> > La picabaralla que hi ha hagut demostra que els esports de masses, > > actualment, ben poc tenen d'esports ... I és una llàstima, pq aquells > > són jugadors de bàsquet, no polítics.
No és una llàstima, és una sort. Una sort per a ells, perquè viuen de que els esports siguin més que no pas un esport. > Per una vegada que han fet be la seva feina i el basquet ha estat > protagonista . . . > A gaudir-ho, collons, que estarem tota la vida amargats. Estem vivint un > bon moment. > O no? Si ets de la gran castella segur que estas vivint un bon moment. Justament per això, si no ho ets, potser no és tan bó. En tot cas, em sembla que has tocat el punt que defineix el nostre país com un fet clarament diferenciat que renuncia a morir plàcidament. El català és inconformista. En Miquel Servent (ara conegut com Miguel de Cervantes) deia al seu famós llibre "el Quixot" que "el català s'avança a si mateix, que és com avançar-se a totes les nacions del món." El corolari d'aquesta frase seria "El Català, per molt bé que vaigi una cosa, mai no n'estarà conforme". Aquest és un fet diferencial de primera magnitud. Potser pensem que tot el món deu ser així, mes o menys, però no ho és. En l'ideari colectiu volem una Catalunya tant organitzada com Alemanya, tant pluricultural com Londres, però tant integrada com Holanda. La volem amb tantes relacions amb l'extranger com Estats Units, pero tant conscient dels nostres drets i deures com França. Extraiem les virtuts de cadascuna de les nacions del món i en fem un referent al que pretenem sincerament aspirar. Fins i tot en les coses en que excelim en volem molt més. Volem més amabilitat amb el turista i millors infraestructures per al sector turistic, tot i ser, de llarg, el país més turístic del món. Volem fer millor el millor vi. Fer millor el millor oli. Si tenim el millor cuiner del món, intentem col·locar-ne 3 o 4 més a la llista. Si el Barça ha guanyat la lliga i la copa d'europa, és igual. Hem de continuar guanyant-ne tantes com sigui bonament possible en el menor espai de temps, perquè el nostre horitzó està en els nou títols del Real Madrid. I després en voldrem unes quantes més per guanyar distància. Volem guanyar al futbol, però no com qualsevol altre. Nosaltres hem de guanyar fent de Glober Trooters futbolistics. Hem de fer-ho donant espectable. Si un entrenador guanya sense donar espectable, el posarem a la llista dels perdedors. Com el Van Gaal. El Regne de València durant molt de temps va ser com nosaltres. I un dia va deixar de ser-ho, va renunciar a la seva esència i es va convertir al Castellanisme. A la cultura de l'imperi. Fer pinya per fer mal a un tercer i repartir-se'n els beneficis. O sigui que la cultura catalana està en perill. Sempre ho està. Hom pot confondre la voluntat constant de superar-se en tots els ordres de la vida amb el fet de viure tota la vida amargats. _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
