Bona nit Sílvia i família.
Jolin pos es una historia molt tendra (fora conyes) amb el teu permís la penjaré al bloc
.. m'agradat :-)
...............
" Quan era estudiant compartia el pis, entre d'altres, amb una noia aragonesa, un dia vam
anar a comprar un pollastre i la de la botiga va preguntar si voliem les potes, jo li dic
que no i la meva companya tota extranyada salta
- "como que no??? si a mi me gustan mucho!!"
La dependenta,veient que li agradaven tant ens va fer un paquet amb unes 6 o 8 potes (que
devien ser de la gent que li deia que no les volia). En arribar a casa li vaig donar el
paquet de les potes a la meva companya i en obrir-lo es veu que s'havia confós, en sentir
"pota" es pensava que es referia a les cuixes del pollastre (que per ella eren las
"patas") i per això li va extranyar tant que jo digués que no les volia, les "potes" per
ella eren les "garras".
Amb el catxondeo aquest ens vam dedicar durant un temps a anar amagant potes de pollastre
pels puestos (a sota el coixí, a la butxaca del barnús, a l'estoig d'anar a classe...), a
qualsevol lloc et podia sortir una pota amagada perquè quan trobaves la que t'havien
amagat en algo teu li posaves a algú altre.
Ara, la noia aquesta, viu a Alemanya i vindrà a veure'm i volia les potes de pollastre per
fer la conya.
Potes de veritat no no hi han, de pollastres de plàstic sí, a les botigues de bromes en
tenen, es veu que amb lo de la peste aviar va ser un dels productes més venuts del passat
carnaval.
Les coses, amb el temps, canvien"
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
