=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
De nou el nom de la llengua: fal·làcies, messianismes i provocacions
-Miquel Nicolás, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de
València
La Universitat té, entre altres funcions, les de produir coneixement,
difondre’l i propiciar la crítica social. En l’exercici d’aquestes
funcions, qualsevol membre de la comunitat universitària pot opinar el
que vulga, sense cap més límit que el respecte a les persones i a la
pròpia institució. Vist així, totes les opinions mereixen ser escoltades
amb respecte, però val a dir que no totes són intrínsecament
respectables. No ho són les que ens fan perdre el temps reobrint
expedients que consideràvem clausurats. Ni les que, argumentant de
manera tramposa i sectària, redueixen la complexitat dels problemes a
una recepta messiànica, oculten les intencions reals amb què s’exposen i
aconsegueixen un efecte contrari al que diuen perseguir. Aquesta és la
valoració que em mereixen els textos publicats en aquesta tribuna lliure
en els números 326 i 328, en què diversos professors demanen que els
Estatuts de la nostra Universitat primen el terme “llengua valenciana”
com a denominació de la llengua pròpia. Subscric plenament les remarques
crítiques que al primer dels textos van adreçar els companys claustrals
Esteve, Carbonell, Hurtado i Gómez, al número 327 d’aquesta mateix
publicació. I afegesc, fastiguejat i a contracor, alguns judicis sobre
la desafortunada proposta que subscriuen Casanova, Saragossà i altres
docents.
Fins ara pensàvem que només els polítics professionals recorrien al
fantasma de l’apel·latiu idiomàtic quan els calia obtenir-ne rèdit
electoral. El fet que siguen ara professors universitaris els qui
reobriguen la “ferida nominal”, motu proprio i sense cap “agressió”
prèvia, trenca l’statu quo en què ens creiem instal·lats de portes
endins i fa trontollar novament la sempre inestable divisòria entre
ciència i política. Diguem-ho ras i curt: aquests professors fan
política valent-se d’una tribuna universitària. Política d’aficionats,
de vol ras i contrària al que sempre ha sustentat la nostra Universitat:
que les denominacions científica i popular de la llengua han de
coexistir en distribució complementària. En el cas que ens ocupa opinar
és actuar: intentar la revocació o el canvi d’una denominació legal
consensuada dins la Universitat. Denominació que compta, a més, amb una
executòria legal ben accidentada, com ens recordaven els companys
claustrals en la resposta a Casanova, promotor primer d’aquesta
desencertada iniciativa.
L’argumentació que fan servir els professors “dissidents” és, com a
mínim, poc plausible i parteix d’un error de concepte interessat. Una
cosa és que, jutjades amb la perspectiva dels anys, l’estratègia i la
tàctica del valencianisme d’inspiració pancatalanista fos equívoca,
ineficaç i fins i tot contraproduent, per tal com serví de coartada a la
reacció antivalenciana del franquisme residual i els seus aliats. I una
altra cosa de ben diferent que la desfeta política del valencianisme, i
la retracció en l’ús social de la llengua, s’expliquen per l’entestament
d’una minoria a fer servir el nom proscrit de “català” en determinats
contextos, i pel model lingüístic unitarista, sustentat en unes poques
diferències gramaticals i lèxiques, i emprat només per alguns escriptors
en una part de la comunicació escrita. Matisacions aquestes que
s’estalvien els autors de la singular proposta.
Sustentar a aquestes alçades una tal interpreteció, amb l’allau
d’evidències a contrario que tenim, només pot ser fruit de la ignorància
o d’una voluntat vehement de substituir els fets per una versió
esbiaixada i simplista, que, casualitats de la vida, s’ajusta com un
guant als interessos polítics del partit que governa al País Valencià.
Denominació, per cert, que s’evita en ambdós articles: omissió calculada
o lapsus redundant amb la intencionalitat política de la proposta?
D’altra banda, aquesta visió del passat no s’enuncia a manera
d’hipòtesi, sinó amb afirmacions taxatives d’un dogmatisme contumaç, que
lluny d’invitar al diàleg provoquen el refús de molts dels qui hem patit
el conflicte. Ja és prou carregosa la sensació d’estar en un impasse
permanent, escoltant des de fa més de tres dècades les mateixes
fal·làcies, perquè ara ens les hàgem d’escoltar a casa nostra,
proferides sense pal·liatius per uns companys que sentencien ex catedra
la veritat històrica revelada. En aquest sentit, la seua opinió val tant
com qualsevol altra hipòtesi alternativa. Per exemple, la que sostinga
que la dreta valenciana hauria refusat i combatut igualment una
reivindicació del valencià formulada amb l’etiqueta “llengua valenciana”
i sota una normativa gramatical populista.
Certament, la revisió del passat és necessària i s’ha de fer aplicant-hi
una mirada crítica i polièdrica, que concilie dialècticament les
diferents perspectives, faça un balanç ponderat dels conflictes i
n’extraga les conseqüències adients al present. En aquest sentit,
hauríem de renunciar a l’expressió “batalla de València”, que fan servir
els professors al·ludits, com a designador genèric del conflicte
d’identitats i símbols que ens ha condicionat de la transició ençà. És
una expressió capciosa i inexacta, que, de completar-se en el joc
metafòric, ens permetria parlar encara avui de “guerra de guerrilles”,
“atrinxeraments”, “franctiradors”, “falsos armisticis”, “resistents
heroics”, “traïdors conspicus”, “quintacolumnistes”... termes tots ells
hiperbòlics per a un conflicte domèstic, que se substancia en la
perifèria del poder real, com a lluita simbòlica que emmascara els
autèntics problemes sociolingüístics. Per això, bé farien els al·ludits
dedicant la seua capacitat, que no és poca, a la promoció efectiva de la
llengua, en lloc de contribuir a la cerimònia de la confusió nominalista.
En tot cas, revisió no vol dir revisionisme ni liquidacionisme. El zel
autocrític no hauria d’impedir manternir-se lleial a la nostra
institució, que ha hagut de patir, i encara pateix per diverses vies,
l’hostilitat i el menysteniment dels sectors socials i polítics
contraris al debat racional. Si tenim en compte el rosari d’agressions
que en tot aquest temps ens han dedicat els defensors polítics de la
“llengua valenciana”, molta generositat d’esperit s’ha de posseir perquè
la petició que fan aquests professors no es prenga com un escarni
vergonyant.
Cal reconèixer que la provocació ha aconseguit l’objectiu de tot acte
d’agitació i propaganda: ser escoltats, al marge del crèdit
intel·lectual que meresca el seu gest polític. D’acceptar-se la seua
proposta, diuen, els grans vencedors serien el poble valencià i la
llengua. Però en aquest afer, que té ben poc de combat èpic, no hi ha
vencedors ni vençuts. Ni tan sols ho són els promotors d’aquesta
insignificant agitació de conciència. Només hi ha un munt d’energies
balafiades i una sensació de pèrdua i d’infinita tristesa: la d’haver
hagut de respondre’ls. Perquè la meua resposta no s’hauria d’haver
escrit mai. Però la insolent intemperància d’ells, tampoc.
Font: DISE. Universitat de València
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
