A l'Alexanco se'l va jutjar no sé on per haver tingut una caidita de roma amb el resultat d'un nen. I llavors el tema de conversa era si la paraula d'una seguidora prenyada era suficient. Ningú va jutjar gaire el fet que l'Alexanco fes el mateix que aquests d'ara (ell ho va negar), perquè les coses anaven bé.
Eduard
Segurament en el teu símil el tema no és si fas una guardia, sinó si vas de farra el dia abans de fer la teva primera operació coronària.
Montserrat Garriga wrote:
[EMAIL PROTECTED]">Hola, el que jo no entenc és com a uns nois de 20 anys, més o menys, els hi
pot afectar un nit de "juerga", quan jo tenia 20 anys havia empalmat una
sortida de nit, amb una guardia de 16 hores de diumenge, ara no ho puc fer no
aguanto tantes hores sense dormir com a mínim, necessito dormir 4 hores, i
quan realment estava esgotada era el dilluns el matí.
Pobrets tantes hores d'entrenament, tant de sacrifici, no els hi paguen hores
extres, i la seva nòmina és minsa de debo i a sobre la gent els critica.
Salutacions
Rat
En/Na Eduard Pertíñez ha escrit:Hola,
Em sembla que us esteu equivocant una mica bastant del tot. El futbol en
l'actualitat és un estimador del poder del que gaudeix una societat,
així com un punt de reunió de les classes dirigents.
De la mateixa manera que al segle XIX les classes dirigents es reunien
al Liceu, en aquest segle que encetem les classes dirigents es reuneixen
a les tribunes dels camps de futbol. Empresaris exitosos de totes menes,
polítics i gent amb diners heretats s'hi troben per travar amistats,
comentar línies d'actuació de les seves empreses, recol·locar als que no
han tingut èxit en la seva carrera i influir en l'estament polític
perquè resolgui a favor d'ells.
L'excusa és l'espectacle ofert a les classes mitjanes i baixes. Qui
contribueix més a aquest espectacle, ja sigui dirigint o posant-hi
diners, demostra amb més forç a el seu èxit, i és l'admiració dels seus
companys de tribuna. Això, evidentment, li serà retornat en contractes i
oportunitats de negoci. És el circ romà.
Pel mateix fet, el futbol és un baròmetre de poder. Una estimació
parcial però realista de com estan les coses entre les grans fortunes.
Una economia saludable comporta que els millors gestors de la societat
puguin destinar més part del seu temps a dirigir una entitat esportiva,
i un grau de corrupció més elevat resulta en que els poders públics
puguin destinar més recursos il·legals als seus clubs amb total impunitat.
Vist des d' aquesta òptica, la vergonya Blau-grana es converteix en la
preocupació Blau-grana. El problema del Barça estriva en que la classe
dirigent de Catalunya ha perdut pes específic d'una manera espectacular,
ment re que la de Madrid l'ha guanyat. Els polítics i empresaris catalans
han vist com l'ajuntament de Madrid regalava 90.000 milions
descaradament al seu equip i han callat. Tots esperaven i esperen poder
fer el mateix a Barcelona.
Si s'hagués tingut un equip directiu eficaç i sa aquesta operació
especulativa no s'hagués pogut dur a terme. Les lleis estaven a favor
del Barça, i destinant 500 milions a llençar una ofensiva legal per
paralitzar el projecte de la ciutat esportiva s'hagués aconseguit aturar
el projecte durant quatre o cinc anys, a la vegada que se'ls hagués
obligat a reduir els 90.000 milions a 20 o 30 mil.Quan aquests diners
haguessin arribat a les arques del club blanc hagués estat tard i
insuficientment. No haguessin pogut arreglar les seves comptes si no fos
venent-se el Bernabeu i anant de lloguer a l'"Estadio Olímpico".
Però aix&ogr ave; hagués comportat trencar relacions d'amistats amb molts dels
dirigents que hi ha a l'altre banda, i desenganyem-nos, és allà on hi ha
els diners. És allà on s'ha anat acumulant la immensa fortuna que hem
estat regalant any rera any amb els nostres impostos. I l'alta burgesia
catalana els fa reverències per poder mantenir el poder adquisitiu, cada
cop més escàs i ridícul.
Així que van optar per deixar-los fer, convençuts que tard o d'hora el
F.C.Barcelona utilitzaria aquesta bassa a casa seva. Però a Catalunya no
hi ha una empresa que pugui alegrement regalar 90.000 milions per
obtenir uns terrenys en els que encara s'hi ha d'edificar. I el grau de
corrupció no és tan gran com perquè les administracions els donin el
vist-i-plau.
No es tracta que a Catalunya siguem menys corruptes, simplement es
tracta de que a Catalunya no hi ha una força política d'extrema dreta
que domini amb majoria absoluta folgada totes les administracions i els
mitjans de comunicació, i només amb aquestes premisses es pot dur a
terme una operació especulativa il·legal d'aquest calibre.
I amb això arribem al cap del carrer. Amb la pèrdua d'aquest poder
polític, tan covardament regalat per la generalitat a l'Estat Espanyol
es fa impossible una resposta. Aeroports, Port, Fira, Televisions
Públiques i Privades, Ràdios, Diaris, Autopistes, Grans empreses de
telecomunicacions, Bancs,... tots els elements estratègics amb els que
hom es pot fer amb el control d'una societat es troben a les seves mans.
La Cort castellana ha anat minant sistemàticament l'economia catalana a
base de dinamitar els punts estratègics. Els els hem regalat perquè
sortia més rendible electoralment fer el plorimicó i queixar-se de tan
malament com ens tractaven, que posar els collons damunt la taula i dir
que a aquest joc no hi jugàvem, i que si seguíem en aquesta línia fotiem
al camp d'un país que no ens interessa ni ens vol cap bé.
Estàvem parlant del Barça. I potser creieu que ja no en parlo. No és
veritat. Tota aquesta situació desencadena en un equip que no és capaç
de respondre la compra il·legal del Figo, que no és capaç d'igualar la
oferta pel Zidane, que no pot respondre el fitxatge mediatic dels dos
cracks amb la compra de l'Owen o la recuperació del Ronaldo. Que no és
capaç de recuperar el Cruyff per l'entitat. I no ho és perquè no hi ha
diners ni poder que ho recolzi. I a tothom els fa por que els d'allà
s'enfadin.
Ara ens trobem amb un equip mediocre, que no només ho &e acute;s sinó que se'n
sap, i que per tant no pot trobar-se en l'estat d'ànim necessari per
guanyar res. Però ens ho hem buscat. S'ho ha buscat una societat que fa
25 anys que manté els mateixos dirigents a tot arreu. Una societat en la
que res es mou no fos cas. No fos cas que no tinguéssim l'absoluta
seguretat que estem en una crisi total i absoluta abans de començar a
canviar.
Molt bé, assegurem-nos que les coses van malament abans de canviar.
Potser així serà massa tard.
Eduard Pertíñez
PS: Per mi, de veritat espero que el Barça continu perdent durant molt
temps. A veure si la gent desperta d'una puta vegada.
-------------------------L'INTERNAUTA-------------------------------
Per enviar missatges a la llista: <mailto:[EMAIL PROTECTED]>
Altes, baixes i informació de la llista: <http://www.internauta.net>
--------------------------------------------------------------------
-------------------------L'INTERNAUTA-------------------------------
Per enviar missatges a la llista: <mailto:[EMAIL PROTECTED]>
Altes, baixes i informació de la llista: <http://www.internauta.net>
--------------------------------------------------------------------
.
