Dol�os amics, Hem permeto de nou continuar la meva catarsi comptant amb la vostra acceptaci�. Merc�s per endavant.
Feia dies que tenia intenci� de continuar sobre el concepte de la mort -tema cl�ssic com cap altra- per� ara no volia "lleparme les nafres" de la meva situaci� actual/propera, sin� repassar amb vosaltres la meva experiencia -passada, evidentment- amb la mort. "Es sobre les cendres de la nostra desesperaci� que edifiquem la nostra personalitat" hem sembla recordar, molt llunyanament, de F. Scot Fitzgerald. Ara hem trobo proper a una p�rdua (De projecte de parella, de relaci� amb el fillet, etc. etc.) Aquesta perdua �s, evidentment, quelcom semblant a la mort, perqu� hi haur� moltes coses que s'han de morir, si �s que no s'han mort ja. Siguem positius: Jo celebro dos aniversaris de naixament. Celebro el normal, com tothom, ara ja far� 46 anys, i a m�s, celebro el dia 12 d'Abril del 1980 Aquest dia vaig tornar a naixer, perqu� la nit anterior vaig morir, evidentment. A part, he estat dos cops molt a prop, molt a prop, de la mort -la de veritat- En un cas, fent un rescat de muntanya, de nit al pirineu, a l'hivern, en �poques en que els rescats es feien d'una manera rom�ntica, sense elicopterr, amb la gent que es trobava en aquell moment a la muntanya, amb una m� al davant i una altra al darrera, d'una manera molt arrisacada. Erem tres per rescatar als Encantats a uns 6 nois joves que s'hi havien embarcat alegrement i es trobaven de nit, sense sac de dormir for�a amunt en la paret - a m�s per una via d'escalada poc frequent, dif�cil, amb neu, etc. Vam sortir nosaltres tres del refugi i amb els frontals, un cop arribats on eren el grup per rescatar vam haver de muntar un seguit de r�ppels per baixar tots set fins al peu de la paret. En aquell moment hem vaig trobar baixant el primer, amb la meva corda de 40 mts i francament, amb presses per sortir tots de la paret. Ara no recordo en quin moment, doblego la corda en 2 trams de 20 mts i de nit, amb la poca llum del frontal, tiro avall el m�s r�pid possible perqu� m'estava esperant la gent per anar baixant per la mateixa corda... Mentalment, anava baixant a la velocitat normal d'un r�ppel normal, que �s faria amb dues cordes de 40 mts anusades. Per la meva sort, en alg�n moment recordo que en realitat, tenia sols 20 Mts de corda! Hem sembla recordar que vaig frenar just un o dos metres abans de que s'acab�s la corda. Vaig haver de fer una mica de p�ndol i "aparcar" en un repl� a uns metres de la vertical per on baixava. Si no m'hagu�s adonat a temps que anava amb menys corda. m'esperava un espedat d'uns cent metres fins a la neu. Hauria estat una mort rom�ntica, altruista, per� est�pida per haver fet les coses malament. Sols tenia en aquell moment 21 anys. L'altra cop en que vaig estar porp de la mort, aquest cop, hem temo que molt m�s a prop, va ser als tr�pics, a la costa del pac�fic, a uns 300 kms al sud de la l�nia del Equador. No s� nedar gaire i en aquella �poca no estava precisament en bona forma f�sica. Al pac�fic, les marees tenen una for�a brutal, cada temporada el mar mata a molta gent incauta com ho vaig ser jo mateix aquell dia. Estavem a una zona on es feia surfing (Encara no existia el win-surf). Nosaltres simplement erem 5 catalans despistats en una platja perduda... Les onades eren colosals, com aut�ntiques parets d'aigua que et cauen a sobre i t'escupen fins a cinquanta metres cap a fora, mentre vas redolant per dins de l'aigua. �s molt esgotador. Icauts de nosaltres, ens vam anar ficant mar endins fins on les ones encara no havien crescut tant, abans de fer la paret. En alg�n moment ens adonem que no tocavem el fons i ens posem a nedar cap a la l�nia de costa. No ho vaig aconseguir de cap