Esta clar Toni, perfectament explicat i completament d'acord.
El problema es ... estem disposats a fer cues? tenim temps per fer-les? No es que estigui en contra, estic completament d'acord, per� normalment parlem molt i no fem res ... i consti que no dic per ning� d'aqu�, per� ens enganyem, en general es aix�.
Explicar� un cas real del que es pot fer amb el tema (canviant el protagonistes).
Una vegada un prove�dor ens volia pujar el preu d'un producte. Tenia una posici� dominant i ho sabia (puc dir el nom, ara es un altre, Nutrinova, i a mes que coi, es una multinacional ... Hoescht). La pujada era de un 15%. El gerent va donar ordres de buscar una alternativa, no hi eren, era el mateix producte per� mes car, un 20%. Cap problema !! va dir i donar ordre de comprar aquell producte car durant 6 mesos. Tots bocabadats, pens�vem que s'havia tornat boig. Com es podia pagar un 20% mes !!!
Hoescht sabia que podia ser un "farol", coneixia el mercat (tots coneixem el nostre mercat), per� .... no va rebre cap comanda i eren molts milions de pessetes ... al cap de 3 mesos van venir i van dir que ho havien estudiat i que podien reduir l'augment a un 5% (amb una excusa t�pica, que si la producci� .... etc.). No se li va acceptar i se li va dir que havien trobat un altre prove�dor i que fins hi tot est�vem comprant mes barat .. van passar 3 mesos mes ... res, cap comanda.
Resignats al cap d'uns mesos mes, amb visites dels caps dels departaments alemanys .. van venir i ... van reduir el preu en un 5% sobre el que ens facturaven abans de la pujada. Mai van recuperar tot, al qui ens va "ajudar", se li va seguir comprant durant uns anys (posteriorment es va fer el mateix amb ell).
Que vull dir amb aix�?, el que diu en Toni. Anem al banc tr�iem els diners i els hi diem que un altre banc fa mes bones condicions .... tal o qual .... quin banc es? dons un com el teu que vol fer clients, responem, ... (si cal ens ho portem a casa, o ho negociem amb un altre banc, algo s'ha de fer).
Un sol no fa res, per� .... un quants. I si es fa c�rrer la cosa? dons ...... aix� si, sin� mes ens queixem i no fem res, ells, com sempre, guanyaran la partida, aix� es un joc .. "de puta a puta i tiro porque me toca", m'en menjo la teva fixa i en compto 20. Que no? estic a la venda, m'ho fan cada dia ... i aprofito el que fan altres (d'altres s'aprofiten dels meus errors), com es diu en el meu argot i perdoneu .... "marieta l'�ltim".
Bona nit
P.D.: Ja he dit que ho he fet i no sabeu el gust que dona. Coi, que sou (som) clients, tenim la for�a, a vegades sembla que ens fan favors, o no?. Cada dia me les tinc que tragar doblegades. Aix� si, quant ve un prove�dor .. pobret, aplico tot el que em fan a mi, ..... tinc un profes !!!!!
----- Original Message -----
From: Toni To: [email protected] Sent: Thursday, January 13, 2005 3:13 PM Subject: RE: Re[2]: [Internauta] Comisions als caixersautom�tic s, QU� M�S?????
Hola, jo soc bancari dels vells, i vaig viure el implantament de les Vises i de totes les targetes tan les de cr�dit com les d�bit.
Al comen�ament vam regalar totes les vises sense importa a qui ni com, les normals i les or, es mes, qualsevol reclamaci� del client per una factura no cobrada, o per una targeta mal utilitzada, sempre se li donava la ra� al client al client. I sempre es deia que podien treure diners del caixer sense cap cost.
A Anglaterra, els sindicats es van oposar a la implantaci� de caixers i la seva extensi� es va limitar bastant.
Aqui tot van ser facilitats, al moment que tothom te una visa a la butxaca i no podem viure sense ella, tot va canviar.
Que si el pl�stic te un cost (comissi� per emissi� de targetes) Que si hi ha que "repostar" diners als caixers (comissi� per treure diners)
En cap moment te diuen que gr�cies als caixers, els banc s'han estalviat un munt de diners amb personal.
Encara que en el tema de les targetes, el de menys son les comissions, el motiu principal, i per aix� sempre va estar beneit per tothom, es pel augment de consum que aix� ha portat.
Au provat a anar al Pryca a comprar sols el pa?
Segur que si anem amb la visa, sortim , amb el pa, dos Quilos de Llagostins que estaven de oferta, tres sucs de pr�ssec, (ja que si en compres dos et donen un tercer) i aix�, segur que una compra que tenia que ser de un euro, es torna amb una factura de 20.
Lo ideal seria , que tothom, en el moment de voler diners, an�s a la finestreta del banc i fes cua, al cap de dos setmanes, de desbordament, tindrien que ficar un altre finestra. Amb un altra persona dins, es mes
Tindrien que reformar totes les noves oficines, que estan pensades, per atendre a una poca gent, sense cues, i sense esperes, amb taules personalitzades i tot molt modern, i tindrien que comprar cintes de les que fan anar a port aventura per fer cues, (a Anglaterra son mes victorians, i en lloc de cintes, tenen cordons grossos vermells)
I, pobre Pryca, amb tans diners , tindria que tenir un munt de gu�rdies i transports blindats, per� portar canvi a tots els llocs.
Ja no parlo de les autopistes, les cues per pagar, i el munt d'empleats que tindrien que ficarse ,
A lo millor a les hores, tornarien a ser gratis les targetes, o les pagaria, qui realment surt beneficiat. (Banc, Super, Autopistes. Etc.) (El corteingles, no, perqu� te la seva i no la cobra, (de moment)).
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta _______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
