On Thu, 23 Sep 2004 23:01:31 +0200, Jordi Querol Rielo wrote: > Estic bastant d'acord amb el Jordi. De fet, soc un babau, pero amb un > parell de diferencies: no he instalat MAI Linux (heretge! et consideres > informatic de veritat i fas servir Windows?! Si, nois, faig servir > Windows perque la meva germana necessita les coses sencilles, ja se que > ara el Linux tambe es "facil", pero ella ja no te temps d'apendre) tot i > que he estat > temptat de guardar-me un parell de GB per posar-me'l, sempre estic a > temps. No defenso Windows, simplemente soc un babau que el fa servir.
Home, el que expliques �s for�a suc�s i representatiu de l'estat de les coses. Dius que vas comen�ar amb el MSX, i a tots ens marquen els inicis. La generaci� actual �s la "generaci� Windows 95", per� els que van comen�ar abans ho poden entendre millor. Quan vas comen�ar amb el MSX, all� et mostrava una interf�cie on l'abstracci� del Windows, per fer-ho m�s f�cil, brillava per la seva abs�ncia. Possiblement vas aprendre algun llenguatge de programaci�, en aquell cas el BASIC --no �s cap meravella, per� s� un punt. M�s endavant hem vist com el llenguatge s'amagava. No �s casualitat: el llenguatge era la materia primera per tots aquest programari que seria objecte de secrets industrials i de qualificatius de delinq�ent (pirata) i plets a qui gos�s interessar-s'hi (http://weblog.bitassa.net/arxiu/2004/09/21/31/ altre pic). La llibertat proposa dos m�ns: mantenir les abstraccions tipus Windows 95 sense oblidar el codi, perqu� tothom hi t� dret i forma part de la seva llibertat, per si vol modificar-lo, copiar-lo o usar-lo on i com vulgui. La majoria no el voldr� modificar, per� �s essencial que l'acc�s no sigui un delicte per mantenir la llibertat. Al mateix temps a qui s� li agrada (tu dius que t'agrada) pot aprofundir si vol sense esdevenir un delinq�ent. La inform�tica �s mala d'explicar, per massa nova. Per� hi ha altres rams que s� podem entendre, com el de l'alimentaci�: Imagina un m�n que decideix que aix� de fer salses �s massa complicat: molts ingredients, sofregits, redu�r... tot per tenir uns pocs cc d'una cosa espesa d'un color i un sabor. Poc a poc es van acceptant les salses de sobre: la pols es posa a un got que va al microones i au. Que passen els anys i s'accepta com la forma d'alimentar-se. Les grans corporacions ho aprofiten per patentar els ingredients i el proc�s. A un m�n aix�, semblaria que un afeccionat a la cuina no ha de saber fer res m�s que obrir embolcalls i usar el microones. Imagina que a un m�n aix� usar la fregidora �s la cosa m�s complicada. Que els "h�ckers" s�n "gent rara", contestat�ria, que es pasa moltes hores per aconseguir salses fetes a m� amb ingredients que ja no es troben a les "suf�cies" i fan coses tant rares com anar a ca'ls pagessos, tamb� contestataris, que es neguen a ser prove�dors de les corporacions patentadores, a comprar verdures crues i no deshidratades ni congelades, tallades a bocins perfectes. Usen coses tant primitives com ara ganivets i foc. S'entretenen hores tallant ben petit la ceba i pelant alls per convertir-los en l�mines ben fines. Que ho fan per no perdre l'ess�ncia de la cuina, per� tamb� per plantar cara als que ho venen envasat, congelat i deshidratat o en pols inidentificable i que han aconseguit que sigui acceptat socialment que �s un delicte analitzar-ho. La diversitat fa que no siguin vulnerables a les epid�mies del fast-food, on tothom menja el mateix i quan una partida surt dolenta, un any, tothom cau (com passa amb l'Outlook i l'Explorer). Es reuneixen en grups, titllats de sectaris i gent rara pels amants del fast-food, on comparteixen receptes i expliquen com usar millor els ingredients i les eines. Per tot aix� el programari lliure �s una forma de plantar cara al proc�s de "fast-food" pel que est� passant la inform�tica. El que �s de veritat afeccionat s'ho passa molt b�. A m�s, tenint present l'estat de "fast-food" tamb� han creat una cara f�cil de la seva cuina. Qui vol la pot usar com un menjar r�pid. Per� estan tranquils perqu� devall es mant� la recepta ben oberta i lliure com sempre, sense privacions, perqu� qui vulgui la pugui practicar sense delinquir. Aix� es pot usar de les dues formes. Uns poden ser usuaris r�pids de la cosa, amb la tranquil�litat de que �s prou s�. Els altres poden aprofundir, perqu� tenen el codi de tot, sense restriccions (MS tamb� dona el codi a governs i grans empreses, per� amb restriccions) i fer plats propis. Aleshores poden fer de "babau" (mala traduccio de "pringao") preparant �pats memorables pels amics. Per� per plaer i sabent qu� hi ha entre mans, que no els hi donen res amb massa conservants, colorants i f�rmules dubtoses. Si s'hi posen, poden ser bons xefs, finsi tot per soprendre, en un mon de fast-food, muntant restaurants propis de cuina "cassolana". D'entrada, la diversitat pot semblar complicada: saber com escollir mat�ries primeres, tallar i cuinar al punt. Per� �s el que tenim per la cuina... i tots els rams excepte la inform�tica, i el m�n no s'acaba. Per aix� el consell �s usar programari lliure d'entrada com si fos fast-food, un poc m�s complicat, perqu� sempre surt la diversitat que d�na garanties de qualitat. Si el tema t'agrada, apren "a cuinar", cosa que no �s m�s complicat que aprendre un idioma, com es feia amb el BASIC del MSX i �s tant gratificant com ho �s ser biling�e en relaci� als estrets-de-mira monolingues-de-llengua-f�cil-i-�til-perqu�-t�-molts-milions-de-parlants (aquesta met�fora nom�s es pot usar a alguns llocs de la terra... i perqu� el tictac de la diversitat �s el mateix per llengua que per altres coses, com inform�tica :) Aleshores tens tot el control i pots fer de babau, per� xef-babau :) -- Benjam� http://weblog.bitassa.net . _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
