http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-888493.html �Lingua franca� tribuna MATTHEW TREE Escriptor + Ara se sap sense cap mena de dubte que els nens biling�es o triling�es tenen m�s flexibilitat mental. Per tant, fins i tot si es tracta d'un idioma molt minoritari val la pena fomentar-ne l'aprenentatge en el seu propi territori + El l�der del PP a Catalunya, Josep Piqu�, propugna un estatus gaireb� imperial per al castell�. Fa un any i escaig, en Josep Piqu�, aleshores capd'un Partit Popular de Catalunya que encara no s'havia convertit en testimonial, va instar un grup nodrit de representants del m�n empresarial catal� a fer servir el castell� a les seves p�gines web, amb la intenci� de fer que aquest idioma augment�s el seu �pes internacional� i esdevingu�s una lingua franca global. En Piqu�, �s clar, no �s l'�nic que desitja aix�: a Espanya, hi ha tota una colla de patriotes ling��stics, d'esquerres i de dretes, que propaguen fervorosament la idea que el castell�, amb els seus 250 milions de parlants, �s, o hauria de ser, un idioma universal. D'aqu�, entre d'altres coses, el mite -molt exagerat- de l'�s aparentment omnipresent del castell� als Estats Units, i d'aqu� tamb� la propensi� actual de molts universitaris de l'Estat a no aprendre idiomes estrangers, perqu� amb el castell�, diuen, ja en tenen prou. Caldria recalcar que, amb tot, la majoria de castellanoparlants, com la majoria de parlants dels altres sis mil idiomes vius, tracta la pr�pia parla amb normalitat, �s a dir com una eina per comunicar, expressar-se i participar en segons quins jocs de complicitats culturals. I prou. �s nom�s una minoria, doncs, la que insisteix en un estatus especial -gaireb� imperial- per al castell�, per� �s una minoria influent i for�a vocifera. Des d'aqu�, li comunico formalment que va ben equivocada. Per definici�, de ling�es franques nom�s n'hi pot haver una, i aquesta ja existeix, s'est� consolidant m�s cada dia que passa i no es tracta pas, ni en broma, del castell�. No cal que digui, en aquests moments, que estic parlant del meu idioma matern. Abans que tothom s'esvaloti i m'acusi de xovinisme i de v�s a saber quines coses m�s, deixeu-me explicar quatre coses sobre l'angl�s, coses impensables, per cert, quan jo era un nen. Avui en dia, hi ha gaireb� 400 milions de persones que parlen l'angl�s com a primer idioma. M�s d'un bili� i > mig -un bili� i mig!- el parlen com a idioma estranger. Mai en la hist�ria, doncs, no hi ha hagut tants parlants d'una sola llengua. �s m�s, a molts pa�sos europeus no angl�fons -com ara els pa�sos escandinaus i Holanda- no es pot viure sense un bon coneixement de l'angl�s (fins i tot a Barcelona comencen a haver-hi laboratoris cient�fics amb plantilles internacionals en els quals l'angl�s �s de rigor). La revista Far Eastern Economic Review va descriure l'angl�s com �el primer idioma de l'�sia� i a la Xina, per exemple, ara que hi haur� els Jocs Ol�mpics el 2008, sis-cents mil residents de Beijing -taxistes, dependents, funcionaris- han estat informats que si no aprenen l'angl�s, perdran les seves feines. A Corea del Sud, hi ha pares que porten els seus fills al cirurgi� perqu� aquest els faci una frenectomia -una operaci� que allarga la llengua- perqu� puguin pronunciar millor l'angl�s. L'angl�s, en poques paraules, est� arrasant arreu (una cosa que, per cert, hauria d'alegrar els autoproclamats ciutadans del m�n). No tot s�n flors i violes, per�. David Crystal, en un llibre sobre l'impacte internacional de l'angl�s, diu: �Seria molt desitjable que l'aprenentatge de l'angl�s acab�s formant part d'una experi�ncia rica multiling�e per a les generacions del futur. Si, al contrari, l'angl�s acaba sent l'�nic idioma ensenyat, ser� el desastre intel�lectual m�s gran de tots els temps.� �s a dir, �s primordial que l'expansi� creixent de l'angl�s no faci desapar�ixer cap dels altres idiomes. A m�s a m�s, ara se sap sense cap mena de dubte que els nens biling�es o triling�es tenen m�s flexibilitat mental i formen conceptes m�s f�cilment que els nens monoling�es. Per tant, fins i tot si es tracta d'un idioma molt minoritari (de fet, les primeres investigacions sobre els avantatges del biling�isme es van fer amb uns nens hawaianoparlants), val la pena fomentar-ne l'aprenentatge en el seu propi territori. Si no, al costat de l'angl�s, fins i tot el castell� correria el risc de convertir-se a la llarga -estem parlant de dos o tres segles- en un patu�s provinci� en vies de desaparici�, vist com un obstacle a la comunicaci� i una nosa localista. �s a dir, acabaria sent menystingut al m�n de la mateixa manera que el catal� �s menystingut actualment a Espanya. El senyor Piqu�, potser, n'hauria de prendre nota.
__________________________________________________ Do You Yahoo!? Tired of spam? Yahoo! Mail has the best spam protection around http://mail.yahoo.com _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
