Us copio un missatge que vaig rebre via e-mail. �s
llarg per� interessant.
--
Europa dels ciutadans �s constituci� de drets; europa
dels dinerets �s
constituci� europea
Per molts ciutadans i de manera leg�tima Europa �s un
assumpte del cor;
per a aquells que han redactat el text del tractat
constitucional, es
tracta senzillament d'interessos compartits. Ning�
discuteix que hem de
construir Europa, per� per aix� els passos que es
donen han de
representar una millora i no una regressi� en les
condicions socials i
qualitat de vida dels ciutadans. El projecte de
Constituci�
institucionalitza l'Europa del capital sota un vel de
drets purament
declaratius sense empara i protecci�. L'estudi de com
s'ha arribat a
aquest text i el seu contingut permet concloure que hi
ha poderoses
raons per a oposar-s'hi, i el que pareixia una
passejada triomfal per
Europa del s� ha acabat tenint problemes. El Partit
Socialista franc�s
ha hagut de realitzar una consulta interna per a
decidir si d�na suport
al si o al no, i el resultat (un 41% de rebuig)
demostra precisament la
seua divisi� en aquest punt. Les joventuts del Partit
Socialista suec
es
van rebel�lar contra els dirigents i van exigir la
celebraci� d'un
refer�ndum per a l'aprovaci� del projecte. A Alemanya,
el govern
SPD-els
Verds est� reconsiderant la primera decisi� de no
sotmetre el projecte
a
refer�ndum. En certs pa�sos com Irlanda i Dinamarca,
pareix m�s
probable
la vict�ria del no que del s� en la consulta popular,
i no seria
desgavellat pensar que ocorregu�s el mateix al Regne
Unit i, potser, a
Fran�a. Si un dels 25 pa�sos membres almenys ho
rebutjara, el projecte
de Constituci� no podria entrar en vigor i el consell
de ministres
hauria de decidir respecte d'aix�.
Com ha sigut reiteradament denunciat, el proc�s de
creaci� de la
Constituci� europea no t� res a veure amb un proc�s
constituent. Les
negociacions d'un grup de 105 pol�tics professionals
representants de
les institucions estatals i comunit�ries (la
'Convenci� europea') no
crec que siga el sistema m�s democr�tic ni respectu�s
amb la voluntat
popular, perqu� no permet cap participaci� ciutadana.
En conseq��ncia,
a
les organitzacions socials no els queda sin� dir s� o
no a un text en
l'elaboraci� del qual no han intervingut i que no
poden esmenar ni
corregir. Com veiem s'acaba arribant a un nom massa
grandiloq�ent per a
batejar el que no �s sin� un nou tractat econ�mic en
l'elaboraci� del
qual no s'han tingut en compte els ciutadans europeus,
en no haver
pogut
estos triar els representants dels estats que han
redactat el text.
A m�s, el proc�s est� pol�ticament desequilibrat. Qui
m�s se n'ha
beneficiat ha sigut la dreta europea. Van dominar la
convenci�
encarregada de redactar el projecte, van col�locar en
la presid�ncia un
conservador sense complexos com Giscard d'Estaing, van
reservar a la
presid�ncia (el 'Praesidium' de la convenci�) la
possibilitat de
rebutjar propostes dels convencionistes i no
sotmetre-les a discussi�
(com per exemple l'obligatorietat d'un refer�ndum
paneuropeu), a mes de
veure com totes les seues reivindicacions en mat�ria
econ�mica van ser
incorporades al text.
Quant a la pol�tica ambiental, el projecte de
Constituci� presenta una
l�nia de continu�tat amb els tractats anteriors,
mantenint un model
s�cio-econ�mic orientat a la productivitat, depredador
i gens
respectu�s
amb el medi i les q�estions ecol�giques. L'article
II-37 preveu que les
pol�tiques de la Uni� integraran i garantiran d'acord
amb el principi
de
desenvolupament sostenible un alt nivell de protecci�
del medi i la
millora de la qualitat. Crida l'atenci� que no es
prevegi un dret
subjectiu de les persones a un medi sa (com reconeix
el Conveni
d'Aarhus
firmat per la UE i els estats membres), sin� que
simplement s'afirma un
principi rector, �s a dir, un deure dels poders
p�blics no susceptible
de ser exigit pels particulars. L'�nic instrument
pr�ctic que reconeix
el nou tractat constitucional en la tutela del medi
s�n els impostos i
taxes ecol�giques, segons el principi que 'qui
contamina, paga' de
l'article III-129. Aix� planteja dos problemes: en
primer lloc, que �s
impossible quantificar amb valors monetaris totes les
variables
ambientals; en segon lloc que qui tinga prou diners
pot continuar
contaminant.
