era absolutament refutat pels exguerrillers. Segons
l’exguerrilla, aquella escola s’havia edificat en un departament
que ells
controlaven, així que era cosa seva. I si en tenia cap dubte estaven
disposats a buidar-me un carregador de Kalàixnikov al cap, més que res per
aclarir-me les idees. Okey? Bé doncs, jo creia que seria una bona idea
canviar l’Africa atrox dels hospitals per l’Africa felix de les
escoles, i
així endur-me’n un record bonic. Enfilo cap a Malango i em planto davant
de
l’escola.
Mare meva. Quin desastre. Allò s’assemblava tant a una escola com el drap
d’un mecànic a un mocador de Maria Antonieta. Una simple planta
rectangular,
parets de ciment sense pintura. Segons em van informar, aquell forat
d’allà
dalt era el buit de la placa solar, que havia trigat exactament sis dies a
ser robada. I sota els ràfecs, una horda de ratpenats. Almenys n’hi havia
tres mil. «Però, què hi fan aquí, aquestes bestioles?», em vaig esverar. Si
recordo la pregunta, més aviat estúpida, és per la resposta: «Dormir.»
Vaig fer un esforç per oblidar-me de l’escola de Malango, fins que una
temporada després em va tocar passejar-me pels instituts del cinturó
barceloní. Des d’aquell dia cada cop que algú em parla de la immersió
lingüística canvio de tema. Per què? Perquè tot és fals.
És mentida, una farsa col·lectiva. La llei d’immersió lingüística,
simplement, no s’aplica. De la vintena llarga de professors que vaig
conèixer només una noia tenia moral per fer servir el català. Els altres ni
ho intentaven, ni a les aules ni als passadissos. Naturalment, si aneu a les
fondàries de Girona, tots els nens i nenes parlaran català. Però és que això
en temps de Franco ja era així. De fet, un té la impressió que sense cap
llei en absolut el règim lingüístic de les nostres escoles seria exactament
el mateix. I mentrestant, vinga polèmica, i més, i torna-hi.
Com hem arribat a aquest extrem? Per la síndrome de Malango, per dir-ho
d’alguna manera. Tots els agents implicats obtenen algun benefici
d’una
realitat fictícia, o estan obligats a sostenir-la, així que ningú no es
molesta a desmentir-la. El tripartit no pot admetre que una llei cabdal en
aquest país és senzillament ignorada. No pot, perquè allò que estructura un
govern és la seva capacitat per fer complir les lleis, i la d’immersió
lingüística és definitòria. Per la seva part, CiU tampoc no pot denunciar
res, perquè en va ser la impulsora i perquè durant els seus mandats la
situació era idèntica a l’actual. I, evidentment, PP i Ciutadans callen,
perquè són els més interessats a fer-se passar per víctimes.
Afortunadament encara queden molts catalans que exerceixen de catalans. Gent
que, quan va a Madrid, o al món, està disposada a defensar quatre veritats
irrenunciables. Però una cosa és fer-se valer, i una altra de molt diferent
que et caiguin garrotades per una fantasmagoria. I així ens va.
L’altre dia era en un bar. A la taula de darrere meu sento quatre veus.
Parlaven en un registre de l’espanyol que feia anys i panys que no sentia.
Aquell castellà àgil, nítid i creatiu, també tan excloent de la generació
Vaquilla. A més, eren quatre veus compactes, unificades per un no sé què de
solidari entre elles.
Em giro. Eren quatre mossos d’esquadra.
Albert Sánchez Piñol
http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0221/080221sup_a004.pdf
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
