10 raons per a no anar al
Forum
1. Per l�especulaci�:
L�ajuntament planifica la ciutat en funci� dels seus interessos econ�mics (urbanisme comercial) i del capital privat, quan la planificaci� hauria de donar solucions a les necessitats urban�stiques de la ciutat. Podem intuir els seus interessos quan comparem la r�pida reconstrucci� de l�espai on es celebrar� el F�rum i el proc�s de rehabilitaci� de zones marginals.
1. Per l�especulaci�:
L�ajuntament planifica la ciutat en funci� dels seus interessos econ�mics (urbanisme comercial) i del capital privat, quan la planificaci� hauria de donar solucions a les necessitats urban�stiques de la ciutat. Podem intuir els seus interessos quan comparem la r�pida reconstrucci� de l�espai on es celebrar� el F�rum i el proc�s de rehabilitaci� de zones marginals.
Un dels casos m�s significatius �s el de la
reforma de La Mina, per la que es destinaran tan sols 72 milions d�euros en
comparaci� als 2.300 milions que costaran les obres del F�rum 2004.
2. Pel model de ciutat
Barcelona s�est� transformant en una ciutat tur�stica i de serveis i oci.
2. Pel model de ciutat
Barcelona s�est� transformant en una ciutat tur�stica i de serveis i oci.
Q�estionem que aquesta opci� condueixi a una
sostenibilitat econ�mica, social i ambiental que garanteixi que els seus
habitants puguin guanyar-se la vida a uns nivells
adequats, amb ocupaci� estable, acc�s a l�habitatge, respecte del medi... Un model que es presta a convertir la ciutat en un escenari en el que �s impossible viure-hi degut a l�oblit de les necessitats socials dels habitants en pro del sector tur�stic, impedint aix� el desenvolupament del teixit social.
3. Per les agressions al medi
�s dif�cil creure en una preocupaci� pel desenvolupament ambientalment sostenible quan les construccions que s�estan fent pel F�rum suposen una enorme alteraci� de l�entorn mar�, cimentaci�, malbaratament de recursos i construcci� de grans edificacions (centre de convencions, hotels...). Al mateix temps, podr�em recordar que ENDESA (empresa s�cia del F�rum) �s la 4� empresa d�Europa amb majors emissions de CO2.
4. Pels seus patrocinadors, pol�tics i econ�mics
Els socis capitalistes d�aquest f�rum s�n el Grup Endesa, Telef�nica, La Caixa i Toyota i El Corte Ingl�s, i els patrocinadors, fins ara, IBM, Indra, Iberia, Damm, Media Pro, Nestl� , Nutrexpa, Randstad, HenkeL, Leche Pascual, Coca-Cola, Roca, GL Events i AGBAR.
adequats, amb ocupaci� estable, acc�s a l�habitatge, respecte del medi... Un model que es presta a convertir la ciutat en un escenari en el que �s impossible viure-hi degut a l�oblit de les necessitats socials dels habitants en pro del sector tur�stic, impedint aix� el desenvolupament del teixit social.
3. Per les agressions al medi
�s dif�cil creure en una preocupaci� pel desenvolupament ambientalment sostenible quan les construccions que s�estan fent pel F�rum suposen una enorme alteraci� de l�entorn mar�, cimentaci�, malbaratament de recursos i construcci� de grans edificacions (centre de convencions, hotels...). Al mateix temps, podr�em recordar que ENDESA (empresa s�cia del F�rum) �s la 4� empresa d�Europa amb majors emissions de CO2.
4. Pels seus patrocinadors, pol�tics i econ�mics
Els socis capitalistes d�aquest f�rum s�n el Grup Endesa, Telef�nica, La Caixa i Toyota i El Corte Ingl�s, i els patrocinadors, fins ara, IBM, Indra, Iberia, Damm, Media Pro, Nestl� , Nutrexpa, Randstad, HenkeL, Leche Pascual, Coca-Cola, Roca, GL Events i AGBAR.
Trobem aqu� empreses repetidament denunciades per
agressions al medi ambient i a pobles ind�genes, pels propis consumidors i
treballadors, i compromeses amb l�economia de guerra i el neoimperialisme.
