Hola!
Estic força d'acord amb el teu plantejament demogràfic-econòmic, el que
passa és que hi ha algun aspecte sanitari i sociològic que dificulta el
tema. L'elevada taxa de mortalitat infantil fa que les famílies
africanes tinguin molts fills per anar "substituint" els que no arriben
a la pubertat. D'altra banda, el seu concepte de "família" és molt
diferent al que hi ha actualment al món desenvolupat i similar al que hi
havia abans (grans clans amb diversos adults que arribat el cas, si ha
mort el pare o la mare, assumiran aquesta funció d'una manera natural).
Als africans, fins i tot els que viuen a Europa, els costa molt
d'entendre el nostre model de famílies petites i de "singles". Per
exemple consideren una desgràcia que algú no tingui fills i veuen com a
inexplicable que no els vulgui tenir. Tampoc entenen que algú, per
gust, hagi optat per viure sol.
Salut i bona navegació!
En/na Eduard Pertíñez i Juncosa ha escrit:
A Dimarts 03 Octubre 2006 17:49, Toni Dalmau va escriure:
Que no n'hi ha prou i que s'haurien de fer majors esforços a nivell
mundial per evitar, per exemple, que cada dia morin 10.000 nens per
causes com la manca d'aigua potable?. Ben segur, però també ho és,
parlant en termes de solidaritat i de sensibilitat contra la pobresa,
que seria fàcil trobar a l'hemicicle del Congrés altres culs amb més
mèrits que el de ZP per quedar-se sense escó.
Un petit comentari que no ve a "cuentu", però que no vull evitar fer.
El problema que té aquest món no és que 10.000 nens morin de gana al món cada
dia per la manca d'alimentació i aigua potable.
El problema principal no és la desnutrició. És el creixement de la població.
El creixement de la població mundial és exponencial i està totalment fora de
control.
La gent té fills allà on no els pot tenir.
La superpoblació comporta pobresa i mort.
És veritat que amb un petit esforç del primer món podriem salvar la vida a
aquests 10.000 nens diaris. Però només per aconseguir que en 15 anys ja no
poguessim salvar la de 30.000 nens diaris.
Quan una familia pobra i sense estudis ni estructura familiar produeix més
d'un nen, aquesta familia i la seva descendència queden comdemnades a la
pobresa i la fam.
Potser podem aconseguir que els d'una generació no morin, però això només ens
porta a engrandir la següent generació, que sí que morirà.
En canvi, si frenem el creixement de la població, com va fer la xina fa unes
decades, la situació es capgira.
Quan els pares només s'han de preocupar d'omplir les seves panxes i les d'un
fill, és molt mes fàcil que aquest fill tingui una millor vida que no pas els
seus pares.
També és molt més fàcil que les poques inversions que es fan en aquestes
comunitats comencin a donar fruits, perquè per poques que siguin, creixeran
més que no pas la població que les rep.
Soc conscient que hom considerarà que el que dic sona "feixista" i sense
ànima, però no ho és.
És el que hem fet nosaltres. Europa i Nord Amèrica.
Poseu a la balança el que ha fet la xina i el que han fet la xina i el que han
fet l'africa subsahariana i en menor grau centre amèrica.
La xina va establir normes "salvatges" per controlar la seva població. Més
d'un fill comportava càstigs fiscals i no sé si penals.
Tots coneixem que com a resultat va haver un número indeterminat (potser un
milió) de nenes abandonades ala seva sort. Però també com a resultat el país
porta 15 anys creixent cada any per sobre del 10%.
Ara mirem el que ha fet l'africa subsahariana i centre amèrica. No han aturat
el seu creixement poblacional. I com a resultat tampoc han crescut en
qualitat de vida. Segurament el número de nens abandonat (encara que per
motius diferents) és similar. I el número de pobres i morts de gana ha
crescut exponencialment.
El problema principal que afronta el món en que vivim és la superpoblació.
Tots els demés: Aigua, Polució, Fam, Pobresa, Energia, allaus inmigratories...
no tenen solució si no arreglem el primer.
Només hi ha dos maneres d'arreglar aquest problema. O bé frenem en sec el
creixement de la població mundial, o bé engeguem una guerra
d'extermini-pandèmia d'aquí a uns anys.
Així és com ho veig jo.
Eduard
------------------------------------------------------------------------
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
--
********************************************************
Toni Dalmau, periodista
L'Absurd Diari (http://www.absurddiari.com)
Notícies surrealistes, insòlites i sorprenents
Blog Diari de l'Absurd (http://absurddiari.blogspot.com)
Una mirada crítica a l'actualitat
********************************************************
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
