La meva versi� del tema es: Ens casem (amb el ritual que sigui) perqu� en aquells moments tot es "perfecte". Ens estimem i tot ens sembla be. Jo, no mes plantejo la situaci� del final. M'explico (ho intento).
Vaig estar casat 20 anys, i quant de mutu acord ho v�rem deixar. V�rem dir: - Si, suposadament, �rem madurs per casar-nos amb 24 anys, hem de ser-ho (te�ricament) molt mes madurs ara de deixar-ho amb 44, o no? perqu� si no es aix� algo falla. Totes les coses tenen un comen�ament i un final. No ens casem pensat en la separaci�, si no, no ho far�em. Si ho pensem es que hi ha algo que no rutlla i es millor deixar-ho, mai fer-ho amb dubtes. Que mes voldria que tot fos per tota la vida, per� molts cops canvies tu, la teva parella, el mon on vius, hi han moltes coses. Ara visc en parella i si tot va be, em tornar� a casar. Perqu�, tenint altra experi�ncia? dons perqu� me l'estimo i perqu� vull. Evidentment no ser� el mateix, la experi�ncia ajuda i entre d'altres l'edat tampoc em fa pensar en fer el bodorrio que v�rem fer l'altre cop. Aix� si, fer una festa, amb els amics, fam�lia, fills, els que vulguin venir hi tant que si. Ser� un dia alegre, ho ha de ser. Apart d'aix� hi han temes legals que s'han d'arreglar (diga-li parella de fet, jutjat). El que si no far� (tampoc podria) casar-me per la iglesia, aix� si que no. Per� si tinguis 24 anys .... potser ho tornaria a fer. Jo no voldria, per� si la meva parella vol, perqu� no? (va ser aix� en el meu cas). Que les coses poden anar malament? hi tant, ja ho se prou, ara si que ho se. Per� quant en tenia 24 ni em va passar pel cap. No es que no hi penses, es que per mi aix� no mes passava a les pelis americanes. (estic parlant de finals del 70). En fi, que est� clar que la vida continua, que tots busquem ser els mes feli�os que podem i que logrem ser. De totes maneres, aquesta felicitat mai ser� plena, quant es trenca un matrimoni moltes coses es trenquen. Deixes molts sentiments pel mig i aix� no te cura. No es com un disc dur que pots formatejar-lo. Queden molts arxius temporals i altres ocults .... no se si m'explico. Amics comuns, fam�lia, fills, ..... fins hi tot el lloc on vius, el kiosker, el farmac�utic, la fornera, ..... les coses .... lo que he deixat ... uff!!! quants records !!!! (no em foto mes sentimental que s'entelen els ulls, de deb� :-( P.D.: Una cosa si que tinc clara (fins ara, dem� ja ho veurem) mai busquis la culpa al altre, tots dos som culpables. Qui va comen�ar a apagar la flama, quant i com? qui ho sap. Cada parella es un mon (un t�pic cert) i jutjar-la des de fora es impossible. En el meu cas, possiblement fos no se sincers i a lo millor comen�ant per un mateix. No se si et puc ajudar, segur que no, per� pots contar amb mi. Una cosa si que he guanyat amb aquesta experi�ncia, ... amics. Per� dels de veritat. Mai em ves pensat qui eren. Qui considerava que ho serien em van girar la cara (inclosa algun familiar) i amb qui no hi contava ....... uff!! quin caliu. No mes necessitava parlar, necessitava plorar, ..... molt dur. Qui no ha passat per aix� no sap el que es. Dons algo tant senzill com aix� es el que crec mes important. en definitiva caliu .... no comprensi� .... neutralitat (perqu� de salvadors de matrimonis n'est� ple) �nim (tot i que no mes tu ho pots fer-ho). Per� una cosa es segura, tamb�, t'en sortir�s, amb ferides per� ho far�s. Sort (disculpeu el rotllo). ----- Original Message ----- From: <[EMAIL PROTECTED]> To: <[EMAIL PROTECTED]> Sent: Tuesday, June 22, 2004 8:06 PM Subject: [Internauta] diari d'una separaci�- 2 Bona tarda, Merces pels anims - i paciencia- d'alguns colegues. Avui plantejaria tres comentaris: Com �s possible que tanta gent faci tanta com�dia amb els casaments, quan han de ser plenament conscients de que tenen un 40 - 50% de possibilitats que aquest matrimoni fracassi estrepitosament en cosa de 3 - 5 anys ? Jo, �s que n'ho m'ho puc explicar. Ara estic a davant del tercer frac�s de conviv�ncia de parella. Sols vaig estar "casat strictu senso" un sol cop i en vaig tenir ja massa. Recordo a la meva "ex" -es a dir: la primera- despr�s de casats anant passejant amunt i avall amb el maleit llibrot de les fotograf�es. Dic maleit llibrot de fotos perqu�, en aquell casament, jo hi vaig ser �nicament com a excipient. Caracter�stica situaci� de quan l'homa no vol necess�riament fer cap cerim�nia, per� la familia d'ella renoi, collonades i m�s collonades. Tot plegat, el casament era per ella i jo era sols un vehicle axcipient. Perqu� la gent no f� ALBUMS DE SEPARACI�? Recordo que a rran del meu matrimoni-separaci�, es van acumular els judicis, -s'hi havia involucrat tamb� una Societat mercantil, un credit que ella no havia pagat, etc- i les carpetes que durant anys es van anar arrossegant pels jutjats feien un volum formidable. Alg� podria inventar la "freakada" d'anar ensenyant, per exemple, les al�legacions al jutge, les sent�ncies dels diferents jutjats, les citacions, els telegrames, etc. Una altra cosa: Imaginem que TOTS ELS PONTS que es constru�ssin, per ben dissenyats i constru�ts que f�ssin, se sab�s invariablement, un 40% d'aquests ponts, al cap de pocs anys, s'enfondraran sense remei. I que aquest fet fos inquestionable, absolutament inevitable, m�s enll� de les lleis de l'enginyeria. Us imagineu que hi hauria cap pol�tic tant gilipolles que es deixaria fer una fotograf�a al inaugurar un pont? Els ponts s'haurien de continuar fent, continuen essent necessaris, evidentment, per� en aquesta situaci� s'inaugurar�en de matinada, apartant una tanca, destapant els senyals, i ja est�. Perqu� collons continuen fent-se cerim�nies de matrimoni? Tercer tema -i acabo-: MALEIDES PEL�CULES DE CINE. Ara recordava aquella petita maravella de "LA COSTILLA DE ADAN" per exemple "El pr�ncipe de las mareas" -si no m'equivoco: Amb Nick Nolte i la Barbara Streissant... i una altra peliculeta amb la Meg Rian+Andy Garcia, on ella era alcoh�lica. Us ben asseguro que a la vida reial aquests finals feli�os no existeixen, no hi han reconciliacions, no hi h� marxes enrrere... No senyor: Quan comencen els primers s�mptomes de que "el carro va pel depregar" el carro ja s'est� estimbant. I no hi h� res a fer. En el meu cas ara, tenim un fill de dos anys, amb la s�ndrome de down. [Aquest problma ha estat insufrible per ella...] Que tingeu bona nit Ul�lisses (Aquest seria el pseud�nim, mentre tingueu paci�ncia i no hus molestin els comentaris) _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
