Hola! Us enganxo a continuació un "experiment frívol" del meu blog:
La tenia a la butxaca. Havia seguit el seu itinerari enlluernador per les desfilades de moda i per les portades de les principals revistes del món. Em coneixia de memòria les seves cançons... On me dit que nos vies ne valent pas grand chose, Elles passent en un instant comme fanent les roses On me dit que le temps qui glisse est un salaud Que de nos tristesses il s'en fait des manteaux, Pourtant quelqu'un m'a dit que tu m'aimais encore, C'est quelqu'un qui m'a dit que tu m'aimais encore. Serais ce possible alors ? Admirava el seu tarannà de musa progressista i la recordava a les darreres presidencials donant suport i vot a Ségolène Royal... Li coneixia tots els ets i uts dels seus 39 anys, des de les històries d'entrecuix marca de la casa fins a la textura de la darrera corda de la seva guitarra. Disposava d'una gran base teòrica sobre la dama. Repeteixo: La tenia -diguem que pràcticament- a la butxaca. Però ha aparegut monsieur le President, aquell que malgrat el vot de la dama va derrotar a la Royal, i se l'ha emportat a l'hort d'EuroDisney i de Luxor. Definitivament, davant la Grandeur amb majúscules no es pot fer res. Consumit per l'enveja, només em queda continuar escoltant les seves cançons i compartir amb el món mundial el següent àlbum de cromos: http://absurddiari.blogspot.com/2007/12/el-book-de-carla-bruni.html ******************************************************** Toni Dalmau, periodista L'Absurd Diari (http://www.absurddiari.com) Notícies surrealistes, insòlites i sorprenents Blog Diari de l'Absurd (http://absurddiari.blogspot.com) Una mirada irònica a l'actualitat ********************************************************
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