Sota el mateix prisma s'eleva a rang constitucional la
pol�tica agr�ria
comuna (PAC), sempre a mida de les grans
multinacionals: afavoreix la
concentraci� i les grans explotacions (el 80% de la
producci� es
concentra en el 20% de les terres) intensives de
monocultius. Per aix�
aposta per un model que abusa dels fertilitzants
qu�mics i els
pesticides, suposa una despesa insostenible de
recursos h�drics, de
pl�stic (en hivernacles i envasament) i fomenta l'�s
d'un nombre
xicotet
de races hiperproductives alimentades amb pinsos
compostos i farcides
de
f�rmacs. Com que el que importa �s el mercat agr�cola
destinat al
comer�
i l'exportaci� (a preus de 'dumping' que arru�nen la
producci� de la
perif�ria), la despesa energ�tica tamb� augmenta (un
estudi del
Wuppertal Institut d'Alemanya ha calculat les milles
de transport dels
ingredients d'un iogurt: encara que tots els
components podrien
haver-se
produ�t en un entorn de 50 milles, van ser
transportats en m�s de
7.000). Quant als recursos pesquers, la pol�tica
europea de pesca, que
segueix tal qual a la Constituci�, ha perm�s que en
els caladors que es
troben en millor estat, els de l'Atl�ntic
nord-oriental, el ritme de
pesca comporta que un 62% d'esp�cies estiguen en
perill d'extinci�.
En definitiva, la declarada aspiraci� per consolidar
un 'mercat lliure
i
no falsejat', 'altament competitiu' (article 3),
redueix els objectius
socials a poc m�s que ret�rica. Els veritables �mfasis
del projecte
sotm�s a refer�ndum se situen en un altre pla:
l'estabilitat de preus
(article 29), la lliure circulaci� de capitals
(article 4), l'inter�s
obsessiu per l'abs�ncia de d�ficit, que limita la
possibilitat de
pol�tiques socials, la independ�ncia del Banc Central
Europeu... Cap
criteri de converg�ncia es preveu en canvi, en mat�ria
de salaris,
pensions, nivell d'ocupaci� o respecte pels est�ndards
ecol�gics i de
desenvolupament hum�. Quant a l'ocupaci�, el cap�tol
III de la Part
Tercera consagra la flexibilitat del treball:
'Desenvolupar una
estrat�gia coordinada d'ocupaci� per a potenciar una
m� d'obra
qualificada, formada i adaptable i mercats laborals
amb capacitat de
resposta al canvi econ�mic' (article 97). Este
precepte, a m�s de
parlar
d'una activitat, el treball, i no de les persones que
ho realitzen, el
que fa �s potenciar la tend�ncia que ja s'ha instaurat
en la UE, on els
contractes temporals, en els �ltims quinze anys han
passat de ser el
8,4% al 14% del total, i els contractes a temps
parcial del 12% al 18%,
mentre els costos laborals unitaris han caigut el 20%.
Esta no �s sin� una part de la realitat que s'amaga
rere la marca
comercial de Constituci� europea, que es troba molt
allunyada d'aquella
novetat en l'univers de les organitzacions
internacionals que va
significar el proc�s d'integraci� comunitari. No es
tractava d'una
reuni� de governs, sin� d'una estructura amb capacitat
de decisi�
pr�pia
i d'imposar les seues decisions als governs dels
estats membres. Amb el
projecte de Constituci� a�� s'ha acabat: les
institucions
espec�ficament
europees (Comissi� i Tribunal de Just�cia) ixen
francament debilitades,
mentre es refor�a l'estructura intergovernamental del
consell de
ministres. L'�nic �rgan d'elecci� directa dels
ciutadans, el Parlament,
continua tenint una posici� subordinada respecte del
consell i respecte
de la comissi�.
En conclusi�, l'�nic subjecte clar que resulta de la
lectura del
tractat
constitucional s�n els diners, a qu� es consagren la
major part dels
articles. Per� com que, a m�s, resulta que els
objectius declarats de
la
Uni� s�n crear un lliure mercat sense falsejaments i
una economia
competitiva, el seu objecte s�n tamb� els diners, i en
resulta una
Constituci� feta pel capital per a si mateix. On
queden els ciutadans?
On queden els problemes reals d'Europa com la
desocupaci�, la
precarietat laboral, la immigraci�, el retroc�s
social, la destrucci�
del medi? �s esta l'Europa dels ciutadans? Des
d'Esquerra Unida tenim
clar que no, i d'ac� el nostre rotund suport al no en
el refer�ndum del
20 de febrer
__________________________________
Do you Yahoo!?
The all-new My Yahoo! - Get yours free!
http://my.yahoo.com
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
