Es cert que aquells "23 anys de desastre per Catalunya" de fa 3 anys, ara es
veuen d'una altre forma. Ara resulta que en Pujol era bo. Crec que el
problema és de lideratge. Que voleu que us digui. Jo crec que molts ens
veiem molt ben representats en la seva persona i creiem en el seu lideratge.
Potser la seva assignatura pendent ha estat la successió.
El tripartit no ha deixat clar qui era el líder, al menys fins que en
Maragall (tot i que ha tingut que comptar amb el respecte de Ciu) ha donat
el cop de puny a la taula. El Montilla, totalment d'acord amb en Pere, no el
veig liderant un país, per molt eficaç i honest que sembli. Haig de
reconèixer, però, que te acudits amagats. Em va fer riure molt amb lo dels
"llibres de text gratuïts". Avui deia "que les empreses catalanes serien
cada cop mes competitives". Totalment d'acord: Ho han de fer per continuar
movent la cada cop mes pesada "maquinaria
administrativa-fiscal-laboral-eco-loquevulgueupossar" sense petar (serveis)
o fotre el camp a un altre lloc (fabricació).
El meu pronòstic: Ciu tornarà a guanyar. PP quedarà fora (per ordre
notarial), ERC també (per incompatibilitat amb el Zapatero i el retrocés que
tindran) i ICV, també (per fer servir preservatiu). Crec que la Generalitat
quedarà entre els dos grans. Acords puntuals amb els altres partits al llarg
de la legislatura, els que vulgueu. I compte amb el que diuen, que hi han
encara molts ajuntaments apuntalats amb tripartit i Ciu/PP.
@veure
----- Original Message -----
From: "Pere Castells" <[EMAIL PROTECTED]>
To: <[EMAIL PROTECTED]>
Sent: Saturday, October 21, 2006 8:40 PM
Subject: Re: [Internauta] Continuem amb el tripartit
res a dir, coincideixo en l'anàlisi
p.d.: lo de "la mandíbula" t'ha sortit brodat :-))
----- Original Message -----
From: Joan Olivé i Mallafrè
To: [EMAIL PROTECTED]
Sent: Saturday, October 21, 2006 6:27 PM
Subject: [Internauta] Continuem amb el tripartit
Bona tarda,
Recordant les sensacións que resten d'empassar-me complertet el debat
d'ahir, i els comentaris apareguts a la llista fins el moment, el primer
que em ve al cap -i suposo que a tot Catalunya- es l'anyor per en Pujol
Si senyor, com el va trobar ahir a faltar tot Catalunya, els que el voten
i els que no.
La sensació seria aquella de que l'amo de la fàbrica de tota la vida s'ha
jubilat i ara l'hereu és un nebot amb molts estudis, molt master i molta
collonada, però les coses ja no son com eren, i sols poden canviar per
pitjor. Ara ja no hi hà aquell tracte ni amb el personal ni amb els
clients. Ara tot va a toc de pito.
Inclús, fent el símil, els competidors de la fàbrica de l'exemple, li
tenien un afecte, a aquell industrial. Encara que fòssin competidors,
sabien que aquell industrial jugava net amb la competència i que no faria
mai rés als altres que ell no volgués que li fèssin.
Ara les coses van d'una altra manera, ara tot es màrqueting, tot es imatge
i estratègia -Al capdavall, collonades: Pujar els preus, augmentar en
publicitat i anar tirant, mentre la mamella ragi... I molts empleats i
clients ja se les veuen venir que la fàbrica no durarà massa temps, que
sembla que els temps ja son uns altres.
Jo, per raons personals, he desenvolupat una veritable hipersensibilitat
per la fanfarroneria. Com les persones que "senten" als seus ossos que el
temps canviarà, jo, de veritat, quan li veig la mandíbula al susodicho, em
poso nerviós, es que no puc amb ell. I suposo que ahir, mitja Catalunya,
d'aquella de tota la vida, va sentir com un "mal rollo" de tanta
fanfarroneria, com per fer seu el darrer comentari d'en Piqué, quan va
acabar dient que a en Mas el perd la prepotència.
Tots sabem que la política parlamentària és com un teatre: Les coses es
decideixen al darrere i quan surten a l'escenari, tot està assajadet i
preparadet. Queda clar que els convergents saben que per poc que els
altres puguin, pactaran un nou tripartit, aleshores sols els quedava jugar
una carta: Anar o per la majoria absoluta o res.
Jo de veritat, es que si els convergents no era que tenien/tenen la plena
convicció de que es repetia el tripartit, no veig honradament com podien
desbarrar amb notaris, videos fastigosos ni collonades que els porten
directes pel pedregar
Ara ja podem donar-li voltes a qué passarà després de les eleccions. Hi
hauria la possibilitat de que en Montilla renunciés a la presidència
deixant el lloc per en Carod. Els sociates alimentarien l'enemic, però el
seu vot immigrant és molt impermeable -per aqui no els perden els vots,
ells- en canvi, si la figura d'en Carod puja, literalment es reencarnaria
en un nou Pujol i els Convergents sí que perdrien el que encara els queda.
En aquest escenari, evidentment, Unió Democràtica s'escindiria dels
perdedors (Perquè aquesta coalició era sols per estar amb els que guanyen,
no amb els que perden) i es passaria al nou PP post ultra dreta, amb en
Gallardón, etc. etc.
I en Pujol ocuparia un lloc a l'enciclopèdia, se li posarien noms a
carrers i places i al seu enterro hi aniria/aniriem una munió de
gent -Repetiria els enterros massius de Catalunya, els de Verdaguer, Macià
i Durruti) i de Convergència, en deu anys no en quedaría ni la memòria,
com li ha passat a la UCD, que ara no li preguntis pas a un jove de vint
anys si sap què collons va ser.
Doncs això, a veure si tenim sort, en el futur, que prou falta que ens
farà.
Salut i bona tarda
Joan Olivé
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
