Em sembla que el tema és:

Si la naturalesa humana fa que un 85% de la població segueixi la pastanaga, com ens ho fem perquè segueixin la nostra pastanaga?

Edu.

Fusté Sánchez, Cesar wrote:
[EMAIL PROTECTED]">
Ara la deixo anar jo, avuí curteta que no tinc gaire temps.

Totalment d'acord amb el que dius, però la joventut d'avuí en dia ja no es
queixa ni es radical (no tant com abans) en molts casos esta aborregada amb
el que el diu la televisió (els medis en general, la televisió en concret) i
dia a dia es fa mes dificil pensar per un mateix.
Jo ni miro ni deixo de mirar una cosa o altra pel que signifiqui ni pel que
sigui, senzillament no m'atrau veure un grup de gent cantant, en una gala
igual que las del Moreno i sus muñecos que no les mirava quasi ningú, però
aquesta te l'alicient que te degut a el montatge que hi ha al darrera, ... i
es converteix en lider d'audiencia (amb uns valors astronómics) crec que ja
no pensem si ens agrada o no.
Hi han dues vessants, la gent que ho mira perque ens diuen que s'ha de
mirar, perque demà la gent, la tele, etc. en p arlarà "i no pot ser que que
jo no sapiga que dir" (igual com ens diuen que comprar, que votar, que
pensar) i la gent que no s'ho mira exactament pel mateix "jo estic en un pla
superior i no puc mirar aquetses coses" (tot i que molts cops ho miren
d'amagat, o només diuen que no ho miren).
Em sembla que algú deu quedar encara que miri els triumfos, germans,
autobuseros, robinsons crusoes o cecs de confiança per que li agrada el
programa, la música, el montatge, el que sigui o gent que no se'l miri per
que no li agrada, així de sencill.

Estem seguint una pastanaga? si n'estic segur, però tots, els que mirem els
programes i els que no.

-----Mensaje original-----
De: Josep Sort [SMTP:[EMAIL PROTECTED]]
Enviado el: miércoles 13 de febrero de 2002 13:05
Para: [EMAIL PROTECTED]
Asunto: [Internauta] Estem seguint una pastanaga

No he vist en cap moment l'Operació Trumfu (he preferit veure
PsicoExpress,
al qual hi vaig tenir una petita col.laboració). Però he seguit el
programa
perquè nebots, nebodes, cosins i cunyades hi estan enganxadíssims, i
perquè
si es veu la tele o s'escolta la ràdio, et tenen informats constantment.
Sense veure el programa puc identificar el Bustamante, la Chenoa, la Rosa
i
el Manu Tenorio.
Però al contrari de coses com Gran Hermano, Confianza Ciega, el Bus on
l'únic alicient és el mor bo de l'espectador mentre espera si fulano fa un
peto a sutana, o acaba tot amb una gran orgia, a Operación Triunfo s'ha
barrejat aquest morbo amb la il.lusió d'una colla de nanos que han
treballat, i molt, aquests mesos. No s'han estat tocant els baixos,
precisament. Això és el que ha fet que no sigui un programa massa
criticat.
I jo no critico. Si alguna vegada m'ensopegava amb el resum de Gran
Hermano, canviava de canal mentre tenia un sentiment de vergonya per haver

vist un minut el programa. Aquest sentiment no l'he tingut si he ensopegat

amb Operación Triunfo.

En segon lloc, veig que molts de vosaltres sou contraris a que qualsevol
català faci el que sigui si ho fa a Madrid. Una cosa és tenir sentiment
nacionalista i una altra és rebutjar qualsevol cosa que insinui una enya.
Us recordo que el Quico la va espitxar fa molt temps. Hem de mirar
endavant
i no refugiar-nos en el passat. Mentre fem això, Madrid ens està fotent la

cartera.
Si el Mikimoto munta una emissora de ràdio en anglès a New York, és un
gran
emprenedor però si la munta en castellà a Madrid, és un botifler.
Sabeu com fer que totes les autopistes i autovies catalanes siguin de
peatge? Doncs des de Madrid només han de dir que, a més, els cartells han
de ser només en castellà. Ens bolcarem en reivindicacions per la llengua i

oblidarem el que és realment important en aquesta guerra: el peatge.

Potser alguns pensareu que estic "espanyolitzat". Però esteu molt
equivocats. El que em sap greu és veure que els esforços que s'han fet en
el passat no se saben aprofitar ara. El meu germà gran sempre ho comenta:
ara, la joventut de 16 o 18 anys, la que té la obligació de lluitar, no
sap
contra què fer-ho. Abans, la joventut de 16 o 18 anys (que no és el meu
cas) corria davant els grisos per un motiu prou clar. Ara, pagarem peatges

a tot arreu, però això sí, els cartells estaran en català. I amb això ja
estarem contents.

Estic d'acord en que els canvis socials s'han de fer des dels extrems.
L'adolescència és normalment extremista (d'esquerres o dretes) i es modera

amb l'edat. Això és correcte. Però hem de tenir clar on és la pastanaga
per
atacar per l'altra costat.

Apa! ja ho he deixat anar! :-)

--
Salut!
Josep Sort ([EMAIL PROTECTED])

-------------------------L'INTERNAUTA-------------------------------
Per enviar missatges a la llista: <mailto:llista @internauta.net>
Altes, baixes i informació de la llista: <http://www.internauta.net>
--------------------------------------------------------------------

-------------------------L'INTERNAUTA-------------------------------
Per enviar missatges a la llista: <mailto:[EMAIL PROTECTED]>
Altes, baixes i informació de la llista: <http://www.internauta.net>
--------------------------------------------------------------------


.




Respondre per correu electrònic a