El dc 06 de 12 del 2006 a les 21:35 +0100, en/na Núria va escriure: > Alfons, > > Ostres, doncs jo no hi era, però no devia trigar gaire a arribar-hi!!! > > En canvi, de petiteta, tenia una molt bona amiga que es deia com aquesta noia > que signa l'article amb tu: Teresa Albarrán. I si fos la mateixa, m'he > preguntat? Que fort!!!
Tambe es amiga meva des de fa anys. > Si hi continues mantenint contacte, saps si vivia de petita al carrer > Calàbria a Barcelona? Contacte ? doooncs si. . . de tota mena. . . . ara fa uns dies que va fer 38 anys que varem anar a una boda. Ella anava vestida de nuvia i jo de nuvi ;-D Pero no ha viscut mai al carrer Calabria. . . . > Gràcies, > > Núria Vives > > > > En/na Alfons Dolsa ha escrit: > > Hello, > > > > Estava cercant per les profunditats dels PC's i altres llocs un arxiu > > (factory) i m'ha sortit coses que tenia oblidades: > > > > Una llista dels inscrits a aquesta llista del 13-3-1997. Quants hi > > estem encara ? > > > > I un parell de articles meus sobre la natura. > > > > Us els poso en format text a veure si el majordom d'aquesta llista > > me'ls deixa enviar. > > > > > > > > Que vagi de gust > > > > > > ------------------------------------------------------------------------ > > > > Història natural de Catalunya > > ============================= > > > > Cinc mil milions d?anys. Just desprès de l?instant en que va ocórrer el > > "big bang" tota la matèria de l?univers, condensada en un espai de magnitud > > zero i densitat infinita, es va anar expandint conformant cada objecte, > > cada astre, cada estel, cada planeta i cada pam de la seva superfície. > > > > Al nostre planeta, el continent pangea es va anar desplaçant i separant-se > > en les seves plaques per configurar la terra ferma que avui coneixem. > > > > Dins d?aquesta terra ferma s?anava creant un espai de forma triangular que, > > a la vora d?un petit mar, coneixem avui com Catalunya. > > > > La seva superfície es va anar aixecant, plegant i formant el seu relleu. > > Els microorganismes varen donar pas a les primeres plantes, als primers > > animals i conformant les comunitats de tots els éssers vius. > > > > Totes aquestes comunitats s?adaptaven al seu habitat, formant grups amb > > característiques pròpies. > > > > Milions d?anys desprès l?home , com una novísima espècie, també va > > conquerir aquest lloc. Adaptant-se a les seves característiques naturals > > que va trobar aquí. > > > > La cultura d?aquest homes, la seva tecnologia, les seves costums estava > > perfectament adaptada a l?entorn. Aquest homes i la seva cultura eren fruit > > del seu medi. > > > > Quant els vaixells grecs arribaren a la seva riba trobaren unes tribus que > > ja comerciaven amb altres de l?interior i que els podien oferir una gran > > varietat de productes i materials. > > > > Aquestes gents amb la seva cultura aprofitaven els recursos d?un país de > > geografia complexa. El país va configurar durant segles als homes i va ser > > la raó de la seva cultura. > > > > Ja l?any 50 a.J.C. el geògraf greco-romà Estrabón va descriure la península > > ibèrica i les seves poblacions humanes. > > > > Descriu a les tribus que poblaven aquesta zona com grans comerciants i que > > en els seus ports, principalment Emporion, podien trobar productes de tota > > la península, minerals com el ferro, productes ceràmics (procedents del que > > avui coneixem com país valencià) i fins i tot productes alimentaris com el > > cèlebre garum del sud de la península. No era rar trobar productes de tota > > la Mediterrània, fruit de canvis per productes propis. > > > > Aquesta gent ja tenia consciència d?ells mateixos, de ser una unitat > > cultural. El comerç els havia fet conèixer d?altres cultures i, per tant, > > es sentien amb una cultura diferenciada. Una cultura que havia esdevingut > > com a conseqüència de les condicions del propi país. > > > > Amb tot aquest brou de cultiu era evident fa uns mil anys es sentissin amb > > la necessitat de tenir la seva pròpia iniciativa, iniciativa comuna a tots > > els habitants que es sentien units per les seves tradicions culturals. > > Fa solament mil anys quant va culminar un procés que va durar milions > > d?anys. Un procés que va donar llengua, cultura i costums. > > > > Un procés enriquit per l?aportació de gents i cultures alienes a resultes > > del incessant flux de persones provenints d?arreu. > > > > Catalunya es el resultat d?un procés cultural que te com a germen el propi > > país i el seu entorn, la seva natura. Una natura que es també patrimoni de > > Catalunya i de tots els catalans. Un element patrimonial a conservar. > > > > Però l?home esta oblidant d?on prové i vol reformar i manipular l?ordre que > > la natura ha establert durant milions d?anys. Això ja va ser així des de > > que l?home va deixar de ser recol·lector per a convertir-se en conreador. > > Però el potencial era encara petit i l?impacte no era significatiu. Això ja > > no es així. El moure una muntanya de lloc únicament es un problema de > > pressupost, de tenir els diners suficients per fer-ho, que vol dir si es > > rendible o no. La