Fotre fora una direcció d'un partit de dretes és terriblement complicat. La gent de dretes és conservadora, i costa trobar-hi l'empenta necessària per trencar els plats i crear-ne de nous.
Aquest és el problema que CDC té en aquests moments. Un problema molt difícil d'arreglar. Dit això. La reacció xenòfoba de certs sectors és esperable, després de tant com s'han enverinat les paraules aquests últims tres anys. Quin és el gran desastre del tripartit? Algú m'ho sap dir? Jo us ho diré. Anècdotes. Només anècdotes. Fins i tot el Carmel és una anècdota. Una direcció d'obra que va voler estalviar en època convergent, un tripartit acabat d'arribar que no ho va frenar i un enginyer que va arriscar massa. Anècdotes. Però a mi em sembla que el que ha passat és d'allò més raonable. A priori tots sortien amb les mateixes possibilitats. Amb quí pactarà vostè? No ho sé. Ja ho veurem. Això és el més maco del sistema que tenim. Cadascú té un programa i unes persones que el gestionen. I la gent vota o no vota a partir del programa i de la confiança que donen les persones per tirar-lo endavant. Per exemple, a la gent li pot semblar que prefereix el programa d'ICV però que no creu que els seus dirigents el puguin tirar endavant. I per tant vota PSC, pitjor programa, més possibilitats. I quatre anys més tard canvia, si li sembla que la gent que el defensa li mereix ara més confiança. Ok. Abans de la campanya tots surten amb les mateixes possibilitats. Tots poden pactar amb tots i tots poden deixar de pactar amb qui vulguin. Però la campanya tira endavant. I uns snyors, que estan en el seu dret, decideixen que per guanyar més vots han de dir que no pactaran. Que no volen pactar. Segurament, d'aquesta manera volen forçar als altres que diguin a priori amb qui prefereixen pactar. Però això, tots els altres ho saben, és absurd. Cadascú té un programa que defensar. I la única força que té per defensar-lo és la que li dona la possibilitat de pactar amb un altre o no pactar amb ningú. Una cosa són els vots que s'obtenen i l'altra la força que aquests representen. ICV, per exemple, ha dit abans que volia reeditar el tripartit. Li ha servit per guanyar vots, però no li servirà per guanyar força al tripartit. Em sembla perfecte. ICV va considerar en el seu moment que si no es possicionàven a priori potser no hi hauria tripartit. I llavors el seu programa no seria implementat. Perfecte. Per tant, ni ERC ni el PSC diuen, ni poden dir que hi haurà tripartit. Què passarà si CiU treu 60 diputats? Què passarà si durant la campanya CiU va suavitzant les seves posicions i obre portes a possibles col·laboracions? I en el cas del PSC, què passarà si PSC i ICV sumen una majoria àmplia i no arriben a una entesa amb ERC? Les possibilitats són múltiples i està bé que ho siguin. Fins i tot el dia després dels resultats encara existeix una possibilitat de govern que no sigui el tripartit. I aquesta és que CiU ja tingués pensat oferir la presidència a ERC en cas que les coses no anessin com ells esperàven. És lògic pensar-ho. Se suposava que CiU volia governar. Se suposava que CiU era conscient que el seu resultat ideal tenia possibilitats molt minses de ser tirat endavant. Se suposava que CiU mouria les cartes intel·ligentment. Ofereixes la presidència a ERC per enviar una bomba a la línia de flotació del tripartit. A Madrid sonen els telèfons. Màgicament, el PSC està disposat a negociar. Potser llavors negociar un govern amb una força molt important de CiU i la presidència per ERC o un govern amb un 50-50 amb els socialistes. Però la direcció de CiU és inútil. Navega. No sap on va. I el que fà és al revés. Ofereix primer un pacte als sociates passant per Madrid, per tocar més la pera. I ofereix un segon pacte demagog a ERC oferint el 50% de les cadires però sense oferir allò que ERC necessitava. El cap d'aquell que va trencar l'unitat de partits que tant li havia costat aconseguir a ERC. Ok. Amb CiU no hi ha acord possible. Fi de la història. Només queda decidir si ERC reedita el tripartit o si es manté al marge. ERC no vol ni pot ser l'etern opositor a tot. Aquells que poden dir el que vulguin perquè no han de governar. ERC considera que no pot deixar que el govern justifiqui els gols que ens voldrà clavar Madrid sota la base que ells són els que saben de veritat el que passa perquè ells són els que estan al govern. ERC decideix governar. Ho fa públic. Fi de la història. De retruc servirà per mostrar a tothom que ERC no és el partit nacionalista racista que la COPE vol que es creguin que són. I servirà per demostrar a tothom que els Castellans de naixement que viuen a Catalunya no són aquells Cylons que tard o d'hora se'ls activa un dispossitiu intern que els fa traïr el que representen. I ara la direcció de CiU s'indigna. Què rucs!!! Sou vosaltres que heu trencat tots els pons de diàleg. Que no heu sigut capaços de gestionar la victòria. Ni ara ni fa sis mesos, quan podieu adivinar el resultat que tindrieu. De veritat, espero que algú a CDC descobreixi que aquesta reacció només els portarà a l'aïllament polític. Potser s'emporten ERC per davant, no ho crec, però els comdemnarà a l'oposició ineternum. Com Alianza Popular. Eduard _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