manera, nedant amb totes les meves forces, no aconseguia d'aven�ar. Tots els altres ja havien sortit de la zona de perill i hem vaig atolondrar, era el ptijor que podia fer: posar-me a cridar i per tant, perdre aire. Hem vaig enfonsar dos cops i per tant hem vaig empassar una bona quantitat d'aigua... Vaig veure que era el final... Per sort, un dels companys hem va cridar que nad�s de costat a la costa i miraculosament vaig sortir de la zona del refluxe, de manera que una onada hem va empenyer a la costa i ja hem vaig salvar. Aquell dia s� que tinc realment consci�ncia del a prop que vaig estar de quedar-m'hi. A aquella mateixa hora, m�s o menys, un quil�metre m�s amunt s'hi va morir un jove. Altres situacions de gran perill han estat en escalades, amb alg�n desprendiment de rocs, en una baixada molt exposada, per� r�s tant a prop com aquests dos cops. La mort al capdavall, l'hem de considerar com la ABS�NCIA DE FUTUR. Si hagu�s mort en una d'aquestes situacions, simplement res del que m'ha passat a la vida despr�s hagu�s succeit. A vegades no ens adonem de com de refotudament simples son les coses. B�: Tornem al punt essencial: El dia Onze d'Abril de 1980 vaig marxar a viure a Guayaquil (Equador) deixant enrrere -morint- pels amics, la joventut, la feina que feia i el tipus de vida que portava. M'hi vaig estar, als tr�pics quasi vuit anys, en aquella �poca aqell pais era una terra de promisi�, no el gran productor d'emigrants en que els militars, pol�tics corruptes i altres "p�jarus" en general l'han convertit. B�: Ara en que estic a poques setmanes de marxar d'aquesta casa, d'aquest projecte de vida, hem sento molt a prop d'aquella �poca, en que preparava el "gran viatge de la meva vida" un viatge en l'espai, per� tamb� en la maduraci� personal i la ren�ncia a continuar una vida encarrilada. Jo era un pipiolo que a fora de la muntanya, no havia vist r�s del m�n. Ni havia pujat mai a un avi�! Alguna cosa dins meu hem deia que havia d'evitar continuar vivint en aquella monotonia en que estava. Despr�s vaig descobrir, que en realitat, havia patit una depressi�, que precisament hem portava a "suicidar-me" de la vida que portava. Durant setmanes vaig anar vivint les sensacions de que m'estava separant d'un seguit de viv�ncies que ja no repetiria, com ara tamb� hem passa, esperant que arribi el dia de fer caixes, c�pies de seguretat del disc dur, etc i arribi la hora H. En aquell moment, la marxada va ser divendres. Vaig estar a la feina fins a la una del migdia, simplement, perqu� no volia trobar-me amb m� mateix sense res per fer, mentre no sortia l'avio, a les vuit de la tarda. El meu avi, amb la saviesa que li donaven els seus noranta-dos anys, al despedirse va dir, simplement: B�, tu i jo no ens tornarem a veure mai mes. Va ser veritat, va morir als tres o quatre anys, abans de que pogu�s tornar en unes vacances al poble al any 1985 -En aquella �poca els bitllets d'avi� costaven, comparativament amb ara, un dineral! Despedida del pare, molt continguda, de la mare, m�s aparatosa. Un taxi per fer 100Kms fins a El Prat, sol. Agafo el primer avi� cap a Madrid. Veig la darrera claror damunt del port de Barcelona i ja es fa de nit durant el vol. Ja no hi havia marxa enrere. En una comparaci� biol�gica, diriem que ja estava entrant al t�nel. No s� si heu fet mai un vol transoce�nic -Jo despr�s vaig repetir alguns cops aqulla mateixa situaci�, per� en unes circumst�ncies absolutament diferents- El fort dels vols surten els divendres de matinada. El meu sortia a les 2h 45' del dissabte. Per tant, tens un pipiolet de poble perdut en la magnitud de l'aeroport de Madrid, passant les hores, angoixat per tots els interrogants del m�n que s'hem obrien al davant. I mai m�s ben dit. Anava