Hola, Pere, jo crec que la teva informació sobre aquest radar o de qualsevol altra sempre és d’agraïr, però no pas per evitar la multa, sinó perque si la gent aixeca el peu de l’accelerador disminuirà la possibilitat de que existeixi un accident. Jo als meus 40 anys no tinc carnet de conduir, però la meva condició d’etern copilot i del fet que no em fio ni de Déu, em permet observar amb més detall tot allò que pasa a la carretera.
La meva opinió sobre el tema és que es condueix molt malament, i que el nombre d’accidents és la trista conclusió d’aquest fet. En moltes ocasions he comentat amb la meva dona, mentres conduia, aquells moments on tothom s’havia abandonat a la sort, en carreteres amb força transit, amb velocitats poc adients per la densitat i amb unes separacions entre vehicles que només servien per empotrar-se i ser empotrats pel davant i pel darrere. Només que falli un, per ell mateix o per altres circumstàncies, l’accident és inevitable. En aquest pais per poder conduir un cotxe has d’apendre les normes de circulació contemplades a una llei i un reglament, primer teòricament i després posar-les en pràctica a la carretera o a vies urbanes. Doncs bé, un cop tens el permís de conduir la mateixa societat “conductora” troba un estorb que hi hagi persones que condueixin segons manen les normes. De fet ningú té la sensació, quan es supera el límit de velocitat establert, de ser un infractor, i fins i tot s’enten qualsevol mitjà tecnològic o humà que intenti caçar-los com un fet repressiu cap a la seva llibertat i la seva capacitat de conducció: “jo domino”, “jo controlo”, “porto molts anys al volant” ... De la meva observació del trànsit m’atreveixo a dir (opinio personal i sempre discutible, per descomptat) que el problema en la conducció radica en la tendència de prioritzar l’accelerador enlloc del fre, o en tot cas, d’augmentar la velocitat enlloc de disminuir-la, un fet que el considero un reflexe de la nostra forma de vida. El temps és or, però, i la nostra vida? Cal posar- le en greu perill (i la dels demés) per una simple qüestió de temps? De tot això, deixeu-me dir-vos que en el cotxe no es pot perdre la paciència, encara que s’hagi anat 20 qms darrera d’un camió. La nostra vida (i la de la gent del nostre voltant) val molt més que una porció de temps. Heu pensat en alguna ocasió la cara d’imbecil que se’ns pot quedar per haver tingut un accident només per apretar més del compte l’accelerador? Si a l’accident hi ha ferits lleus o greus (no entro més enllà) el sentiment de culpabilitat és enorme. Si us plau, no us jugueu la vida ni la vostra integritat física (i conseqüenment, psíquica) a la carretera, no val la pena. I no caigueu en el parany de pensar que el vostre cotxe porta un fotimé de coses de tres lletres que tenen a veure amb la seguretat. No fa gaire un company de feina és va menjar el cul d’un cotxe perque va frenar de cop i no “va recordar” que tenia ABS per poder-lo evitar. Les ajudes de ser-hi i són, però, sabem utilitzar-les? La persona que em va presentar aquesta llista em deia, en un altre context però completament extrapolable a aquest, que la seguretat és un estat mental, i jo li dono tota la raó. Salutacions. Josep Maria Puig PD: A Toledo hi ha el centre més gran d’atenció a persones TETRAPLÈGIQUES de tota Espanya. El 75% dels seus ocupants provenen d’accidents de trànsit. De debó, no val la pena. _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
