=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.625 subscriptors]===================
Informe de la Mesa per l'Ensenyament en Valencià
-Un diagnòstic de la Llei d'ús: 25 anys d’aplicació, un informe
d’explicació i 10 mesures d’implicació
Enllaç: <http://breu.bulmalug.net/?l9948> (PDF)
-----------
(Nota de premsa)
El “Diagnòstic de la Llei d'ús i ensenyament del valencià” posa en
evidència la manca de política linguística del Govern valencià
-La Mesa presenta aquest diagnòstic en motiu de la celebració dels 25
anys de la LUEV i proposa una reunió amb el president Camps
La Mesa per l’Ensenyament en Valencià (MEV) ha presentat hui el
“Diagnòstic de la Llei d’ús i Ensenyament en Valencià” en motiu de la
celebració de l’aniversari de la LUEV, que complirà 25 anys de la seua
aprovació el 23 de novembre.
La Mesa està integrada per Escola Valenciana, STEPV, CCOOPV,
FAPA-València, Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i
ACPV. Les entitats responsables de l’informe consideren que un quart de
segle dóna prou perspectiva per a fer-ne un balanç del avanços i els
progressos de la llei.
En aquest sentit es posa en evidència que la LUEV ha servit per a
permetre usar legalment el valencià, però que les diferents
administracions valencianes no han potenciat suficientment l’ús de la
nostra llengua, ja que el principal objectiu era equiparar l’ús normal
dels dos idiomes oficials en condicions d’igualtat. A hores d’ara el
valencià no gaudeix d’aquest estatus en tots els àmbits d’ús.
En paraules de Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, “la llei no
s’ha aplicat a fons i els responsables han estat els diferents governs
de la Generalitat, especialment en el període de govern del PP. Com
s’explica que el valencià estiga tan poc present en la vida pública
valenciana, que ocupe un lloc de tercera fila en l’ensenyament, que siga
només testimonial en l’administració i en les declaracions dels nostres
representants polítics i tinga una categoria tan secundària als mitjans
de comunicació? Cal tindre clar que el valencià, és de llei”.
A part s’ha constatat l’absència de la nostra llengua en àmbits tan
importants com l’econòmic, el laboral, l’oci o les noves tecnologies. A
més, la LUEV no s’ha actualitzat en el context d’una societat valenciana
del segle XXI, amb gran reptes com l’arribada de ciutadans nouvinguts,
que actualment representen el 16,7% de la població del territori valencià.
Segons els responsables de l’Informe, “La LUEV més que normalitzar i
garantir l’ús del valencià ha tingut fins ara com a autèntica funció
“despenalitzar” allò que durant la dictadura era un delicte, l’ús del
valencià públic i oficial”. Aquesta prohibició encara s’arrastrava als
anys 80 en exemples com una circular que obligava a parlar en castellà
els escolars inclús a l’hora del pati.
L’informe posa sobre la palestra l’ínfim desplegament de la LUEV en
decrets, ordres i reglaments per aplicar-la de manera concreta i
productiva. En l’àmbit econòmic, labora, professional, del consum i
l’oci, dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies no s’ha
desenvolupat cap mesura. Només s’han fet 8 decrets en 25 anys
relacionats amb el món de l’educació i qüestions de toponímia. L’únic
decret promogut pel govern valencià del PP no el compleix ni el mateix
govern. Isidre Crespo, coordinador de la Mesa ha explicat: “Ens referim
a l’anomenat requisit lingüístic del professorat, que està obligat a
conéixer les dues llengües oficials”.
Crespo ha constatat també que “en l’àmbit públic i oficial, que hauria
de ser model en el compliment de la llei, existeix una total deixadesa
en l’ús del valencià. A més és conegut que el món judicial funciona de
manera quasi íntegra en castellà”.
Quants objectius de la llei d’ús s’incompleixen sistemàticament?
Dels 5 objectius específics de la LUEV, només se’n compleix un, el de
delimitar els territoris en els quals predomine l’ús del valencià i del
castellà. Els quatre restants s’incompleixen sistemàticament: fer
efectius els drets dels ciutadans a conéixer i usar el valencià;
protegir la seua recuperació i garantir l’ús normal i oficial; regular
els criteris d’aplicació a l’administració, els mitjans de comunicació i
l’ensenyament; garantir el coneixement del valencià a tots els àmbits
territorials valencians.
L’àmbit de l’ensenyament
L’informe constata que a infantil i primària el 55,2% dels centres no
oferten cap línia d’ensenyament en valencià, el que provoca que la
matriculació es mantinga congelada en els vora 130.000 alumnes. En els
centres amb oferta bilingüe les famílies es decanten ja, en un 52% dels
casos, pels programes d’ensenyament en valencià (PEV i PIL).
Enguany un 26,2% de l’alumnat d’infantil, primària i secundària rep
ensenyament en valencià. El 94% se situa a l’ensenyament públic i el 6%
de la xarxa privada-concertada. Segons Diego Gómez, “de nou es constata
que la Conselleria d’Educació està potenciant una doble xarxa
d’ensenyament”.
