L'armadura rovellada... bona referència a un petit gran llibre ;-)
Pere, si tens aquella roca al pit que no et deixa plorar, et proposo un
exercici amb el qual difícilment ho podràs evitar:
Tanca els ulls. Respira al teu ritme. I, sobretot, posa tota la teva atenció
al mig del pit, allà on sents la roca. Observa què sents. Vés respirant i
mira de què està feta aquesta roca: ràbia, pena, soledat, por... I continua
respirant amb els ulls tancats. El coco que calli, si xerra tu torna a posar
l'atenció a la roca, al pit i vés respirant. I deixa't anar...
És molt simplificat, però jo crec que, si ho necessites i t'ho permets,
acabaràs plorant.
Ens ho explicaràs?
Un petó!
Isabel
----- Original Message -----
From: ""Pere Castells"" <[EMAIL PROTECTED]>
To: <[EMAIL PROTECTED]>
Sent: Monday, November 12, 2007 9:56 AM
Subject: Re: [Internauta] Plorar [Era: La filmoteca de l'internauta]
Bon dia familia
Fa temps (anys) que vull plorar i no puc .... fa mal no poder i sentir la
necessitat de fer-ho. La necessitat de treure a fora algo que per dins fa
mal .... com dieu es un alliberament, ho ha de ser. Però no he pogut. No
es un tema de masclisme mal entès, al contrari, no puc ... impossible. Es
com si algo no em deixés. Jo l'hi dic el pal del paller.
Curiosament, veient alguna peli si que se m'escapat alguna que altra
llàgrima ... això de bo (no em sap greu, son sentiments i som humans no?).
Com dieu, curiosament, desprès m'he sentit molt millor. Es per això que
sento la necessitat ....
Coi de tema, coi de "armadura rovellada" ... ho deixo, estem arribant molt
endins :-)
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
