|
Salut!
Ara que heu engegat amb la campanya electoral, no
em puc estar de comentar que el passat dissabte, quan vaig veure -per primer
cop- un cartell electoral dels sociates em va venir aquell pensament que de tant
en tant suposo que ens passa a tots, aquell pensament de: "Una de dos: o bé
jo soc gilipolles, o -en aquest cas- el responsable de la campanya dels sociates
és un tonto del cul"
No se si l'heu vist, però el cartell a que em
refereixo es un poema, on apareix el nostre amic Montilla a dalt, en un
avió i a baix, literalment inundat d'expedients.
M'hi vaig haver d'estar una bona estona, perquè el
cartell s'ho mereix. De veritat.
1) El "sujeto" apareix en blanc i negre... com si
no recordèssin els responsables de campanya aquells cartells del altre amic
nostre, al famosísim Obiols, que sortia també en blanc i negre, filosofant... I
fent que en Pujol en aquella época aconseguís una majoria absoluta
rere una altra.
A veure, si el subjecte ja és avorridet, tot ell,
collons, fot-li una mica de color, que la quatricromia no es tampoc tan cara, i
els sociaten tenen pasta per gastarla en impremtes.
2) El subjecte apareix en un avió -es veu la
finestra- i ja heu pensat qué implica a Catalunya un polític a dalt d'un avio.
Tampoc cal ser tant espavilat: Cap a Madriz, a veure al seu amo...
3) I per amanir-ho, el subjecte, gris i avorrit,
tot ell, apareix assegut en ua taula de despatx literalment desbordat de
muntanyes d'expedients, amb un moble al derrera, tambè desbordat d'expedients.
Hostia, què collons vol representar el descerebrat responsable de la
campanya???
Es que en la foto, no hi té ni un telèfon fixe, ni
pensaments d'ordinata, ni un centímetre de taula sense un puto
expedient!
Si es pensen que els votants son -diguem-
analfabets de fa seixanta anys, potser si. Però em va recordar el que expliquen
els italians, de que a en Mussolini li deixaven el llum del despatx encés sempre
fins a les quatre de la matinada...
La fotografia, per a mi, i suposo per a molta gent,
es vomitiva.
Volen dir que el Montilla, quan sigui gran vol ser
un miserable funcionari?
Que vol viure submergit en una muntanya de papers?
Que no es capaç de tenir una simple secretària?
Que es tan acomplexat i "zenizo" que necessita
demostrar el seu miserable poder ensenyant la quantitat de papers que han de
passar tots per les seves mans de funcionari miop?
Dic lo de miop, no en un sentit oftalmològic del
terme, si no en el sentit mental.
Es que a can Barraquer, de miopia d'aquesta no en
tracten.
Vinga, paciència i ressignació.
Joan Olivé i Mallafrè
|
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
