Dolços amics, El diari va quedar interromput, precisament just abans del dia D hora H.
Han passat els mesos i ara, amb més serenitat, hem permetria -amb la vostra indulgència- posar al dia els esdeveniments d'aquest mesos. De nou, mercès per la vostra comprensió Ul·lisses - - - - - - - - - LA PUNTA DEL PARALLAMPS Fa pocs dies estava parlant amb un possible client, instal·lador de parallamps. Hem va comentar un fet que segurament la majoria de nosaltres desconeix: Tota l'energia d'un llamp es concentra a la punta del parallamps. M'explico: El parallamps és composa d'una punta a dalt, un cable conductor i una "llança" de coure, clavada a terra. Un llamp, al contrari del que pensem, no baixa del cel a terra, a través del cable, sinó que puja la tensió de terra fins a la punta -la positiva, crec recordar- mentre que des dels núvols baixa la negativa, neutralitzant-se just a la punta. El resultat és que podriem estar amb la ma agafada al cable conductor del parallamps i no sentiriem absolutament rés mentre caigués el llamp... Això diuen. Reprenc el tema central del blog: La separació, i en els escrits anteriors, el fet de que s'acostava el dia D, Hora H. I aquí ve el símil del parallamps: Tota la tensió de la separació va saltar en un instant breu, curtíssim: Anant a baixar el darrer paquet del tresllat, anant a penjar les meves claus del pis a la vora de la porta, ella s'hem atança i hem dona un petò als llavis: "Gracies per tot" Sempre recordaré aquell instant inesperat, aquell llamp que hem va caure a sobre... _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta Internauta@internauta.net http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
