Articul «Morte de E. de Wahl» ex Cosmoglotta A 141 (1948-10), de Ric Berger:
____ Nor venerat Mastre ha morit in Tallinn, in li etá de 81 annus, in li sanatorium Seewald, u il hat refugit se in li comensa del guerre, pos li destruction de su dom. Ti trist nova atinget nos índirectmen, e con un retarde de 6 mensus, pro li situation politic actual quel divide nor Europa in du partes hostil. Li carte ci infra, transmisset de Sarajevo a nor colaborator, Sr Dr Pollog, ne permisse alcun dúbita pri ti morte. Cosmoglotta de junio 1946 ha ja resumat ti magnific cariera. Noi dunc reinvia nor letores a ti numeró special e adjunte solmen quelc informationes complementari. Durante 60 annus E. de Wahl, professor in li gimnasie de Reval, ha consacrat su tot forties, su cordie, su scientie al car afere del lingue international, sin jamá reciver alcun recompensa. In contrari, su fine esset ínfinitmen trist. Il es un del ínfelici victimes del horribil ultim guerre. E. de Wahl totalmen ne credet al guerre e refusat sequer li altri estonianes quel, respondente al apelle de Hitler, fugit a Germania. Ancor in comensa de 1938, il inviat al redaction de Cosmoglotta un articul: Fate de popules e tecnica, autorisat traduction de un studie de Eugen Diesel in li «Deutsche Rundschau» de dec 1938. Ti articul contenet tam mult alusiones politic, e precipue *ilusiones* pri li ver situation, que noi opinet su publication índesirabil in Svissia, u li jurnales hat recivet severi prescritiones ingageant lor responsabilitá. De Wahl, quel self ilusionat se pri li gravitá del situation, ne comprendet ti necessitá retardar ti publication. Por dar in sam témpor un specimen del scritura de nor mastre, noi reproducte ci un passage prendet in hasarde, del manuscrite de De Wahl, relativ al situation de Europa in sept. 1938: Ma ti dies de septembre esset un capitul in ti tre long via, quel va desfacilisar ti explosion de guerre e in durant long tempor far it un vez ínpossibil Li guerre ínpossibil in 1939! Povri de Wahl! In su candid anim il sincermen fidet ti profetie de Diesel. Suffrente ja de un luxation de epol evenit quelc annus plu tost pos un cade, il videt su marita deportat in Russia de u ella nequande revenit. Poy su dom esset bombardat del Russes, su tot biblioteca, su manuscrites destructet, exceptet su copie-libres de omni su lettres, libres quel il hat felicimen inviat al Centrale del Union u it es religiosmen conservat. Recoliet in un sanatorium, il devet partir su chambre con un grossier individue. In li ínpossibilitá relater con li reste del munde, il passat su témpor composiente poemas quel il inviat nos, ma quel nequande arivat in Svissia. E nu, li ver tragedie comensat por il, e pos li guerre! Omni lettres, paccas, printates quel il provat inviar a extrania, omni lettres quel on inviat le, anc registrat, esset interceptet, sin que on posse saver u e de qui. Un sol vez, just ante un annu, un lettre de il pervenit a Chapelle (vide Cosmoglotta B. p. 100), questionante li Centrale «pro quo it nequande responde al lettres de Tallinn!». Sequent tentatives por relater con le, chocat se sempre contra ti terribil organisat isolation. In Svissia, mem li criminales posse reciver o scrir lettres, conservar relationes con li exteriore. Ma de Wahl, quel forsan un die va esser citat quam un genie russ, esset tractat quam un total inprisonate, e ti oldo de 80 annus morit tot sol in un asil, sin que un sol pensa de estim, de afection de su amicos o de su parentes posset consolar su ultim annus. Esque forsan li titules de Occidental e Occidental-Union, printat sur nor lettres, avigilat li suspection de su gardatores? Noi pensat a to e noi provat inviar le lettres in lingues national, sin alcun mention de nor lingue: sam resultate. Li nocte complet, sin compate! On ne deve obliviar que li nómine de Occidental esset selectet in 1922, quande it havet absolut null politic signification. E hodie, per un strangi hasarde li titul de Occidental-Union coincide con ti de un liga politic oposit al Russes. It es possibil que in Tallinn on considerat de Wahl quam un hom a far supervigilar del policie. Qualmen protestar e explicar li miscomprense de tam lontan? It es mem probabil que noi vell ancor ignorar su morte si un de nor corespondentes, Sr Mitrovich, prof. in Sarajevo, ne vell har inviat le un carte con printates, quel li posta expedit retro con li mention «décédé». Felicimen Sarajevo trova se sur li bon látere! Sur ti carte on posse constatar que li posta de Tallinn, quel esset íncapabil transmisser li corespondentie, in revancha cuida indicar li hora e mem li minutes de su morte! De Wahl morit, quam Mosa, just ante intrar in li promesset paíse, e contrarimen a Mosa, sin har intervidet it. Hante recivet null document pri IALA desde 1939, de Wahl ignorat li victorie de su idés che ti association, quel il opinet in contrari pro-esperantic. Ric Berger ____ -- Marcos Cruz http://alinome.net -- ne.alinome.net -=-=-=-=-=-=-=-=-=-=-=- Groups.io Links: You receive all messages sent to this group. View/Reply Online (#508): https://groups.io/g/interlingue/message/508 Mute This Topic: https://groups.io/mt/89674317/21656 Group Owner: [email protected] Unsubscribe: https://groups.io/g/interlingue/leave/5161842/21656/2010256328/xyzzy [[email protected]] -=-=-=-=-=-=-=-=-=-=-=-
