=========================================================
 INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.538 subscriptors]===================


Agonia al paradís
Albert Pla


Aquell paradís bucòlic del bilingüisme que tant han celebrat els nostres
polítics com un model de tolerància i enriquiment mutu, s'està transformant
en una UVI on una llengua, la nostra, jeu endollada a tota mena de tubs
mentre els sondejos oficials la maquillen tant com poden perquè faci cara de
salut.

ENS HAN VENUT AQUEST BILINGÜISME SOCIAL -que mai pot ser simètric- com el
camí cap a la plena normalitat del català, sense que, misteriosament,
calgués fer retrocedir el castellà. Negant el que qualsevol sociolingüista
aficionat sap: que dues llengües disputant-se un territori estan en un
dramàtic conflicte en què l'avanç d'una implica el retrocés de l'altra.
Amagant, per tant, que si avui ens podem vantar d'una convivència idíl·lica
és perquè acceptem amb resignació el nostre retrocés. Una virtut que ara
mateix no exhibeixen ni valons ni flamencs a la regió de Brussel·les.

ELS POLÍTICS S'HAN OMPLERT LA BOCA amb els avantatges de ser bilingüe
ignorant que una llengua petita se suïcida quan deixa que una altra de més
potent la desbanqui com a llengua comuna del territori. Ens han dit, i
alguns fins i tot s'ho han cregut, que en aquesta sagnant asimetria el futur
del català estava garantit. No hi ha hagut prou coratge per obrir la caixa
del trons i explicar que una autèntica normalització exigiria al castellà
desfer part del camí d'imposició repressiva que l'ha portat a ser la nostra
llengua comuna. Que normalitzar el català vol dir fer-lo altre cop
necessari, i que això només serà possible quan el castellà tingui un pes
semblant al de l'anglès a Holanda: parlat només per un 70% de la població i
rarament a un nivell de nadiu, cosa que no els impedeix ser molt més
poliglots que nosaltres.

ELS QUI ENCARA RECORDEN com era d'antipàtic el castellà a l'escola de la
postguerra comencen a detectar un rebuig semblant contra l'actual immersió.
Obligar a aprendre una llengua que no es percep com a necessària sempre serà
vist per alguns com una imposició arbitrària.

PERÒ ALMENYS L'ALTRA IMMERSIÓ, aquella a què van ser sotmesos els nens
catalans durant el franquisme, tenia al darrere el monolingüisme oficial i
tota la potència de l'Estat. L'actual, pobreta, sola davant el perill, se'ns
està fonent com un bolado als barris del cinturó metropolità, on cada vegada
més docents es passen al castellà quan estan sols amb els alumnes i no han
de fer la comèdia oficial.

I ARA VE EL COP DE GRÀCIA. Té un nom ple de correcció política: Manifiesto
por la lengua común. Els Savater i De Azúa són com uns conquistadors que
després de robar a sang i foc el territori als indígenes i tancar-los en
reserves, declaren que a partir d'ara les fronteres són sagrades. És com si
la violència que ha portat fins aquí no hagués existit mai. Com si l'actual
statu quo fos resultat de l'evolució natural de les coses i, per tant,
intocable. Ja només podem ser espectadors del gloriós desenllaç: Espanya,
per fi, una gran nació. Ho exigeix la democràcia, que no deixa imposar res a
ningú. La fruita és prou madura: el lliure mercat i la globalització ja la
faran caure.

ÉS POSSIBLE QUE EL CATALÀ hagi perdut el tren de la normalització. Potser
els polítics, anestesiant-nos amb dolces mentides, no han fet res més que
amortir un trauma inevitable. Puc respectar qui creu que, arribats aquí,
només podem resistir; que fer retrocedir el castellà és una guerra perduda i
obre massa ferides. Puc entendre que un pensament progressista vegi en la
cohesió social l'objectiu prioritari. Però és inadmissible i revoltant que
els que sempre s'han imposat per la violència ara ens vulguin donar lliçons
de democràcia. Els firmants del Manifiesto abonen un imperialisme genocida
que mereix el més profund menyspreu. Salvem o perdem la llengua, els
catalans hauríem de tenir prou memòria històrica per no contaminar-nos mai
d'un nacionalisme tan fanàtic i destructiu.


Font: Avui (18-7-2008)



~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
                 Paremiologia catalana
                http://www.refranys.com
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>

-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------

Responder a