tecnologia es perfectament capaç per allò que únicament > > la natura podia fer en un procés de milers o milions d?anys. > > > > Es per això que hem de protegir i conservar el nostre patrimoni natural ja > > que es la base del nostre país i de la nostra nacionalitat i de la vida > > existent. > > > > Nosaltres com a nous arribats a aquesta terra hem de conviure amb tot > > aquest patrimoni, i mantenir-lo el mes pur que ens sigui possible. > > > > En això ens hi va el nostre futur. > > > > Alfons G. Dolsa > > Ma. Teresa Albarrán > > Estiu del 2000 > > > > ------------------------------------------------------------------------ > > > > llista d'inscrits a l'internauta el 13/03/1997 > > > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED]; [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > [EMAIL PROTECTED] > > ------------------------------------------------------------------------ > > > > Mai ningú pensa en si mateix, en l?espècie a la qual pertany, com un animal > > més. Si alguna vegada es contempla l?Homo sapiens com animal s?afegeix unes > > vegades com d?un animal superior, per la seva inteligència, i d?altres > > inferior, quant al respecte pel seu entorn. > > Si tot això ho fem des d?un punt de vista extern, com d?un habitant de > > Mart, el concepte de l?home i dels animals s?unificaria en gran mesura. > > Sobre l?home cau l?acusació d?insolidari, de viure enganyant els seus > > coespecífics. Es posen casos de lladres, estafadors, lluita pel poder, > > esclavistes, de viure a costa dels altres sense donar res a canvi, etc. Tot > > això es diu per part de tots aquells que coneixen les activitats de l?home, > > car ells ho són, però que desconeixen els comportaments dels animals, mal > > anomenats irracionals. Posarem alguns exemples. > > En una colònia d?alguns insectes socials trobem sempre la figura de la > > reina, és a dir, l?individu dominant. Les abelles són les més conegudes. En > > aquestes societats, fortament jerarquitzades, tota la colònia treballa per > > a la reina. Però si en neix alguna de nova s?estableix una forta lluita pel > > domini de la colònia. Són les eleccions. La reina que perd i no mor en > > l?intent s?emporta els seus partidaris i forma una nova colonia. L?exili. > > En algunes societats de termes es pot arribar a un empat i llavors > > existeixen dues reines. El pacte.En les colònies de vespes les reines > > exerceixen una forta pressió sobre les femelles obreres perquè aquestes no > > ovulin i continuar gaudint del seu treball. Aquesta pressió és deguda a la > > comunicació tròfica entre tots els individus de la colònia i les hormones > > de la reina inhibeixen l?ovulacio de les súbdites, que, ensems, són les > > seves filles. Exemple de tirania.Les formigues també tenen els seus pecats. > > Algunes espèc! ies mantenen dins el s! > eu niu milers d?obreres d?altres espècies que mantenen en règim > d?esclavisme. De tant en tant aquestes formigues surten de conquesta, entren > en algun formiguer d?una altra espècie i rapten nimfes de les altres espècies > i se les emporten al seu formiguer. Aquestes, en nèixer, es comporten com si > estiguessin a casa i es dediquen a treballar per a les seves raptores.Algunes > especies de formigues mantenen i alimenten erugues de papallona > alimentant-les amb les seves nimfes, és a dir, amb les seves filles, i tot > per un suc dolç que segreguen aquestes erugues.Entre els animals existeixen > els vividors. els que viuen a costa dels altres.Conegut és el cas del cucut, > que posa els ous als nius d?altres aus i així s?estalvia el treball de cuidar > els seus fills. Aquests, en néixers eliminaran tots els fills verdaders dels > pares adoptius.Altres s?aprofiten de les habilitats dels seus congèneres. És > el cas d?alguns individus mascles de grills que no canten. Únicament s?apro! pen als que mil! > lor ho fan i esperen que arribin les femelles, atretes pel cant fort i > melodiós del cantant, per gaudir de llurs favors mentre l?altre canta i > refila.La larva de la cantàrida s?alimenta exclusivament de mel. Per arribar > al rusc aguaita sobre una flor l?arribada d?una abella i agafant-se als pèls > de les potes és transportada al seu aliment per la mateixa abella. El primer > que fa és menjar l?ou de l?abella. Sense adonarse?n porta a casa a > l?enemic.Malgrat que avui hem posat de manifest els pecats d?alguns animals > també tenen virtuts, però això serà tema per un altre dia. > > ------------------------------------------------------------------------ > > > > _______________________________________________ > > llista de correu de l'Internauta > > [email protected] > > http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta > > > > ------------------------------------------------------------------------ > > > > No virus found in this incoming message. > > Checked by AVG Free Edition. > > Version: 7.5.432 / Virus Database: 268.15.9/573 - Release Date: 05/12/2006 > > 16:07 > > > > > _______________________________________________ > llista de correu de l'Internauta > [email protected] > http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
