Nom�s vull dir una cosa. Est� molt b� que a la Catalunya nord s'ensenyi Franc�s. El catal� sobreviur� en la mesura que sigui llengua de comunicaci�. Vull dir, si la meitat dels catalans sabessin Catal� i Castell� i l'altre meitat sab�s Catal� i Franc�s, el Catal� seria vehicle de comunicaci� i sobreviuria.
Per tant, per a mi la soluci� al problema no passa per tancar les portes a les altres lleng�es. La majoria del poble catal� no ho admetria. Els tancaria portes professionals i no ho voldrien. De fet tindrien ra�. La soluci� passa per potenciar justament el Franc�s. Obrir l'espai hertzi� a les televisions franceses, potenciar les vies de comunicaci� amb la Catalunya Nord. Crear contractes de col�laboraci� amb elles i potenciar que els pobles fronterers d'aquesta banda de la frontera facin l'educaci� en catal� i franc�s. La constituci� espanyola diu que els espanyols tenen la obligaci� de saber el castell�, per� aix� no vol dir que l'hagin de saber llegir o escriure. I si tenim una franja cada cop m�s gran al nord de Catalunya que nom�s pot expressar-se en Catal� per dirigir-se a Barcelona, estem aconseguint l'objectiu. I el m�s important, no �s a base de tancar fronteres, tancar mercats o tota la propaganda neonazi que ens llan�aria l'ABC, La SinRaz�n o Er Mundo. Al contrari, tenir una gent al territori que parli franc�s com a vertadera segona llengua potenciaria el mercat exterior. En el m�n Franco-Liberal del PP se'ls podria respondre amb la mateixa moneda... Ho fem per engrandir el mercat. Eduard Pert��ez Jordi Romaguera wrote: >Hola llistaires: > >Nom�s quatre mots pel tema, tan important del catal�. >Cal tenir en compte, i partir de la base, que �s la persona que canvia >de pa�s, la que li >pertoca canviar de llengua i cultura, i no pretendre que sigui el pa�s >que l�acull que canvi� >de llengua per ell.Aquest �s el plantejament que ha estat sempre arreu >del m�n, i no veig >perqu� a Catalunya aix� hagi de ser diferent.Per� cal comptar encara que >a Catalunya, >pel fet d�haver-nos desposse�t de l�estat que ten�em el 1714, se�ns fa >encara m�s important >de restablir la normalitat ling��stica, ja que altrament podr�em >desapar�ixer com a poble >si desaparegu�s l�idioma. >Cal comptar que la llengua a m�s de servir per a comunicar-nos entre les >persones, tamb� >�s una filosofia de vida.de forma que si Catalunya perd�s l�idioma, -i >estem caminant cap a >aquest perill-, tamb� es perdria una cultura universal, el m�n quedaria >un xic m�s orfe, ja >que la manera de fer i de �sser catalans, quedaria suprimida.�s per aix� >que dep�n dels >catalans, de voler rebutjar els idiomes espanyol i franc�s dintre del >territori catal�, ja que >cap pa�s del m�n t� dos idiomes o m�s, dintre del mateix >territori.(Su�isa en t� 4, per� >llevat del romanx, l�itali�, el franc�s i l�alemany, es parlen a >territoris diferents, que fan >evitar les confrontacions gr�cies a les fronteres internes >ling��stiques), altrament all� seria >un desori. >Nosaltres, doncs, pel sol fet d�haver-nos imposat a sang i a foc, >l�idioma espanyol al sud, i el franc�s >al nord, �s motiu suficient, -ep!, aquells que estem contra les >imposicions, de no col.laborar en >res en qu� hi hagi aquells dos idiomes.Exactament, com feu el nostre >malaguanyat escriptor Manuel de Pedrolo.Si tots hagu�ssim fet com ell, >avui tothom parlaria en catal� d�una forma natural, i els >immigrats, -els no-feixistes-, serien com un m�s de nosaltres.Contents >de compartir aquesta nostra >terra que seria de tothom, com sempre ha estat.�s a dir, integrant-se a >la llengua i cultura catalanes, i >no imposant les de fora, ja que, si tothom que vingu�s de fora, aix� >seria una olla de cols, i no ens entendr�em.Totes les comunitats que els >immigrants no s�han integrat han ocasionat confrontacions bel.licoses >com a Xipre, a Irlanda del Nord, etc.Per aix� els hem d�ajudar a >integrar-se perqu� >en principi, si no diuen res en contra, hem de creure que v�nen de bona >fe a guanyar-se la vida. >Per aix�, doncs, �s doble motiu de ser agra�t amb el pa�s que t�acull, >integrant-te amb ell. >Els catalans, nom�s cal recordar el darrer exili, van integrar-se de >seguida, al pa�s que els varen >acollir.I llurs fills, molts ja ni saben el catal� perqu� defensen la >cultura del pa�s que ja van n�ixer ells. >Si nosaltres hem fet aix�, quan hem anat als altres pa�sos, crec que els >altres que venen a Catalunya, vulguin fer el mateix.A no ser , �s clar, >que darrera de tot aix� de la immigraci� hi hagu�s alg� amb >interessos foscos, no declarats, per tal d�acabar-nos com a poble >catal�.I si no hi ha catalans, >tampoc no hi haur� el motiu per desitjar la nostra independ�ncia >nacional.I s�hauria acabat aquell >proc�s contra Catalunya que comen�� en ferm, aquell 11 de setembre de >1714. >Ben cordialment. > > >Jordi Romaguera. > >-------------------------L'INTERNAUTA------------------------------- >Per enviar missatges a la llista: <mailto:[EMAIL PROTECTED]> >Altes, baixes i informaci� de la llista: <http://www.internauta.net> >-------------------------------------------------------------------- > > >. > -------------------------L'INTERNAUTA------------------------------- Per enviar missatges a la llista: <mailto:[EMAIL PROTECTED]> Altes, baixes i informaci� de la llista: <http://www.internauta.net> --------------------------------------------------------------------
