EL KM 32 - L'INFERN Dol�os amics,
Alg� de vosaltres ha corregut mai una marat�? O una cursa de gran resist�ncia, tipus la famosa travessa Matagalls-Montserrat, d'uns 90 i pico Kms? Les curses de resist�ncia son un concepte molt especial. En els principis del segle XXI, tot mediatitzat pel consumisme i l'espectacle televisiu no estan de moda. Quan era petitet recordo que la cursa m�s famosa del m�n eren les 24H de Le Mans. M'havia passat hores somniant amb aquella engegada que feien, corrent els pilots d'una banda de la carretera fins al cotxe, engegar-lo i sortir. Cap als anys 70 van canviar el sistema perqu� resultava massa perillos. Havia llegit hist�ries �piques de curses de 24H, en el cas de les motos, temb� a Le Mans: Un pilot a les poques voltes de la sortida crema l'embragatge de la BMW. El circuit feia uns quants quil�metres de recorregut. Com que el reglament prohibia l'anar amb la moto parada contra direcci� o l'ajut exterior al pilot, ja el veus a aquest suant la cansalada, fent quasi tota una volta pel circuit empenyent la moto, fins a rribar al box, lluita dels mec�nics canviant un embragatge (30 - 45 minuts m�s perduts) i un altra cop a c�rrer, que encara faltaven moltes hores i els de davant segurament tamb� tindr�en els seus problemes. Ara no, ara l'espectacle no pot durar gaire m�s d'una hora. Els moderns aurigues venen la seva vida incrustats a dins la televisi� i l'espectacle s'ha d'acabar r�pid. Avui d�a l'atenci� del espectador/cosumidor/tragaderes s'ha de mantenir alta, molt alta. Per aix�, un copcepte 24 hores no t� mercat en l'ind�stria publicit�ria global. Tornem al meu t�tol. Diuen que el pitjor d'una marat� �s precisament el Km 32 (Potser seria el 35, no n'acabo d'estar segur del tot ara) �s aquell problema de que ja portes molt de cansament a sobre i encara tens molt lluny el final. Si considerem una separaci� com la meva actual com el "passar la maroma" tindr�a exactament aquest s�mil. Evidentmetn: Jo no he fet mai de funambulista, per dir quin moment del pas de la corda �s el m�s dif�cil. Jo sols he corregut una marat� i una cursa de muntanya desesperadament dura (Un sol cop, quan estava en molt bona forma f�sica, vaig participar al Pirineu franc�s, en la pujada al Vignemale, des de Couterets) Perqu� us feu una idea, heu de pensar en 55Kms de recorregut, per� salvant un desnivell de pujada-baixada de 2.500 Mts !!! per adobar-ho, gran part del recorregut era sobre la neu -hi havia gent "normal" que aquell recorregut el feia amb piolet a la m� -els corredors anavem amb pantalons curts i ulleres de muntanya- i per rematar-ho, els darrers metres eren d'escalada en roca. Aix� s�, molt f�cil, si tenies experi�ncia. En alguns cops he caminat-corregut la Matagalls-Montserrat, que ha estat una experi�ncia fant�stica. Un cop vaig SUFRIR la cursa que els boixos de Reus organitzen des de Collbat� fins a Reus. Eren 100 kms, un rere l'altra, no t'hen podies saltar cap ni un... Tornem a la marat�: Pels simplement afeccionats es tracta de tenir previst el ritme que et programes al comen�ament, amb la previsio evident, de que a mida que avencis, haur�s de baixar el ritme, pel mateix cansament. Es tracta de programar les forces per arribar viu a la meta. �s literal, quan passes la l�nia, dos voluntaris t'agafen pels bra�os i gaireb� deixes de tocar a terra... Si no fas massa mala cara, et deixen, amb una certa delicadesa, perqu� siguis t� mateix el qui es desplomi a terra. Sense tu adonar-te, ells t'han apartat uns metres de la l�nia d'arribada per tal de que hi hagi el m�nim espai per anar arribant/aterrant els participants. I mireu que vaig fer un temps miserable de 3h 40' quan els guanyadors avui dia estan a prop, hem sembla. de les 2h 5' En aquest context, el punt m�s dif�cil de "passar" �s tot aquest quil�metre 32, quan ja vas francament cansat, per� encara et falta molt�ssim per "veure" la meta. En el cas que ens ocupa, m'estic preguntant precisament quin ha estat el moment m�s dur fins ara. Segurament el haver de dir-ho als meus pares. Amb uns 82 anys d'edat, el meu pare pateix d'una depressi� sorda i incurable, que ara, quan precisament hauria de viure m�s tranquil, doncs no t� precissament