Del burret al Wodka sense gel El 22 de març de l’any passat, cap al migdia, llegia a Vilaweb que ETA havia declarat un alto al foc indefinit. Tot i que feia temps que la banda armada no actuava a Catalunya, aquest anunci em feia pensar que quelcom podia canviar. El govern de l’Estat Ecspanol semblava tenir un “tarannà” més dialogador (tot i que ja ens havia tirant enlaire i enganyat amb l’Estatut), i donava la sensació que algunes coses podien començar a canviar.
Fins al moment, sempre s’havia negat que calgués parlar amb una banda armada (tot i que qui ho negava, en el seu dia, també hi havia negociat), la idea era acabar amb ells i llestos. No s’havia de buscar una causa per al terrorisme, se l’havia d’eliminar i punt. Jo no justifico, ni molt menys, la lluita armada per assolir cap mena d’objectiu, però, si hi ha terrorisme, i més en un cas com el d’Euskal Herria, és per alguna cosa i, amb la policia no s’acabarà. Aquell comunicat obria la porta a l’esperança. Jo tenia coll avall que els ecspanols no donarien, ni molt menys, la independència a Euskal Herria, però si que potser permetrien als seus habitants, viure en democràcia. Batasuna anunciava feia propostes pacífiques per al futur, sense violència, i els diferents partits democràtics (no hi incloc el PP i derivats) semblava que apostaven per la via pacífica. Molts esperàvem gestos com ara l’acostament dels presos, la legalització de partits com Batasuna,… en fi, el “tarannà” ens havia de mostrar que parlant podíem arribar més enllà. Però ja ens ho havíen fet a nosaltres amb l’Estatut. Molt bones paraules però res, mentides i traicions. I, amb Euskal Herria no podia ser diferent. Els gestos que s’esperaven d’aquell tarannà encara estan per arribar. Els presos segueixen a les presons, com més allunyades de casa i dels seus familiars, millor. Molta gent segueix sense viure en plena democràcia. Es segueixen il·legalitzant partits. La policia no té aturador i les animalades judicials (tots coneixem el cas d’una persona que després d’haver complert una condemna de 25 anys va ser jutjada i processada per un delicte d’opinió) no han tingut aturador. El “tarannà” i l’esperit dialogant no han fet res. Bé, sí que han fet. Han mantingut il·legals les veus de molta gent. En tot procés de pau hi ha d’haver diàleg i gestos dels uns i dels altres. Mai es pot intentar fer callar la branca política d’un conflicte. Mai. Si no deixes pas a les paraules tu mateix estàs justificant la violència. El 22 de març de l’any passat molts teniem la sensació d’haver-nos pres un burret… eufòria, energia i empenta. Poc a poc es va anar diluint, el burret no deixa ressaca (com a mínim a mi), però quelcom mig entelat s’ha anat deixant entreveure amb el temps. Avui, a l’arribar a la feina i engegar l’ordinador, he llegit a Vilaweb, que ETA ha trencat la treva proclamada ara fa més d’un any. Un glop de Wodka sense gel. Aquest sí que deixa ressaca. Les paraules silenciades han deixat pas a la violència. Anotació final: com que en aquest país suposadament democràtic, quan defenses segons quines idees de seguida se’t titlla de terrorista, voldria deixar ben clar que, tot i que puc compartir objectius (la llibertat dels pobles per mi és un dret), condemno tota forma de violència, d’estat o terrorista. Cap ideal justifica la via armada. -- ---------- Alfons Nonell i Canals [EMAIL PROTECTED] http://alfons.elmeuportal.cat GPG: D34C8C7A
signature.asc
Description: This is a digitally signed message part
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
