Realment no hi gaire cosa sobre el no a la constitució, estic subscrit a una llista, sembla que molt treballadora i sense gaire poder econòmic, però realment sorprenent amb l'il·lusió i d'imaginació que mostren.
Un missatge de la llista és aquest!
paga la pena llegir-ho.
Vostre
SCP
he trobat aquest matí aquesta carta en la meva bústia i he trobat que seria interessant fer-la corre
A veure com os ho podria explicar…
Si, mireu. Si us plau, utilitzeu la vostre imaginació i visualitzeu això :
Imagineu un corral ple de gallines. Moltes gallines… Quantes ?... no ho se… a veure… quants militants té el PP a Espanya ?... Doncs tantes com militants en hi ha del PP… i afegiu-ne una més que seria el Rodríguez Ibarra. Molt bé, tenim moltes gallines. Totes estan mig adormides, estarrufades. Hi ha per allí un gallet amb bigoti que les vigila a totes. També i a un gall vell que va coix, però que cada cop repapieja més.
Vosaltres os acosteu sense fer soroll, amb un somriure trapella i un volum d’una enciclopèdia a les mans, concretament el de la lletra G. Os quedeu davant de totes les gallines que, en hi ha alguna que obre algun ull i os mira intrigades. I en el moment en que totes estan confiades, en el moment de més calma… ZAS! Obriu l’enciclopèdia cap a elles tot ensenyant la foto d’una guineu.
De cop i vota tot el galliner és una disbauxa: totes les gallines cridant, esvalotades. Plomes per tot arreu. Totes corrent com boges d’un cantó a l´altre del corral. Alguna pobra que agafa un cobriment de cor. El terror s’abat damunt l’aviram.
Doncs això mateix és el que ha passat a la fauna del PP quan es va publicar la foto de l’equip català campió d’hoquei patins, amb les banderes estelades i en Maragall. Tothom aterroritzat per una foto. I ja ho tenim. El fantasma de sempre: “la unidad despaña en peligro”.
Y es que, en el fons no s’ho esperaven. “Bah, déjalos que jueguen. Ya verán cuando les metan media docena de goles”. Però, ah, amics meus! Qui ha fotut mitja dotzena, i dotzena sencera de gols, han estan els catalans. I ara la selecció catalana d’hoquei, ha guanyat a les pistes, el dret, SI, EL DRET, de jugar contra les millors seleccions. Un dret que, sospito, ara intentaran arrabassar als despatxos. I el que més els hi horroritza és que surti el molt Honorable President de la Generalitat dient que desitja veure un partit Catalunya-Espanya. I no ho entenen. No entenen que un President de la Generalitat, un català, vulgui veure representat el seu país en una selecció esportiva. No ho entenen o no volen entendre-ho. I diuen que això no pot ser mai en la vida. Què un territori que forma part d’un estat, no pot tenir selecció pròpia. Què a on s’ha vist això. Doncs això s’ha vist, des de sempre, amb Escòcia, Gal.les, Irlanda del Nord, Anglaterra i les illes Feroe, només per a posar exemples europeus. I la reina d’Anglaterra no s’enfila per les parets quan juga Anglaterra contra Escòcia, i això que ella és la reina d’Anglaterra i el seu marit el duc d’Edimburg. I. tot esquintçant-se els vestits diuen que qui vulgui veure que el que està en joc és només un partit d’hoquei s’equivoca. I si senyor. Tenen tota la raó. No és només un partit d’hoquei. Els catalans, o una bona part d’ells, ja comencen a estar fins al capdamunt de totes les maniobres per tal d’espanyolejar el nostre país. I aquesta és una manera de dir que davant de tot som catalans. I aprofitem un esport en el que a Espanya no en tenen ni idea, tret d’alguns a Galícia. I, mira, si es quedes tot això aquí, com aquell, doncs l’hoquei és un esport sense massa ressò. Però el que tenen por és que si s’obra l’esquerda per l’hoquei, després vingui el handbol, el bàsquet, que figura't, els dos únics jugadors que juguen a la NBA son catalans, i finalment, ai, ai ,ai… el futbol. I això si seria passejar la senyera per totes les teles del mon. I tot això ho qualifiquen d’espectacle vergonyós. Parlen de desraó i amenacen amb que aquest tipus de gràcies duen conseqüències i que s’acaben pagant. El galliner esvalotat. I, es clar, després diran que si totes les Comunitats autònomes fessin el mateix, no existiria Espanya. Doncs mirin, no sé que dir-lis. Jo no se exactament quin sentiment nacionalista corre per Extremadura, Múrcia o La Rioja, però, crec, i ho crec de debò, que aquestes comunitats, per a posar un exemple, tenen molt assumit el concepte d’Espanya. No ha existit mai el sentiment nacionalista a Múrcia. NI a València, ni a Cantàbria, ni a Castella. Ni tan sols a Andalusia. Aquest sentiment només bufa pel nord i pel nord-est de la península. I ells ho saben. Ho saben molt bé. I quan va morir aquella bèstia sanguinària que teníem per Caudillo, per a evitar la tan temuda separació d’Euskadi i de Catalunya, ens van donar molletes de pa en forma d'autonomies… però també les va donar a totes les regions, inclosa Ceuta i Melilla. Per a que Catalunya i Euskadi no es sentissin diferents. I apa! Tots iguals i cafè per a tothom.
I arriba un moment que un es pregunta que cony és això d’un estat d’autonomies. Un estat federal? Tampoc. Perquè de federalismes tampoc en volen sentir ni parlar. I autodeterminació, menys encara. Aquesta paraula és maldita. Es com si diguessis “sexe” davant la Conferència Episcopal, o “intel·ligència” davant de l’Acebes. Es caca. Tabú. Iuiu.
Ells diuen que defensen el dret de molts catalans i bascos a seguir sentint-se espanyols. I on collons son els drets de molts catalans i bascos de no es senten espanyols. Son més els que volen ser espanyols o els que no volen ser-ho? Doncs tampoc ho sabrem perquè no permeten fer cap referèndum. No permeten cap referèndum perquè la Constitució no ho contempla. Doncs canviem la Constitució. Doncs tampoc. No es pot tocar.
No puc entendre, com el galliner no veu que tot això fa engreixar l’independentisme. Que s’entestin en negar que hi ha un fet diferencial en catalans i bascos. Què els nostres costums, tradicions, cultura i llengua no te res a veure amb Espanya. I que, per a posar un exemple, si a Catalunya hi ha molta gent que parla castellà, és per la quantitat de gent que ha vingut d’afora i mai ningú els hi ha obligat a parlar català. Som un país, som una nació, mal que els hi pesi, que es diu Catalunya, en el que la seva llengua natural és el català i que té una bandera pròpia. Tota la resta no son més que imposicions forasteres.
Jo tinc tan dret a ser català com el Fernández Díaz o el Piqué a ser espanyols. Per què jo em tinc que fotre i ells no?
Ells, el galliner sencer, saben que la guineu, no és només una foto. Saben que existeix. Però el que em temo que no saben, es que aquesta guineu l’han creat ells. L’han concebut, l’han engendrat, l’han partit i l’ha estan alimentant, cada cop que neguen la nostre personalitat. A cada cop d’espanyoleig. Cada vegada que ens ensenyen el toro d’Osborne. Cada cop que intenten diluir Catalunya dins d’una Espanya que, cada cop més, ens sembla aliena. Ells creen guineus, Ibarretxes i Carods.
I el que més els emprenya es que, catalans i bascos, comencem a queixar-nos cada vegada que ens trepitgen.
------------------------------------------------------------------------
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
