L'obtenció de fusta per fer cel·lulosa no és un problema. De la mateixa manera que és cultiven tomàquets es poden cultivar arbres i altres plantes que donin la matèria prima. El problema resideix que si no s'incentiva aquesta obtenció de cultiu controlat, i es segueix girant l'espatlla quan la fusta ve de ves a saber on desapareixen els boscos. No és mes fàcil obtenir fusta del congo, és mes barat. El problema és el de sempre: preguntarse d'on bé i quin cost te, si el cost de l'africà de turno no el conten dins el preu llavors si és mes barat. Quan estava a agrónoms vaig veure diversos projectes d'obtenció de pasta de paper a partir d'altres varietats llenyoses, semblants a una heura però que tenien part llenyosa, no em consta que cap d'ells tinguis vida despres de la uni.
Albert F. ***********Missatge Original *********** En 01/01/2002 a les 0:18 Montse Garriga ha escrit: >El mateix tema, però una mica diferent, us imagineu que passarà quan >tots els nens xinesos embrutin bolquers de cel·lulosa i si sumem tots >els d'Àfrica (ja sé, que és en el que meyns pensen tenen altres >prioritats la principal sobreviure) i seguim amb les dones d'aquests >països: compreses , tampons, salvaeslip.... >No em vull imaginar la quantitat de cel·lulosa que representa. >No sé on vaig llegir que un poble de Catalunya, volia fer una prova que >era, pagant una molt petita quantitat diners (simbòlica), utilitzaves >els bolquersde cotó per nens i grans amb incontinència, els retornaves >bruts i te'ls canviaven per nets _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