a un pais que no coneixia, anava d'aventura total, sense feina concreta, sols amb uns quants n�ms de tel�fon a la butxaca, de contactes de l'empresa on havia treballat. Estrictament, en aquell moment no tenia futur, sols hi havia la viv�ncia brutal de que la vida que havia portat fins aleshores, s'estava acabant per moments. Recordo l'aeroport amb poca llum, personal de neteja, interminables hores en les sales d'espera i finalment, la darrera sala d'embarcament i EL TUNEL. S� senyor, el finger d'embarcament al DC-10 realment seria l'equivalent al t�nel que es diu que hom veu al morir de veirtat. Un cop passat el t�nel, l'interior d'aquell avi� immens -9 seients d'amplada, amb 2 corredors- hem va impressionar: A dins del avi� hi havia for�a animaci�, de gent posant bosses als armaris superiors, etc. Repeteixo que el meu primer vol a la vida va ser percisament feia poques hores de Barcelona a Madrid i en un avi� petit, com un autobus. En canvi, aquell monstre era enorme, impensable per a mi fins aquell moment. El primer tram del vol va durar vuit hores, fins a San Juan de Puerto Rico, absorbint en aquelles hores tot el desfasament horari, de VUIT HORES. �s a dir, pels que no heu passat aquesta experi�ncia: Per a mi eren m�s o menys les deu del mat� que aterrem a San Juan, essent all� les quatre del mati. La primera viv�ncia, va ser veure les llumetes de cases i cotxes abans d'aterrar. Existia la vida m�s enll� del tunel que havia estat per a m�, el finger. En aquella �poca, la l�nia de Lima (dest� final) feia un canvi de tripulaci� a San Juan, de manera que es feia una parada t�cnica, una neteja de l'avi� i nosaltres tornavem a pujar, per� amb altres assafates, pilot, etc. Despr�s, en els vols de tornada, la mateixa tripulaci�, un cop havia descansat unes 20 hores, tornava a agafar el mateix avi� per arribar de nou a Madrid, al cap d'uns dos dies. Recordo aquella hora i mitja d'espera interminable, amb la sensaci� de que el sol no sortiria mai, que s'havia perdut... Altres cops vaig passar per aquella mateixa sala d'espera i sempre la vaig considerar com un no-lloc, on no existeix ni el temps ni l'espai, a part del infame suc de tronja d'aquella sala d'espera, que ha estat el pitjor breuratge que he begut en ma vida. Un altra cop a dalt del avi�, quan enfil�vem la pista va comen�ar a albirar el dia. Amics meus, ESTAVEM A AM�RICA, AL TR�PIC! Uns n�vols extraordinaris, una sortida de sol bell�ssima, mentre l'avio ja estava als 6.000metres d'al�ada, amb el mar, la llum de la matinada a sobre del carib. Sols recordo una altra sortida de sol arribant al cim del Mont Blanc, uns anys abans. La vida havia nascut de nou, jo ja havia nascut, ja estava a am�rica -Vam trigar unes hores a veure el continent- Una altra escala a Bogot�, m�s curta, sense baixar del avi� i finalment, quan per al meu cos eren ja LES CINC DE LA TARDA! arribem a Guayaquil. Jo estava francament angoixat per tot el que m'esperava a la vida a partir d'aquell moment, angoixat per no dir acollonit d'absolut acolloniment, per� hi havia vida aquell fant�stic dia DOTZE D'ABRIL DEL MIL NOU CENTS VUITANTA. Situaci� meravellosa entre poques: Pel teu cos son les cinc de la tarda, per� arribes a les DEU DEL MAT�, quedava tot un dia per endavant i en aquell dia ja van passar cosses interessants, per� aix� pertanyeria a una altra hist�ria. Ara no toca. Ara visc concentrat en tot el que hem toca passar fins arribar al dia D, la hora H. si no fallen les coses, ser� el dissabte 4 de setembre al mat�. Merc�s per la vostra paci�ncia, per� us ben asseguro que �s francament cat�rtic de poder escriure en aquesta �poca aquestes viv�ncies. Una abra�ada a tots! Ul�lisses _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
