=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.625 subscriptors]===================
Avergonyit
Xavier Sala i Martín / Catedràtic de Columbia University i professor visitant
de la Universitat Pompeu Fabra
La setmana passada, la revista anglesa The Economist va publicar un article en
què es criticava, entre altres coses, la política lingüística de Catalunya.
L'article arribava a qualificar la nostra llengua d'"obsessió nacionalista". El
delegat del govern, Xavier Solano, va publicar una resposta a la web de la
Generalitat, que m'ha fet sentir avergonyit. Per què avergonyit? Doncs
avergonyit perquè el delegat podria haver mencionat "l'obsessió nacionalista"
britànica (o nord-americana) que obliga els seus nens a estudiar en anglès
sense donar-los l'opció d'estudiar en urdú o xinès, i no ho ha fet. Si la
definició d'"obsessió nacionalista" és que un utilitza la llengua pròpia a
l'escola, sense donar llibertat de triar qualsevol altra llengua, aleshores els
anglesos, els americans, els espanyols, els suecs, els francesos i la resta del
món té la mateixa obsessió, perquè, que jo sàpiga, els pares no poden triar la
llengua de les escoles en cap d'aquests països. ¿O és que els nens immigrants
poden estudiar en àrab a Valladolid?
Avergonyit, perquè la Generalitat podria haver aportat dades sobre les
nacionalitats dels professors a la universitat catalana i hauria demostrat que
és mentida, repeteixo, mentida, que no es contracti professors que no parlen
català. Jo faig classes a la UPF des de fa anys i tinc companys argentins,
xilens, japonesos, nord-americans, italians, espanyols i de molts altres països
que no parlen ni una paraula de català! I si l'editor de The Economist s'hagués
preocupat de comprovar les seves frívoles afirmacions, ho hauria vist. És més,
si això de les llengües fos un problema, veuríem les universitats catalanes
darrere de les espanyoles als rànquings. En realitat, estan per sobre.
Avergonyit, perquè podria haver explicat que, sense immersió, un país corre el
risc que es creïn guetos lingüístics on els fills dels immigrants mai
s'integren, cosa que pot acabar en segregació i violència, com ha passat en
altres països veïns. Si una cosa s'ha fet bé a Catalunya en les darreres
dècades, ha estat el procés d'integració i adaptació dels emigrants a
Catalunya. I jo en soc un exemple: em dic Martín (i no Martí) perquè sóc
descendent de gent que ve de Salamanca!
Avergonyit, perquè podria haver documentat que a Catalunya hi ha dos tipus de
persones: les que parlen català i castellà i les que només parlen castellà. Si
les acusacions d'imposició lingüística fossin certes, seria comú trobar
ciutadans monolingües catalans incapaços de parlar el castellà. La realitat és
que no hi ha gairebé ningú que només parli català. Jo, de fet, no conec
absolutament ningú. En canvi, conec una infinitat de persones monolingües
castellanes, entre les quals n'hi ha moltes que han viscut a Catalunya tota la
vida. Potser hauria estat bé que el delegat de la Generalitat aportés números
sobre la quantitat de persones monolingües catalanes i monolingües castellanes
a Catalunya perquè els anglesos s'assabentessin de la realitat tal com és.
La competitivitat del país
Avergonyit, perquè la Generalitat podria haver mencionat que els executius de
les multinacionals que són enviats a Finlàndia no es queixen pas que allà es
parla en finès (una llengua molt més minoritària que el català) i que, per
tant, el fet que a Catalunya es parli el català no ha de reduir la
competitivitat del país. Catalunya té molts problemes de competitivitat. Molts.
Però un d'aquests problemes no és la llengua. Entre altres coses, perquè
Espanya té els mateixos problemes de competitivitat i resulta que allà no tenen
bilingüisme. ¿O és que la innovació a la monolingüe Extremadura està pels
núvols?
Avergonyit, perquè podria haver aportat dades sobre notes de PISA per demostrar
que els nens bilingües no treuen pitjors notes que els nens monolingües
espanyols (i això inclou les notes de llengua espanyola), la qual cosa demostra
que estudiar en català no resulta cap impediment. També podria haver explicat
que els nens bilingües tenen més facilitat per aprendre terceres o quartes
llengües, cosa que és bona per a ells i per a la competitivitat de tota
l'economia. Això ho podria haver documentat amb dades de penetració de l'anglès
a Catalunya en comparació a les monolingües Castella i Lleó o Andalusia.
Avergonyit, perquè no hi ha sabut explicar que no hi ha d'haver cap problema
quan un poble demana més transferències, per més que les transferències
augmentessin el 2001. A Catalunya, a Espanya i fins i tot al Regne Unit, la
voluntat popular que vol canviar lleis està per sobre de les mateixes lleis. I
això fa que les lleis canviïn i les Constitucions canviïn. ¿O és que no ha
canviat 25 cops la Constitució dels Estats Units? ¿O és que no es fan lleis
noves a la Gran Bretanya? I si els catalans hem votat legítimament un Estatut
que demana més inversions a Catalunya, aquesta és la voluntat popular i punt.
Sembla mentida que una revista teòricament liberal com The Economist pensi que
un Estatut aprovat per la voluntat popular té menys validesa moral que un acord
a què van arribar CiU i PP fa uns anys. I si els nacionalistes catalans volen
cada dia més i ho volen de manera democràtica, quin problema hi veu l'Economist?
Avergonyit, en definitiva, perquè en lloc de defensar el nostre país i la
nostra llengua amb raonaments lògics i racionals, documentats amb dades per
evitar que els que ignoren la realitat catalana es creguin els demagogs que
escriuen articles plens de falsedats i invencions, en lloc de fer això, dic, la
Generalitat va i explica que tenim mil anys d'història i defensa patèticament
l'honorabilitat del president Pujol, a qui la revista acusa de "cacic" com si
el punt més important de l'article fos aquesta acusació. Sense posar en dubte
l'honorabilitat del millor president que Catalunya ha tingut al llarg de la
història, la patètica i ridícula resposta del nostre govern demostra que és
incapaç de defensar el nostre país, la nostra llengua i la nostra realitat
cultural i econòmica. Per tot això, em sento avergonyit.
Font: Avui (20-11-2008)
http://paper.avui.cat/article/politica/146093/avergonyit.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diari per a tècnics lingüístics
http://www.cdlpv.org/dtl/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
