=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.625 subscriptors]===================
"per *Marta Rojals*
dimecres, 26 de novembre de 2008
*Tu ja m'entens*
No fa pas gaire, el president de la Secció Filològica de l'Institut
d'Estudis Catalans va declarar, en una entrevista radiofònica, que no
seria desaforat d'aplicar 'una sanció econòmica' a tot aquell
professional de la comunicació que no fos prou competent en matèria
lingüística, o de recomanar-li, si calia, 'una destinació laboral
diferent' fins que no n'assolís la competència. Ofès pel dubte, el degà
del Col·legi de Comunicaires va reprovar la proposta titllant-la de 'poc
democràtica' i afirmant que el rigor i la veracitat anaven 'per sobre de
la llengua'. Vaja, tu! I jo que ja m'havia fet il·lusions de veure
segons quins periodistes d'esports amollant la butxaca, ara em vénen a
dir que això de 'donar una patada al guardameta amb l'àrbit d'esquenes'
és d'allò més democràtic, i, pel que fa als detallets, què coi, si al
cap i a la fi 'ja ens entenem', oi que sí?
Doncs així vam tenir muntada la polèmica. I dic 'polèmica' perquè, en
aquest país, les coses de l'idioma (d'aquest que vostè llegeix, no pas
de l'altre) no són lingüístiques, no, sinó directament polèmiques.
Vegem-ne la diferència: que la BBC faci pagar un preu simbòlic als seus
professionals cada vegada que rellisquen amb l'anglès és una qüestió
lingüística, mentre que aquí, si l'entrepussada és amb el català, és una
qüestió..., com? Polèeemica, molt bé. I dic també 'polèmica' perquè uns
periodistes, molt rigorosos i tal, de seguida la van adjectivar així,
corrent a omplir titulars amb una suposada amenaça del IEC de multar els
comunicadors curts de llengua. Vist el rebombori organitzat pels
interessats, el president de la Secció Filològica se'ns ha arronsat,
matisant que, home, multes tampoc, que les exigències han de venir del
filtre contractual (ui, polèmica, encara!), mentre que el IEC-institució
ha cuitat a deixar ben clar que, sobre aquest tema, no s'hi pronuncia.
Doncs, quina llàstima, què hi farem.
Ara, la veritable llàstima és que hi hagi representants de mitjans de
comunicació, i reitero: de comunicació, que renunciïn a aspirar a
l'excel·lència en el domini de l'instrument principal de què es val
l'exercici de la seua professió. Llàstima també que ho considerin una
restricció, un pal a les rodes, independent del rigor i la veracitat,
que no són pas més fàcils d'exercir, no fotem. Perquè no sé pas quina
mena de rigor podem esperar, de la retòrica d'un noticiaire que
desconeix els recursos lèxics i sintàctics de la llengua amb què
treballa, o que no pot avançar per una improvisació sense l'ajut de la
crossa-calc de l'idioma del costat, o que, si anem a la mística, no s'ha
trobat mai necessitat de la llum d'un pronom feble (suposant, en el
millor dels casos, que en sàpiga l'existència). Sobre com ha arribat a
titular-se aquest individu en una universitat de casa, també seria un
misteri, però potser més senzill d'explicar. El cas és que aquests
comunicadors, vulguin o no vulguin, estableixen models lingüístics que
van fent forat en els cervells més tendres, i aquesta responsabilitat no
pot estar en mans d'uns enraonadors qualssevol. Però és clar, hem quedat
que és la mediocritat, la que era democràtica, perquè ens representa, a
la majoria, així que tira, tira, que aquí el més beneit fa rellotges de
suro.
Els partidaris de la laxitud idiomàtica dels mitjans orals bufen i
rebufen perquè es pensen que parlar un català correcte és com recitar el
'Curial e Güelfa' fent cops de barret. També demanen, amb les mans al
cel i els ulls en blanc, quina classe de català se suposa que és, el que
han de fer servir, si el del Pompeu, si el del DIEC, o si el de Sant
Climent Sescebes, com qui pregunta si el llobarro ha de ser per a fregir
o per a fer a la planxa, quan l'única cosa que hom demana és que sigui
bo. Però bé, com que l'Institut no es pronuncia, i una servidora no és
filòloga, ni comunicòloga, ni rigorosa, i a més a més té un magnífic
corrector que li cobreix les espatlles, deixa la 'polèmica' aquí abans
de prendre-hi mal. Jo només puc afirmar que si els anys vuitanta vaig
deixar de dir 'bussón' per dir-ne bústia, i 'sello' per dir segell, va
ser en una bona part gràcies a sentir-ho amb tota normalitat a la 'tele'
i la ràdio. I, certament, encara és hora que me n'hagi de penedir.
Marta Rojals [EMAIL PROTECTED]
<mailto:[EMAIL PROTECTED]>"
Font: vilaweb.cat
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diari per a tècnics lingüístics
http://www.cdlpv.org/dtl/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