problemes, amb una raonable bona salut i tranquilitat, no pot gaudir dels darrers anys de la seva vida. Potser no, potser el punt m�s dif�cil �s el de marxar del domicili, i la darrera mirada del fillet... -Hem fa francament por veure aquesta darrera mirada- sort que l'ansiol�tic, com el gos fidel mai t'abandona... Potser tampoc, potser el pitjor moment va ser ara fa ja un any, quan les vacances, que mira que van ser curtes, es van fer interminables, plenes de retrets i insults... Potser va ser el m�s punyent dels insults rebuts en aquelles vacances, quan encara no tenia "consci�ncia" de qu� collons estava passant. No ho puc saber. Haurem d'esperar unes setmanes o uns mesos per veure quin va ser el pitjor moment. L'INFERN. Un cop vaig estar a l'infern, hi vaig ser durant uns 15 minuts, eren les quatre de la matinada, en un punt del baix camp o del tarragon�s. Va existir l'infern. Aix� era precisament en la caminada de resist�ncia entre Montserrat i Reus: 100Kms!!! Jo havia caminat/corregut la Matagalls Montserrat, que sols son uns 10Kms menys i ni de lluny va ser tan esgotador. �s molt simple: Surts a les 12h i has d'anar el m�s r�pid possible durant el m�xim de temps possible, les hores de cansament ja t'aniran afluixant la marxa. Per fer 100Kms no t� cap sentit planificar absolutament r�s. Es tracta d'anar passant, d'anar sofrint i aguantant, esperar no patir de cap tor�ada de peu o alguna "p�jara" que deixi KO. Un quil�mtre rere l'altre, arribar a contar-ne cent �s una guerra contra el teu cos, contra cada articulaci� i un enorme esfor� pel teu fetge, qui ha d'anar subministrant combustible a una musculatura portada a l'extenuaci� m�s absoluta. La "cursa" si s'en pot dir aix�, va anar sense gaire novetat fins a les sis de la tarda, a les sis hores de la sortida ja hem vaig comen�ar a trobar cansat. Hi havia els suficients avituallaments per anar tirant. A les dues de la matinada hi havia el gran avituallament de la nit, prop del monestir de Santes Creus, al Alt Camp. Un gran menjador, molt ben iluminat, molta gresca, molta gent, en aquell quil�mtre 65 molta gent abandonava, doncs s'entaulaven, menjaven i no tenien la voluntat per acabar... El meu company en aquell moment i jo no erem d'aquesta mena. Es tractava d'arribar fins al final, encara que ho hagu�ssim de fer amb els bodells arrossegats per terra... Continuem: A les nou del vespre, havia mes o menys "pactat" amb un altra participant que mirariem d'arribar junts, ajudant-nos mutuament en el possible, i sempre que cap dels dos, evidentment, no punx�s i hagu�s d'abandonar. Ell tenia m�s resist�ncia que jo, per no abandonar-me degut al meu major cansament, va arribar una o incl�s dues hores m�s tard a la meta. Li vaig agrair aquell ajut cap a m�. Jo tenia uns 41-2 anys i ell estava a prop de complir-ne 65!!! Collons, quina resist�ncia que tenia aquell home! les seves cames havien de ser de titani. Despr�s de l'habituallament de Santes Creus, l'itinerari esdevenia fatig�s. Aborrits entre vinyes i camps d'avellaners, arribem a les tres a un petit avituallament i coses curioses de la vida, a les tres tocades de la matinada anem a passar just a tocar de les cases del poble on vaig n�ixer! Mira que en aquell cul de m�n de 200 �nimes hi he tornat poqu�ssims cops, a la vida. Aquella nit, com una �nima en pena, i mai m�s ben dit, vaig anar a pssar-hi just pel costat. Als pocs quil�metres arribem al darrer avituallament, en un punt an�nim del recorregut hi havia una simple taula de c�mping, dues o tres cadires, un llum de but� esmorteit, aigua, una mica de menjar, i dos voluntaris de suport. Extremadament esgotat com estava, aquell avituallament tant desangelat el vaig trobar trist�ssim. Evidentment, el que estava trist, per dir-ho d'alguna menera era jo. Dant ens descriu el seu infern pitjor, no pas de foc, sin� de gel! Havia arribat a l'infern del esgotament. Les hores seg�ents van ser d'angunios aven�ar per un paissatge d'avellaners, mentre el sol comen�ava a pujar, per� sense poder donar aquell dia que s'obria la m�s m�nima alegria. Arribar a Reus vius! aix� va ser tot. Merc�s per la vostra companyia, dol�os amics! _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