En un estudi que va realitzar Escola Valenciana durant el període de
matriculació per a aquest curs es demostra que els pares i mares trien
en primera opció valencià, lògicament sempre i quan la Conselleria
oferta aquesta possibilitat en el seu districte. Això demostra que si
existira oferta d’ensenyament en valencià en tots els centres, la
demanda potencial se situaria en un 52% del total, això és 222.406
alumnes. Aquesta xifra contrasta amb els 128.706 actuals, i implica que
amb la planificació i oferta adequada la matrícula en valencià
augmentaria en 93.700 alumnes.
Segons Diego Gómez, “hi ha una manca greu de promoció del programes
d’ensenyament en valencià. Les campanyes de conselleria als pares i
mares són escasses, inclús molt menors que les campanyes de l’Escola
Valenciana”.
Pel que fa a la capacitació del professorat en els diferents nivells
educatius, prop del 90% dels mestres d’infantil i primària la tenen,
però la xifra baixa de manera espectacular a secundària i batxillerat,
amb un 68% de professorat amb capacitació malgrat el suposat “requisit
lingüístic”. En l’àmbit universitari la xifra baixa dràsticament al 40%.
En aquest sentit, el president d’Escola Valenciana afirma que “la no
catalogació dels llocs de treball dels professors provoca greus
incompliments a les línies, de cada 10 professors de secundària, 3 no
estan capacitats per donar classe en valencià. És a dir que a la manca
d’oferta cal sumar incompliments en l’aplicació de les línies per manca
de formació”.
La universitat: una assignatura pendent
Es constatat que un 90% dels estudians de la Universitat de València
entenen el valencià, un 94,5% de la UJI i un 82% de la Universitat
d’Alacant. No obstant el percentatge de crèdits impartits en valencià a
les nostres universitats és només testimonial, la mitjana del curs
2007-2008 es fixa en el 11,17%. Aquest percentatge oscila entre el
vergonyós 0% de la Universitat Miquel Hernández i el 24% de la
Universitat de València.
La irrisòria promoció del valencià de la Generalitat Valenciana entre
els empleats públics
El Títol Quart de la LUEV contempla l'actuació dels poders públics en el
foment de la utilització del valencià en les activitats administratives
i el seu coneixement pels funcionaris i empleats públics
La nostra administració compta amb 15.669 empleats públics. Només a 193
se’ls ha exigit un determinat grau de coneixement del valencià. Això
suposa un 1,2%. Per tant, el dret dels ciutadans a ser atesos pels
empleats de la Generalitat Valenciana es veu molt reduït.
Quantes sentències s’han fet que reconeguen la unitat de la llengua?
17 han estat les sentències dels tribunals Constitucional, Suprem i
Superior de Justícia valencià i per dictamen de l’Acadèmia Valenciana de
la Llengua que han aprovat l’equivalència legal de les denominacions
valencià, català.
Balanç final
Segons els responsables de l’informe, “després d’un quart de segle, es
demostra que la LUEV és una llei de mínims que s’ha aplicat al mínim;
que és una llei incomplida en els deures que s’imposa; s’impossibilita
als ciutadans a exercir uns drets que no tenen uns deures correlatiu;
l’ensenyament en valencià pateix problemes crònics d’aplicació que la
Generalitat no resol; i els canvis que ha experimentat la societat
valenciana en 25 anys obliguen a revisar en positiu la LUEV”.
En aquest sentit, Diego Gómez ha argumentat que “l’informe constata que
la Generalitat Valenciana ignora les entitats de promoció del valencià i
margina activitats com les Trobades”. Actualment Escola Valenciana
realitza activitats de promoció com el Voluntariat pel Valencià, el
festival itinerant de música en valencià, el cinema en valencià a
l’escola, la campanya de matriculació en valencià o projectes didàctics
en la nostra llengua com la col·lecció audiovisual l’Àlbum. A més, en
breu, l’entitat té previst obrir una Oficina de Drets Lingüístics.
La Mesa per l’Ensenyament en Valencià sol·licitarà una entrevista amb el
president Francisco Camps per a presentar-li l’informe i les propostes
d’actuació que se’n deriven. A més el difondrà als Grups Parlamentaris,
la Mesa de les Corts, els partits polítics, les associacions culturals,
les universitats valencianes i l’AVL.
A més, la Mesa participarà en diferents actes que se celebraran pel 25é
aniversari de la LUEV com una taula redona a la Fundació Casal Jaume I
de la Safor Valldigna, un acte lúdico-reivindicatiu programat per Escola
Valenciana en Alacant el pròxim dissabte o la participació en la I
Setmana de l’Educació Plurilingüe, que es durà a terme a Alacant a
partir de la setmana del 24 de novembre.
Font: Escola Valenciana (18/11/2008)
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diari per a tècnics lingüístics
http://www.cdlpv.org/dtl/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
