Bona tarda, Merc�s pels vostres comentaris i consells de f� uns dies.
Avui voldria tornar sobre un tema molt concret d'una separaci�: Els motius que dona la part diguem "activa" per "matar" la relaci� de parella. El divendres passat vaig sentir per la r�dio a un catal� mig hind� (Oriol Pujol, el vaig coneixer en un curs que ell donava fa uns anys) i un comentari molt aclaridor sobre aquest punt que feia seria: La vida �s un misteri per seguir, no un problema per resoldre. Evidentment, el que jo ara plantejaria seria un simple problema matem�tic, t�pic del nostre m�n "civilitzat" La questi� concreta ara, seria: El membre d'una parella s'ha de sentir necess�riament "ORGULL�S" de l'altra membre de la parella ? Com a raonament personal, diria que al nostre medi, els homes arribem a establir una parella, essencialment amb un paper de PR�NCEP BLAU. Direu que s�n collonades, per� si "hi reflexionem", com dir�a aquell, hem sembla que no hem falta pas ra�. Dels homes s'ens espera la for�a, el car�cter, la decissi�, el saber, diria jo i de les dones, simplement el ser mares. Mares dels fills i mares dels marits, evidentment. Mireu la publicitat, mirall de la cultura. El paper de pr�ncep blau �s una veritable cabronada, perqu� porta impl�cit en ell mateix el frac�s. Precisament, �s impossible ser pr�ncep blau, a menys que estableixis una relaci� de depend�ncia de la dona tipus [Home dominant que porta tots els ingr�ssos i que mana/decideix a casa] Aleshores, normalement, com en alg�n cas que coneg, l'home �s realment el pr�ncep blau (Ho sap tot, ho determina tot) i la dona simplement neteja, va al darrere, etc. Escric aix� perqu� precisament el meu gran error en altres casos ha estat "ser" o "presentarme com" o permetre que ella/es assumissin que jo "era" pr�ncep blau. Repassem l'escena: Ella est� aletargada al bosc, adormida, el pr�ncep blau cavalca velo� pel bosc. La veu, s'atura, li f� el pet� i ella just despr�s de despertar-se puja a dalt del cavall del tot-poder�s pr�ncep blau i s'escapa de la situaci� en que es trobava. Si resulta que al cap d'una estona al cavall se li trenca una pota, a la bella dorment li toca haver de baixar del cavall i posar-se a caminar. Al pr�ncep, aquest contratemps no li �s massa problem�tic, perqu� �s fort, i diria jo, que t� recursos i "aguante" per afrontar el que sigui. Pero no per la bella dorment. Col�legues collistaires: Aix� a m� hem va passar, ara ja f� uns quants anys, al cavall se li v�ren trencar no una, sin� les quatre potes i ella no ho va resistir, sempre hem va estar culpant dels problemes que patiem i al capdavall, es va acabar la relaci� en divorci. Del divorci entre temes civils i mercantils s'hen v�ren derivar uns cinc o sis judicis. Ara parlant de la meva situaci� actual, he de confessar que hem vaig sentir una nit - f� uns mesos- el retret de que ella no "estava orgullosa de mi" Aquest punt, si considerem el plantejament de que la vida �s un "problema per resoldre" seria fonamental a l'hora d'intentar entendre la situaci� en que hem trobo... Molt agrait, de veritat per la vostra atenci� i paci�ncia Ul�lisses _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
