|
Salut,
La realitat supera sempra la ficció, no per ser
conegut aquest fet, deixa precisament de sorprendre'm.
Si en Garcia Marquez o en Vargas Llosa haguèssin
publicat una novela descrivint el final de la vida d'algun cantamanyanes
llatinoamericà que s'hagués segrestat a ell mateix, diriem que aquests
escriptors tenen massa imaginació, que s'han "fumat" alguna cosa massa forta,
etc.
Doncs no. Aquest migdia hem pogut veure -que jo
sàpiga el primer cop que passa- com un segrestador ensenya la foto d'ell mateix,
que està segrestat.
El nostre ínclit "amic" Fidel avui apareix
fotografiat amb un diari d'ahir... Em recorda la fotografia d'en Aldo Moro, fa
molts anys...
Resulta que ell mateix dicta que ell es secret
d'estat, ell mateix es signa els "partes médicos oficiales" no permet que es
digui on és, no permet que el seu successor aparegui, per no fer-li
ombra...
I dins de la mateixa megalo-bogeria apareix ell amb
un diari, per demostrar que esta viu, sols ens mancava que aparegués a la foto
ell mateix, tambè, amb una caputxa i un Calaxnikov, com a segrestador d'ell
mateix.
Els nivells de deliri als que aquest demenciat ha
arrivat, superen l'imaginable. En la mort d'un sàtrapa diguem, vulgar, com
Franco, els partes mèdics els signaven metges, els seus acòlits podien anar en
peregrinació a la residència on estava, el delfín Arias Navarro anava sortint a
la televisió, etc. etc.
Vinga companys, que en principi, ens queden dos
mesos de película de terror fins que esclati tota aquesta merderada de
Cuba.
Més o menys, suposo que es el que li deu quedar de
vida. Aixó ens portara a viure enguany un hivern com el de l'any 1989, en que
vàren caure els darrers règims soviètics.
Salut !
Joan Olivé i Mallafrè
|
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
