Si no et truca a tu, ni t'envia sms i qui ho rep no et vol dir qui és la
conclusió és fr'cil: no és cosa teva.
Totes aquestes conclusions ja les havia deduït. Però resulta que jo ho
veig diferent. Imagina't que et passa a tu ...
Que ho vegis diferent em sembla bé, seria molt avorrit que tots
penséssim igual.
Posats a imaginar... imaginem-nos que pel que sigui veig que algú proper
s'escriu missatges "sospitosos" amb algú que no sé qui és.
Si no és la meva parella, ho deixaria córrer: si no m'ho vol explicar no
és cosa meva.
I si fos la meva parella doncs trobo que abans de jugar a detectius se
n'hauria de parlar amb ella "escolta, què passa amb això?".
El problema aleshores no és QUI és sinó si és veritat tot el que
t'imagines, no?
Això és el que jo faria ... Però jo aqui sóc un tercer. A mi només
m'han demanat ajuda, i jo he accedit a prestar-la.
T'ho dic perquè a vegades cal anar més amunt del problema: vols saber
QUI és, d'acord, però no hi ha altres coses més importants? és que
segons qui sigui faràs una cosa o una altra?
Albert Que
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
