Hola,

Faig un refós d'una conversa mantinguda amb en Benjamí, que per error vaig enviar al seu correu privat.

En Josep Maria Puig escriu:

Recordo que algun company de la llista deïa que ell era usuari i no informàtic, de la mateixa manera que conduïa un vehicle però no era mecànic.

Tot i que ambdues situacions són certes, els estris no són comparables. Suposem que avui em compro un cotxe nou i el MOffice de torn. Suposem que d'aqui uns 5 anys, tindré problemes per poder utilitzar arxius de versions més modernes (problema que tinc ara mateix), i o bé m' instal.lo la versió amb què s'ha creat l'arxiu que m'interessa o em fotu.

En el cas del cotxe, és com si ens diguèssin que només podem circular per aquelles carreteres que existien en el moment de la compra, i no pas per les que han construït després. El cotxe s'anira quedant tecnològicament endarrerit amb el pas dels anys, però mentre el motor funcioni pot circular per on vulgui.

Salutacions

En Benjamí escriu:

El Dissabte 18 Juny 2005 17:20, Josep M Puig va escriure:
> Recordo que algun company de la llista deïa que ell era usuari i no
> informàtic, de la mateixa manera que conduïa un vehicle però no era
> mecànic. Tot i que ambdues situacions són certes, els estris no són
> comparables.

No al 100%, i menys en el cas dels bits, una cosa completament nova i diferent
gairebé a tot. Les metàfores solen necessitar un poc de condescendència del
que les escolta :)

El del vehicle dóna per a molt, perquè és tecnològic amb un nivell gran de
complicació, també té parts gens complicaddes, és un estri d'ús diari, bàsic
per a moltes coses (oci, treballar, estudiar), ha canviat la societat.

En aquest cas, la vaig usar per il·lustrar coses complexes, però que no per
això se n'afluixa d'usar-les, algú les repararà, i ell va fer la bona
puntualització que amb algunes coses simples (canviar oli) sí que se
n'atreveix. Aquest detall també passa amb el programari: algunes coses
menors les pot fer qualsevol si té quatre indicacions.

> Suposem que avui em compro un cotxe nou i el MOffice de torn.
> Suposem que d'aqui uns 5 anys, tindré problemes per poder utilitzar arxius
> de versions més modernes (problema que tinc ara mateix), i o bé m' instal.lo
> la versió amb què s'ha creat l'arxiu que m'interessa o em fotu.
> En el cas del cotxe, és com si ens diguèssin que només podem circular per
> aquelles carreteres que existien en el moment de la compra, i no pas per
> les que han construït després. El cotxe s'anira quedant tecnològicament
> endarrerit amb el pas dels anys, però mentre el motor funcioni pot circular
> per on vulgui.

Exacte :) Més d'un pic he usat la metàfora per explicar un perill que tenen
els ordinadors i no els cotxes: poden anar per on sigui tot i que passin
molts anys. En informàtica no, encara que sigui lliure, perquè l'avanç és
molt ràpid ja només del maquinari. En comprar un PC nou, pot caure una
versió de sistema on la versió que teníem d'office no va prou fina. En
p.lliure no passa tant, no hi ha tanta "versionitis" ni cal fer coses
incompatibles entre versions per estimular compres; però és igual, cal tenir
presents canvis tecnològics importants que faran que calgui canviar el
programa en un espai que la majoria viurà: 20 anys, per exemple. I si
desapareix el paradigma de finestres? En el cas del programari lliure, la
llicència GPL està pensada perquè en qualsevol moment puguem tenir la darrera
versió sense cap pagament en llicències per la necessitat bàsica de poder
seguir mantenir la nostra informació.

El cost econòmic arriba quan fem coses a mida, personalitzacions. Tal com
passa en qualsevol altre cosa de la vida, i no ens agafa per sorpresa:
modificar un martell té un cost comprensible. Haver de pagar un altre cop al
fabricant perquè en un paper ens va dir que només el podíem usar al pis i ara
anem a viure a una casa de poble, no :)

En Josep Maria Puig escriu:

... Per cert, la teva resposta filtra molt bé les impureses de la metàfora.

Salutacions

En Benjamí escriu:

Gràcies :) No sol sortir, perquè a més de les impureses, sovint les metàfores
porten la forma particular de veure l'objecte metafòric, l'experiència
personal amb allò. Tot plegat es projecta com si fossin coses inevitables
per a més gent, i no sempre es coincideix.

 
Això és tot. Salutacions
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a