Participar en el F�rum els hi suposa un rentat d�imatge, beneficis fiscals
i publicitat. D�altra banda, com a organitzadors pol�tics, tenim al Govern
Central, l�Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Alg� creu seriosament que estan donant proves de
recolzament dels valors que afirma tenir el F�rum? Per ex. Reforma laboral, llei
de partits, llei antiterrorista, desallotjaments, corrupci�, privatitzaci� de
l�ensenyament i sanitat...
5. Perqu� est� organitzat pels qui fan il.legal la immigraci�
Se�ns parla de multiculturalitat i drets humans i en realitat es posen barreres a la immigraci�. Les diferents administracions que organitzen el F�rum s�n les responsables de l�aprovaci� de les lleis d�estrangeria i d�una situaci� en la que ser immigrant �s ser il�legal. No oblidem que els diversos cossos policials d�aquesta administraci� han estat reiteradament denunciats per maltractament i actuacions racistes.
6. Per qu� est� recolzat per l�economia de guerra:
El F�rum no s�ha sumat a les protestes contra la guerra per no contrariar al govern estatal, coorganitzador. Costa creure que hi hagi un comprom�s per la pau m�s enll� de la propaganda. I... no nom�s est� organitzat pels que recolzen l�economia de guerra externa, sin� pels que ens agredeixen en una guerra di�ria amb precarietat laboral i dif�cil acc�s a l�habitatge.
5. Perqu� est� organitzat pels qui fan il.legal la immigraci�
Se�ns parla de multiculturalitat i drets humans i en realitat es posen barreres a la immigraci�. Les diferents administracions que organitzen el F�rum s�n les responsables de l�aprovaci� de les lleis d�estrangeria i d�una situaci� en la que ser immigrant �s ser il�legal. No oblidem que els diversos cossos policials d�aquesta administraci� han estat reiteradament denunciats per maltractament i actuacions racistes.
6. Per qu� est� recolzat per l�economia de guerra:
El F�rum no s�ha sumat a les protestes contra la guerra per no contrariar al govern estatal, coorganitzador. Costa creure que hi hagi un comprom�s per la pau m�s enll� de la propaganda. I... no nom�s est� organitzat pels que recolzen l�economia de guerra externa, sin� pels que ens agredeixen en una guerra di�ria amb precarietat laboral i dif�cil acc�s a l�habitatge.
�s indignant veure com, en els pressuposts
generals, les partides de defensa augmenten, per perpetuar la unitat de l�Estat
i el capital; i com paral�lelament decreixen les partides de prestacions
socials. Per citar un altre exemple, trobem com a s�cia del F�rum INDRA, una
empresa puntera en la ind�stria de l�armament; i el Corte Ingl�s, Iberia,
La Caixa i Telef�nica, que inverteixen en tecnologia militar.
7. Per qu� est� organitzat pels que tracten els problemes socials amb repressi�
El missatge del F�rum �s que tot s�arregla amb el di�leg, i que les administracions ens donen canals de participaci� que nom�s hem d�aprofitar per resoldre qualsevol problema. Aix� pret�n amagar una pol�tica de control social cada vegada m�s dif�s, i a l�hora contundent. Ens volen reduir a un paper de mers consumidors, de productes i de cultura, de pol�tica, de societat... I quan ens sortim d�aquest marc i volem participar aut�nomament, les administracions ens tracten com a sospitosos, i les pol�tiques que s�apliquen no s�n de di�leg sin� d�ordre p�blic. I quan fem notar que a la nostra societat hi ha conflictes - provocats gaireb� sempre per situacions d�injust�cia - la seva resposta sol ser la policial.
8. Perqu� el F�rum no �s participatiu i el di�leg �s una farsa
Els organitzadors del F�rum estan fent un gran esfor� de propaganda per presentar-lo com una iniciativa cultural oberta a tots i capa� d�assumir la cr�tica social. Parlen de democr�cia participativa, per� el F�rum �s una realitat predefinida, realitzada, dialogada i pactada des de dalt. La participaci� ciutadana ha estat obviada i ara ens busquen per assistir com a espectadors i voluntaris passius, com si necessitessin legitimar al F�rum mitjan�ant la participaci� dels moviments socials. Diverses organitzacions socials i ve�nals no hi participen en no ser acceptades les propostes que plantejaven pels organitzadors del F�rum.
