=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================
Opinió | Joan Melià
De les 160 llengües
A les Illes Balears es parlen 160 llengües. Aquesta informació, extreta
d'un estudi promogut per la Universitat de les Illes Balears i Linguamón
-Casa de les Llengües-, ha estat recollida recentment per molts dels
nostres mitjans de comunicació. No és estrany. D'una banda, és la
primera vegada que es dóna una xifra fonamentada en dades objectives i,
de l'altra, encara que tothom ja havia percebut l'increment de llengües
en les relacions interpersonals dels qui hi vivim, potser pocs
s'imaginaven que n'hi hagués tantes. Una part de les dades obtingudes en
aquest estudi, que ha coordinat Caterina Canyelles, han estat la base de
l'exposició /Petit cafè del món/, que es pot veure al Casal Solleric.
Tot i que no tenim dades anteriors que permetin fer comparacions, és
evident que bona part de les 160 llengües ha arribat de la mà (o de la
boca) de la població immigrada els darrers anys. La velocitat amb què
s'ha produït aquest canvi en el panorama lingüístic és extraordinària.
L'any 1991, hi havia un 26,7% de població de les Illes Balears que havia
nascut fora dels territoris de parla catalana, el 84,4% dels quals
procedien d'Espanya i el 15,6% restant de l'estranger. Avui, l'any 2010,
la immigració lingüística representa el 41,7%, de la qual el 42,1% és
d'origen espanyol i la resta, el 57,9%, són estrangers de naixença.
160 són les llengües que, entre tots els entrevistats, saben.
D'aquestes, n'hi ha prop de 130 que són llengües primeres. Segurament
les que tenen un nombre molt reduït de parlants entre nosaltres, generen
una presència social mínima. Així i tot, més de 40 són usades en
l'activitat laboral i prop de 70 són transmeses de pares a fills. La
xifra de 160 és necessàriament aproximada. No tots els criteris de
classificació coincideixen (els més restrictius les situarien en 150 i
uns altres per damunt les 160); també és gairebé segur que hi deu haver
parlants d'altres llengües amb qui els autors de l'estudi encara no han
pogut establir contacte.
Aquesta situació no és exclusiva de les Balears. A Catalunya, per
exemple, el càlcul se situa al voltant de les 300 llengües. A Nova York
n'hi ha més de 700, 138 de les quals són parlades entre els escolars que
van a centres públics. En aquest sentit és destacable que algunes
d'aquestes llengües hagin pràcticament desaparegut en el lloc d'origen
i, en canvi, es continuïn sentint a Nova York.
El coneixement de llengües no suposa només un considerable capital per a
les persones plurilingües, sinó també per a la societat de què formen
part. En àmbits com el turisme, la ciència o les relacions en un món
cada cop més globalitzat, és un gran avantatge disposar de ciutadans que
poden servir de pont directe amb moltes altres llengües. D'altra banda,
la cohesió entre els ciutadans que viuen en un mateix territori es
construeix a partir de la interrelació i de compartir elements en comú.
Un dels elements bàsics és la llengua. En aquest sentit, s'ha de
facilitar l'accés al coneixement de la llengua catalana als nouvinguts.
Segons el mateix estudi, només el 38% dels entrevistats diuen tenir
coneixements de català, però aquesta xifra puja fins al 75% entre els
menors de vint anys, la qual cosa deu ser deguda a la incidència
favorable de l'escola.
No hi ha dubte que el repte que té la nostra societat és important i que
no és senzill gestionar adequadament aquesta situació per a arribar a
uns objectius lingüístics que, tothom, diu voler aconseguir. Sobretot si
n'hi ha, d'aquests, que es dediquen sistemàticament a dinamitar tots els
factors i decisions que poden acostar-nos-hi.
http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/de-les-160-llengues.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccitionari
http://diccitionari.blogspot.com/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <ferran.isa...@ua.es>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <slg...@uib.es>
Xavier Rull (Catalunya) <xavier.r...@urv.cat>
Marta Torres (Catalunya) <marta.torres.vilatars...@gmail.com>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <jvilar...@llengcat.com>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Twitter: <http://twitter.com/infozefir>
RSS: <http://feeds.feedburner.com/Infozefir>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
