A veure com os ho podria explicar…
Si, mireu. Si us plau, utilitzeu la vostre imaginaci� i visualitzeu aix� :
Imagineu un corral ple de gallines. Moltes gallines… Quantes ?... no ho se… a veure… quants militants t� el PP a Espanya ?... Doncs tantes com militants en hi ha del PP… i afegiu-ne una m�s que seria el Rodr�guez Ibarra. Molt b�, tenim moltes gallines. Totes estan mig adormides, estarrufades. Hi ha per all� un gallet amb bigoti que les vigila a totes. Tamb� i a un gall vell que va coix, per� que cada cop repapieja m�s.
Vosaltres os acosteu sense fer soroll, amb un somriure trapella i un volum d’una enciclop�dia a les mans, concretament el de la lletra G. Os quedeu davant de totes les gallines que, en hi ha alguna que obre algun ull i os mira intrigades. I en el moment en que totes estan confiades, en el moment de m�s calma… ZAS! Obriu l’enciclop�dia cap a elles tot ensenyant la foto d’una guineu.
De cop i vota tot el galliner �s una disbauxa: totes les gallines cridant, esvalotades. Plomes per tot arreu. Totes corrent com boges d’un cant� a l�altre del corral. Alguna pobra que agafa un cobriment de cor. El terror s’abat damunt l’aviram.
Doncs aix� mateix �s el que ha passat a la fauna del PP quan es va publicar la foto de l’equip catal� campi� d’hoquei patins, amb les banderes estelades i en Maragall. Tothom aterroritzat per una foto. I ja ho tenim. El fantasma de sempre: “la unidad despa�a en peligro”.
Y es que, en el fons no s’ho esperaven. “Bah, d�jalos que jueguen. Ya ver�n cuando les metan media docena de goles”. Per�, ah, amics meus! Qui ha fotut mitja dotzena, i dotzena sencera de gols, han estan els catalans. I ara la selecci� catalana d’hoquei, ha guanyat a les pistes, el dret, SI, EL DRET, de jugar contra les millors seleccions. Un dret que, sospito, ara intentaran arrabassar als despatxos. I el que m�s els hi horroritza �s que surti el molt Honorable President de la Generalitat dient que desitja veure un partit Catalunya-Espanya. I no ho entenen. No entenen que un President de la Generalitat, un catal�, vulgui veure representat el seu pa�s en una selecci� esportiva. No ho entenen o no volen entendre-ho. I diuen que aix� no pot ser mai en la vida. Qu� un territori que forma part d’un estat, no pot tenir selecci� pr�pia. Qu� a on s’ha vist aix�. Doncs aix� s’ha vist, des de sempre, amb Esc�cia, Gal.les, Irlanda del Nord, Anglaterra i les illes Feroe, nom�s per a posar exemples europeus. I la reina d’Anglaterra no s’enfila per les parets quan juga Anglaterra contra Esc�cia, i aix� que ella �s la reina d’Anglaterra i el seu marit el duc d’Edimburg. I. tot esquint�ant-se els vestits diuen que qui vulgui veure que el que est� en joc �s nom�s un partit d’hoquei s’equivoca. I si senyor. Tenen tota la ra�. No �s nom�s un partit d’hoquei. Els catalans, o una bona part d’ells, ja comencen a estar fins al capdamunt de totes les maniobres per tal d’espanyolejar el nostre pa�s. I aquesta �s una manera de dir que davant de tot som catalans. I aprofitem un esport en el que a Espanya no en tenen ni idea, tret d’alguns a Gal�cia. I, mira, si es quedes tot aix� aqu�, com aquell, doncs l’hoquei �s un esport sense massa ress�. Per� el que tenen por �s que si s’obra l’esquerda per l’hoquei, despr�s vingui el handbol, el b�squet, que figura't, els dos �nics jugadors que juguen a la NBA son catalans, i finalment, ai, ai ,ai… el futbol. I aix� si seria passejar la senyera per totes les teles del mon. I tot aix� ho qualifiquen d’espectacle vergony�s. Parlen de desra� i amenacen amb que aquest tipus de gr�cies duen conseq��ncies i que s’acaben pagant. El galliner esvalotat. I, es clar, despr�s diran que si totes les Comunitats aut�nomes fessin el mateix, no existiria Espanya. Doncs mirin, no s� que dir-lis. Jo no se exactament quin sentiment nacionalista corre per Extremadura, M�rcia o La Rioja, per�, crec, i ho crec de deb�, que aquestes comunitats, per a posar un exemple, tenen molt assumit el concepte d’Espanya. No ha existit mai el sentiment nacionalista a M�rcia. NI a Val�ncia, ni a Cant�bria, ni a Castella. Ni tan sols a Andalusia. Aquest sentiment nom�s bufa pel nord i pel nord-est de la pen�nsula. I ells ho saben. Ho saben molt b�. I quan va morir aquella b�stia sanguin�ria que ten�em per Caudillo, per a evitar la tan temuda separaci� d’Euskadi i de Catalunya, ens van donar molletes de pa en forma d'autonomies… per� tamb� les va donar a totes les regions, inclosa Ceuta i Melilla. Per a que Catalunya i Euskadi no es sentissin diferents. I apa! Tots iguals i caf� per a tothom.
I arriba un moment que un es pregunta que cony �s aix� d’un estat d’autonomies. Un estat federal? Tampoc. Perqu� de federalismes tampoc en volen sentir ni parlar. I autodeterminaci�, menys encara. Aquesta paraula �s maldita. Es com si diguessis “sexe” davant la Confer�ncia Episcopal, o “intel�lig�ncia” davant de l’Acebes. Es caca. Tab�. Iuiu.
Ells diuen que defensen el dret de molts catalans i bascos a seguir sentint-se espanyols. I on collons son els drets de molts catalans i bascos de no es senten espanyols. Son m�s els que volen ser espanyols o els que no volen ser-ho? Doncs tampoc ho sabrem perqu� no permeten fer cap refer�ndum. No permeten cap refer�ndum perqu� la Constituci� no ho contempla. Doncs canviem la Constituci�. Doncs tampoc. No es pot tocar.
No puc entendre, com el galliner no veu que tot aix� fa engreixar l’independentisme. Que s’entestin en negar que hi ha un fet diferencial en catalans i bascos. Qu� els nostres costums, tradicions, cultura i llengua no te res a veure amb Espanya. I que, per a posar un exemple, si a Catalunya hi ha molta gent que parla castell�, �s per la quantitat de gent que ha vingut d’afora i mai ning� els hi ha obligat a parlar catal�. Som un pa�s, som una naci�, mal que els hi pesi, que es diu Catalunya, en el que la seva llengua natural �s el catal� i que t� una bandera pr�pia. Tota la resta no son m�s que imposicions forasteres.
Jo tinc tan dret a ser catal� com el Fern�ndez D�az o el Piqu� a ser espanyols. Per qu� jo em tinc que fotre i ells no?
Ells, el galliner sencer, saben que la guineu, no �s nom�s una foto. Saben que existeix. Per� el que em temo que no saben, es que aquesta guineu l’han creat ells. L’han concebut, l’han engendrat, l’han partit i l’ha estan alimentant, cada cop que neguen la nostre personalitat. A cada cop d’espanyoleig. Cada vegada que ens ensenyen el toro d’Osborne. Cada cop que intenten diluir Catalunya dins d’una Espanya que, cada cop m�s, ens sembla aliena. Ells creen guineus, Ibarretxes i Carods.
I el que m�s els emprenya es que, catalans i bascos, comencem a queixar-nos cada vegada que ens trepitgen.
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