9. Perqu� pel F�rum la multiculturalitat �s el compte de fades de la globalitzaci�
El F�rum 2004 no sols no contempla la cultura gitana i ha vedat la seva participaci�, sin� que est� marginant a molts ciutadans del barri on s�ubica. Al mateix temps, qu�
ent�n el F�rum per diversitat cultural quan reprimeix tant la cultura com la llegua pr�pies? Sota la capa de la multiculturalitat s�amaguen les contradiccions i complexitats de globalitzaci�. D�aquesta manera, ENDESA, patrocinadora del F�rum, destrueix el poble maputxe per qu� no vol participar de la seva "multiculturalitat".
10. Perqu� per ells la cultura i els valors s�n una mercaderia
El F�rum llen�a un missatge clar: Barcelona �s la seva cultura. Quan el F�rum apela a la creativitat de les gents de Barcelona, les ven com a imatge de marca que utilitzar� el sector tur�stic. Per� per fer aix� buida la cultura de pol�tica: de l�esperit cr�tic, de la creativitat antagonista, la rebel�lia que els moviments socials seguiran reivindicant. La paraula cultura els serveix aix� per disfressar els conflictes de la ciutat i, en un acte de total hipocresia, convertir-los en esl�gan tur�stic: Barcelona, capital de la pau.
7. Per qu� est� organitzat pels que tracten els problemes socials amb repressi�
El missatge del F�rum �s que tot s�arregla amb el di�leg, i que les administracions ens donen canals de participaci� que nom�s hem d�aprofitar per resoldre qualsevol problema. Aix� pret�n amagar una pol�tica de control social cada vegada m�s dif�s, i a l�hora contundent. Ens volen reduir a un paper de mers consumidors, de productes i de cultura, de pol�tica, de societat... I quan ens sortim d�aquest marc i volem participar aut�nomament, les administracions ens tracten com a sospitosos, i les pol�tiques que s�apliquen no s�n de di�leg sin� d�ordre p�blic. I quan fem notar que a la nostra societat hi ha conflictes - provocats gaireb� sempre per situacions d�injust�cia - la seva resposta sol ser la policial.
8. Perqu� el F�rum no �s participatiu i el di�leg �s una farsa
Els organitzadors del F�rum estan fent un gran esfor� de propaganda per presentar-lo com una iniciativa cultural oberta a tots i capa� d�assumir la cr�tica social. Parlen de democr�cia participativa, per� el F�rum �s una realitat predefinida, realitzada, dialogada i pactada des de dalt. La participaci� ciutadana ha estat obviada i ara ens busquen per assistir com a espectadors i voluntaris passius, com si necessitessin legitimar al F�rum mitjan�ant la participaci� dels moviments socials. Diverses organitzacions socials i ve�nals no hi participen en no ser acceptades les propostes que plantejaven pels organitzadors del F�rum.
9. Perqu� pel F�rum la multiculturalitat �s el compte de fades de la globalitzaci�
El F�rum 2004 no sols no contempla la cultura gitana i ha vedat la seva participaci�, sin� que est� marginant a molts ciutadans del barri on s�ubica. Al mateix temps, qu�
ent�n el F�rum per diversitat cultural quan reprimeix tant la cultura com la llegua pr�pies? Sota la capa de la multiculturalitat s�amaguen les contradiccions i complexitats de globalitzaci�. D�aquesta manera, ENDESA, patrocinadora del F�rum, destrueix el poble maputxe per qu� no vol participar de la seva "multiculturalitat".
10. Perqu� per ells la cultura i els valors s�n una mercaderia
El F�rum llen�a un missatge clar: Barcelona �s la seva cultura. Quan el F�rum apela a la creativitat de les gents de Barcelona, les ven com a imatge de marca que utilitzar� el sector tur�stic. Per� per fer aix� buida la cultura de pol�tica: de l�esperit cr�tic, de la creativitat antagonista, la rebel�lia que els moviments socials seguiran reivindicant. La paraula cultura els serveix aix� per disfressar els conflictes de la ciutat i, en un acte de total hipocresia, convertir-los en esl�gan tur�stic: Barcelona, capital de la pau.
No consentirem que se�ns utilitzi de figurants de
Barcelona convertida en un parc tem�tic que mai no pot contemplar la
vertadera diversitat.
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
