Potser és el cansament dels anys que porto pencant i vivint. M'he de mullar,
potser he de dir prou. Com alguns han dit, demanar la parada i baixar. L'he
de escriure al diari, però ho volia compartir aquí, a la plaça del poble.
Darrerament sembla buida.
.............. no em feu cas, sols tenia ganes de dir-ho ...........
M'agradaria viure en un mon on no hi haguessin banderes. On la religió i el
fanatisme de qualsevol mena estigués penats o, millor, no existissin. Un mon
on no haguessin guerres, ni enfrontaments, ni insults, ni retrets, que tots
ens respectéssim. Un mon on pugues anar amb total llibertat a casa del veí i
que ell vingués a la meva com si fos casa seva i tots dos fóssim benvinguts.
On el color de la pell no ens diferenciés. On tots aportem a la societat el
màxim de nosaltres mateixos sense esperar res a canvi. I que això sigui un
dret i no un deure.
Un mon on no hagin fronteres, ni etiquetes que identifiquen. Allò que alguns
en diuen país, nació, regne, etc., no existís. On es parli un sol idioma i
que aquest es digui "vida".
On els equips esportius lluitin a veure qui s'ho passa millor. Que no
defensin cap escut, ni bandera i que, al final, tots plegats vagin a
divertir-se perquè es això, un joc i res més.
Un mon on la justícia fos algo més que un nom i un dret, que fos un deure de
tothom el impartir-la. Que fos justa per tothom, siguin rics o pobres,
blancs o negres, d'aquell país o d'un altre.
Aquest mon idíl·lic no existeix. Desgraciadament cada cop està més ple de
banderes, d'escuts, d'himnes que l'únic que fan es separar-nos. Cada cop les
religions, els equips esportius, el partit polític de torn, etc., ens
enfronten més. Els països reinventen fronteres, quant se suposa que han de
desaparèixer, i les fan mes altes, augmentant i provocant així l'odi dels
veïns i cap als veïns.
El color de la pell, algo que semblava superat, torna ser un problema i està
desenvolupant en la societat la falta de respecte i la discrimina. El color
de la pell o ... és la pobresa a la que rebutgem?. Potser perque avui pensem
que som rics?. I demà? I ahir?.
Els equips esportius escenifiquen el que abans eren les guerres i, si es
possible al guanyar, humiliar a l'enemic.
Aquest mon no m'agrada. He vingut a viure uns dies, uns mesos, només estic
de pas, no m'hi quedaré. Segurament passat demà ja no hi estaré. Quedaran
els meus fills i si tot va bé, els nets. Algo estem fent malament, o molt,
això es de l'únic que estic segur.
No anem pas bé. No em sento gens orgullós del mon que estic deixant.
P.D.: Entre linees es poden llegir més coses, qui vulgui, crec, les entendrà
.. espero haver-me explicat.
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
