GR�CIES, PROFESSOR SALA!
Col�lectiu J.B. Boix E n un parell d'ocasions potser hem abusat de presentar refregits de publicacions del Dr. Xavier Sala, membre de la Fundaci� Catalunya Oberta i professor a la Universitat de Col�mbia i la UPF. Malgrat tot, avui serem reincidents i farem esment d'un seu article a La Vanguardia, perqu� creiem que els nostres lectors ho agrairan i que val la pena deixar const�ncia d'una l�cida an�lisi que conv� que tingui la m�xima difusi� possible en els temps que corren. En efecte, quan trontollen tantes coses, �s bo de refermar les conviccions sobre bases s�lides que apuntalin unes idees que no s�n prejudicis ni victimismes, que diu Piqu� (quien te ha visto i quien te ve). �s m�s, quan �lvarez-Cascos falseja les dades i ens diu, sense rebre la r�plica adequada de les nostres autoritats, que no som pas v�ctimes de cap discriminaci�, �s indispensable denunciar els fets i fer-ho amb el llenguatge inq�estionable i eloq�ent de les xifres. Que �s precisament all� que, una vegada m�s, ha posat damunt! la taula el professor Sala. Diu, a l'esmentat article, que si la recaptaci� fiscal de Catalunya �s 100, 20 es destinen a la quota d'espanyolitat, 10 van a despesa directa del govern central a Catalunya i 40 es retornen a la Generalitat. �s a dir, que si 20+10+40 sumen 70, els 30 que falten van a parar a d'altres comunitats, com ara, per exemple, Castella i Lle�. Aix�, doncs, Catalunya, en virtut de la llei del d�ficit zero, no podr� gastar m�s del 40, mentre que Castella i Lle� rebr� de Madrid un 70 en lloc d'un 10 i podr� fer una despesa de 130 gr�cies al regal de Madrid que s�n els 30 que s'ha emportat primer de Catalunya. Per tant, el super�vit de 30 que obt� Catalunya es destina a camuflar el d�ficit castellanolleon�s, en un exercici de pantomima comptable. Per si alg� ens volgu�s qualificar d'insolidaris, el professor Sala es posa la bena abans de la ferida i esgrimeix les dades de la Fundaci� Funcas, que indiquen com el 2000 la producci� per persona era a Castella i Lle� un 92 per cent de la mitjana espanyola, mentre que Catalunya arribava al 122. Tanmateix, un cop pagats els impostos i fetes les transfer�ncies, la renda disponible castellana era del 109 per cent sobre la mitjana espanyola i la catalana nom�s del 104. Per tant, Madrid altera el punt de partida d'un 30 per cent m�s de producci�, fruit de l'esfor� i el treball dels catalans, i el converteix, per la via d'un favoritisme indiscutible, en una renda un 5 per cent inferior. L'afaitada �s, doncs, de tal magnitud que qualificar-la de solidaritat resultaria un sarcasme, un insult a la intel�lig�ncia i un exercici de cinisme. Per aix�, el govern d'Aznar es nega a publicar les xifres de l'espoliaci� de la qual s�n v�ctimes aquells contribuents que, a Madrid, s�n titllats d! e f�ssils, cavern�coles i seguidors de la patra�a nacionalista. -------------------------L'INTERNAUTA------------------------------- Per enviar missatges a la llista: <mailto:[EMAIL PROTECTED]> Altes, baixes i informaci� de la llista: <http://www.internauta.net> --------------------------------------------------------------------
